dimecres, de novembre 18, 2009

Diari Anna Frank



Què es pot dir, tractant d'aportar quelcom nou, d'aquest llibre? Possiblement res. Emperò, hom sent la necessitat de deixar constància de la seva lectura. D'haver-se mossegat el llavi impotentment amb ràbia davant la situació viscuda. Quin crim inhumà la “neteja ètnica”!

El diari d'Anna Frank ens mostra la vida “quotidiana” d'una família amagada a l'Holanda ocupada. I ens serveix per il·lustrar el que suposa una vida sota el feixista jou d'una guerra i una ocupació militar. Veiem els intents per mantenir-se dins la cordura, per créixer, per ser éssers vius enmig de la barbàrie.

No hi ha paraules per expressar el que representa; sols llegir-ho i emetre un silenciós plor privat i convèncer que la lluita encara no ha acabat: la dignitat humana encara no ha set plenament assolida.

P.S.: sempre podem ampliar aquestes visions amb el llibre Amb ulls de nena (aquí).

P.S.II: he recordat la lletra d'una cançó que sortia al molt recomanable film, o així ho recordo, Drengene fra Sankt Petri (Els nois de Sant Petri):

colguemos a Goering cerdo alemán
colguemos a Goebbles que es otro patán
Adolfo Hitler y Ribbentrop irán también al paredón
nazis al paredón!

6 comentaris:

  1. M'alegro que hagis llegit aquest llibre, de les pàgines que em van fer llegir el meu primer llibre seriós. Jo tenia 10 anys, potser era massa petita, però la barbàrie no em va passar desapercebuda.

    Després de 10 anys, tinc ganes de tornar-me'l a llegir per descubrir i indignar-me amb nous horrors trobats.

    ResponElimina
  2. Un honor rellegir les teves pàgines. Sempre hi ha quelcom especial en tractar de saber què ha pensat qui llegia abans que nosaltres unes pàgines.

    Hi ha llibres que sempre provocaran alguna espurna a la nostra ànima.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Sempre m'he demanat quin tipus de persona pot ser la que delati una nena i així la comdemni a un camp d'extermini. Com sabem, el seu cas no va ser l'únic, les filles de Irène Némirovsky, magnífica escriptora que va morir als camps d'extermini, van ser en perill de ser trobades també i si així no va ser és per persones que les van amagar perquè això no passès.

    ResponElimina
  5. La indignitat (in)humana no té límits. Són circumstàncies molt particulars i especials; però hi ha coses que semblen inexplicables i són il·lògiques.

    ResponElimina
  6. Doncs sí: indignitat (in)humana.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"