dimarts, de gener 29, 2013

En el cementiri


@ the churchyard

Sempre he volgut creure
en la vida eterna,
així, realment, podria explicar-te
què succeeix a les nostres vides;
no sentir-me imaginant
que visito la casa inhabitada
d'un esperit
que només resta en el nostre record.


Cementiri del Sud-Oest (Montjuïc)
Barcelona 27/I/2013


Imatges:  Cementiri Modesto Urgell Inglada i Nit Harald Sohlberg.




dijous, de gener 03, 2013

Alfa i Omega

Alfa i Omega no és un relat, o millor dit, no és només un relat; és una part d'un tot, una de les extremitats d'un cos que sembla estendre's com una invasió.

 
Alfa i omega és l'adaptació literària que en Sergi G. Oset fa de Nova Sico, el disc conceptual de la banda barcelonina de rock progressiu Midnight Zombie Alligator. A més a més, no podem obviar que el projecte es complementa amb el curtmetratge Corpus Earthling. Tota una combinació de factors per fer d'aquesta nova creació zombi quelcom gens habitual, si més no, en els aspectes formals.


A Alfa i omega ens trobem el relat que en Nathan Gripp, un microbiòleg resident en una urbanització benestant, ens fa de la situació en què es troba una vegada ha esdevingut un apocalipsi zombi. Durant la seva aventura a Cuerno Meseta es trobarà amb la Cas, una noia gens típica per les narracions zombis d'habitud. De fet... Bé, millor que llegiu el relat breu que en Sergi G. Oset ens brinda, i si és possible, molt recomanable, amb el disc dels MZA de fons. I en acabar feu un visionat del curtmetratge.

Vull felicitar l'autor pel transvasament fet des del disc al relat. Directe, tallant, expeditiu i zombi. Ha aconseguit una narració perfecta per llegir al llit abans d'anar a dormir, i esperar que ens atrapin els somnis, tal vegada malsons? I parlant de felicitacions, vull mostrar la meva admiració per la portada d'Héctor Jenz.

Si m'ho permeteu, us deixo alguna pinzellada poètica que podreu trobar a Alfa i omega, sí, jo jugaria a cercar rerefons en el títol de l'obra:

D'això en fa una eternitat, quan la tecnologia era una joguina que ens donava seguretat.

Les explosions se succeeixen aleatòriament en un correfoc descontrolat.

(...) el responsable de portar la humanitat a un punt més enllà de la barbàrie.

Us recomano una llegida, amb el paquet sencer, i fem petar una xerrada. Com la vetllada, us deixo la fotografia de l'autor parlant de l'obra, de la presentació conjunta de les tres parts d'aquest totum.




Com a últim comentari, que en absolut voldria enfosquís l'opinió del relat, com a crítica constructiva, que caldria una revisió editorial per eradicar certs aspectes dissonants normativament a nivell lingüístics.

I recordeu, vigileu qui us mossega...



dimecres, de gener 02, 2013

Play room

El passat novembre es feia a la Llibreria Pequod la presentació dels vídeos publicitaris de la novel·la Play room de Patrícia Muñiz. Confesso que els dos book trailers em feren venir moltes ganes de tenir el llibres a les mans i poder-lo llegir.





El primer book trailer de la novel·la:


El segon book trailer:




A posteriori, el 19 de desembre es fa la presentació del llibre a la FNAC Arenes -amb la fortuna d'haver pogut llegir la novel·la prèviament.


Ara és molt possible que les ganes et remoguin per dins amb ganes de tenir el llibre, bé, aquí pots llegir el primer capítol i llavors les ganes et bulliran per dins.


A partir d'aquí, si no has llegit la novel·la i vols fer-ho, segur que sí, si no, llegeix el primer capítol i canviaràs d'idea; deia que si no has llegit la novel·la, atura't i espera a haver-ho fet, perquè et trobaràs tot una sèrie de filtracions.

Qui consideri que Play room és una novel·la eròtica està fent una reducció injusta. A més a més, què és una novel·la eròtica? Aquella en la què la trama o part de la trama presenta una càrrega eròtica?, cal que sigui explícita? Definiríem Anna Karènina com una novel·la romàntica –un terme massa bescantat–? Bé, possiblement, el terme triat per fer la promoció de "novel·la de misteri eròtic" és força més descriptiu. En el fons, com quasi totes les històries no deixa d'ésser una cerca de la pròpia persona i del propi lloc en el món.


Un món, que no deixa d'ésser captivador per la seva versemblança i semblança, per distopia* propera, amb el nostre món cada vegada més fosc tot i l'aparent llum; llum generadora d'ombres. I és en aquestes ombres on hi juga, o balla una dansa (macabrament eròtica o eròticament macabra?) la història de Seila Dor. Ella, la nostra protagonista, somnia ésser escriptora i creu que ara sí, gràcies a la iniciativa de Play room i l'ajuda del prestigiós escriptor Esteban Rey podrà reeixir; però tota llum genera ombres i tota ombra és generada per alguna llum.


Amb un estil directe i sense gaires concessions a la galeria, sense significar que no hi hagi destil·lats de poesia en la prosa, l'autora ens submergirà en una interessant trama que cada vegada sembla enfosquir-se més, on l'amistat, l'amor, l'erotisme i el sexe aniran mostrant les seves dues cares. I parlant de rostres, si heu visionat els tràilers no podreu no visualitzar els personatges amb altres rostres.


M'encanta la idea de Play room, el concepte domòtic. Ho trobo el més gran encert de la novel·la, i una idea molt suggeridora, tant a nivell sensorial com del nostre més proper futur. Aquesta màquina amb capacitat de generar, des de la seguretat d'on no succeeix res, com a realitats, aparents?, les nostres fantasies. M'agrada jugar a pensar en les mil-i-una voltes, com en el seu fosc i terrorífic passat, que es poden donar a aquest giny. Des de dubtar si realment succeeixen o no les fantasies, o a quins àmbits podrien escampar-se. Reconeixent aquesta fascinació per l'enginy del playroom, em pregunto si acabaria esdevenint el “playroomisme” una parafília. I si playroom com a concepte és sublim, anomenar Puck el seu cervell central és sensualment sinistre.


Tornant a la novel·la, la història s'inicia amb un primer capítol molt engrescador. En ell apareix la Seila narrant la primera sessió amb playroom. Ja tenim pràcticament tots les personatges i la sexualitat ja ha pujat molt la temperatura de la lectura. I s'ha de reconèixer: acabes el capítol amb moltes ganes de saber com continua. Vols conèixer aquesta història que t'estan narrant en primera persona a tu i només a tu.


I a patir d'aquí... Continua llegint, que la novel·la paga la pena. Recorda que hi hi filtracions de la història en el text, aixi que millor llegeix-te la novel·la i després seguim xerrant. T'ho recordo perquè no fos cas que degut a les meves paraules no creguis que aquesta és una relació SSC (segura, sensata, consentida).


Trobo tot un encert que a la presentació de playroom ens parlin del concepte SSC, sorneguera astúcia de l'autora per recordar-nos que la nostra protagonista, i per extensió, nosaltres amb ella, no ens hi sentirem pas així. Ni l'amor, ni el sexe, ni les relacions comercials ho són; però tractem de viure, i de fer-nos-ho creure, en un món que aixi ho pugui aparentar. I són aquestes, les aparences, una altra peça important en la trama de la nostra història. Ni res és allò que sembla; ni sempre ens enganyen els sentits, ens deixem enganyar.


Toparem amb uns personatges perfilats perquè tinguin pes i els corporifiquem segons les nostres pròpies experiències; una trama de thriller sense sorpreses injustificades, tal vegada una mica ràpida en la seva successió dels fets, però potser és només una parafília textual meva; erotisme en unes sessions de playroom que no voldríeu finalitzar (teniu els cinc, sí els cinc, sentits preparats, poden estar alerta i relaxats?) barrejat amb la grisor de la realitat més quotidianament real, i tot amb gotes de misteri, ciència ficció distòpica i novel·la negra.


No caldria divagar més, trobo Play room un llibre atractiu i una lectura recomanable: una barreja de misteri i erotisme amb una dosi de ciència ficció on els seus personatges no fan res més que tractar de cercar el seu lloc món i pensar si són capaços de gaudir i com i amb qui o què podrien aconseguir-ho. És una novel·la concisa, ràpida, directa, on les coses es narren tal i com es viuen, on les aparences són aparences.


Dues preguntes li llençaria a l'autora: qui seria la teva banda sonora per acompanyar la lectura? I, quin seria el teu càsting per adaptar a la televisió, o fins i tot teatre, la història?


I a vosaltres us en llenço una altra: desitjaríeu ésser conills porquins de l'experiment play room?


No puc tancar el comentari sense regalar-vos algunes de les frases que més m'han agradat de la novel·la. Gaudiu, i si us atreviu, playroomejeu.



¡Fertilidad! Esa era la palabra clave. Que del repiqueteo frenético de sus dedos brotaran palabras para ella era comparable a unos pechos rezumando leche. Escribir aliviaba la punzante imperfección de su vida.


Se había excitado tanto que sus jugos se habían liberado como los de una fruta exprimida. Se deshacía sin control. Su sexo era un muñeco de nieve derritiéndose bajo el influjo erótico del experimento.


Lamentable Seila descendiendo en un ascensor de crital transparente hacia las llamas del Infierno.


Al principio es salado y marino. Recuerda al sabor que te queda en la boca cuando nadas en la playa. Pero después se vuelve dulzón, como una fruta exótica. Diría que sabe a comer piña madura al lado del mar. Así sabe mi sexo.


Mira a tu alrededor, todo el mundo tiene sus tragedias y no van por ahí cargando con esqueletos.


Y para nuestra sorpresa, descubrimos que lo mejor del invierno era todo el tiempo que teníamos para contemplar el mar.



Sí, podem concedir-ho: Play room és una novel·la romàntica... en el seu estil.




Com a addenda, us enllaço una entrevista a l'autora i us deixo dos vídeos per a què gaudiu de la cançó "Asuir, borrar y reescribir" del segon book trailer. En el primer interpretada pel seu compositor, Manel Cano i en la segona, la versió íntegra del book trailer per Carrie Lewis:






*terme no normatiu, encara.

 P.S.: les fotografies són de la jornada de presentació a la FNAC.

No podia acabar aquesta entrada sense deixar per escrit que fou tota una sorpresa i un ingent honor veure el meu nom, i el de la Raquel, en els agraïments del llibre. WOW! Gràcies!!!

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"