dimecres, de juny 26, 2013

El curiós incident del gos a mitjanit

El llibre El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon fou un èxit de vendes i crítica ara fa uns anys. Té certa gràcia però no és cap meravella de l'altra món. Et fa passar una estona entretinguda, i és cert que té un protagonista, en Christopher, especial, un nen amb un trastorn de l'aspecte autista, però en cap cas de la talla d'un Oliver Twist com ens pretenen vendre la moto a la contraportada.


Són més realistes les referències citades a la contraportada

«Una novela conmovedora, verosímil y muy divertida.» Oliver Sacks
«Soberbia. Mark Haddon escribe con sabiduría y sentido del humor.» Ian McEwan
«Excepcional. Al mirar a través de los ojos de Christopher, vemos el mundo con mayor claridad y nos comprendemos mejor a nosotros mismos. ¿Qué más se puede pedir a un libro?» The Sunday Telegraph

que tracten de situar-nos en les característiques pròpies de la història. El nostra protagonista narra en primera persona les seves vicissituds per resoldre l'enigma del gos de la veïna assassinat a mitja nit, i fent-ho ens mostra amb la més infantil i involuntària innocència la seva quotidiana habitud i com canvià la vida de la seva família.

Una de les majors virtuts de la novel·la és el realisme, el verisme que transmet en tot moment i el fet que no pretengui allargar la història en excés així com la manca d'alliçonament ni esperit moralitzant que denota i cert humor àcid que salpica la narració. És un llibre recomanable per passar l'estona sense capficar-se gaire, tot i que el personatge principal ens farà en la difícil situació que viuen aquests individus i les seves famílies.

Potser es podria encoratjar l'autor a tractar de novel·lar el somni del Christopher del capítol 229.


divendres, de juny 21, 2013

La vida com uns gronxadors

Fa uns dies acomiadàvem el curs dels alumnes de segon de Batxillerat de l'Escola Pia Nostra Senyora i el nostre coordinador de batxillerat en el seu discurs inserí els següents versos de Fabio Morábito; ara que sóc jo qui deixa aquesta centenària casa aprofito per recuperar tan belles i sàvies paraules.



Los columpios

Los columpios no son noticia,
son simples como un hueso
o como un horizonte,
funcionan con un cuerpo
y su manutención estriba
en una mano de pintura
cada tanto,
cada generación los pinta
de un color distinto
(para realzar su infancia)
pero los deja como son,
no se investigan nuevas formas
de columpios,
no hay competencias de columpios,
no se dan clases de columpio,
nadie se roba los columpios,
la radio no transmite rechinidos
de columpios,
cada generación los pinta
de un color distinto
para acordarse de ellos,
ellos que inician a los niños
en los paréntesis,
en la melancolía,
en la inutilidad de los esfuerzos
para ser distintos,
donde los niños queman
sus reservas de imposible,
sus últimas metamorfosis,
hasta que un día, sin una gota
de humedad, se bajan
del columpio
hacia sí mismos,
hacia su nombre propio
y verdadero, hacia
su muerte todavía lejana.



Font de les imatges: Ran Xia i Las voces del silencio.

dimarts, de juny 18, 2013

Has imaginat un futur llunyà...

Tot i que l'escultura que il·lustra el text no fou concebuda sota la influència de les mateixes muses, ni ha influenciat el seu naixement,crec que s'acompanyen força bé.


Has imaginat un futur llunyà
on compartir un delit conjunts;
podria esmolar el somrís
i extasiar-me en el desig
del possible castell oníric d’onades,
però sempre brolla un dubte
en la contemplació de tota flor...
Per què t’imagines
un esdevenidor allà d’enllà en el temps,
què no et fa desitjar
solcar els cels del present?

Natxo Barrau i Salguero

BCN 4-17/VI/2013


Imatge: Els primers freds, Miquel Blay



dimarts, de juny 11, 2013

Davant de tu, el futur

Ara ja fa uns jorns, alguna musa es deturà en el seu dansarí vagareig i em mostrà imatges dels dubtes quan el futur s'obre davant nostre. Supose que fou llavors que es dedicà a introduir alguns versos al calderó de la meva ànima i què una vegada cuinats han esdevingut les paraules que podreu llegir a continuació.

Avui que m'han fet ésser conscients que els meus tutoritzats tenen els anys que fa que vaig presentar-me a selectivitat, quinze, us faig a mans aquests versos que parlen que potser millor deturar-se un instant (tal vegada etern?) abans d'avançar cap a l'indefugible futur.


Davant de tu, el futur:
les aigües incertes del destí
per ésser solcades en una singladura
de paraules pintades;
ets, ara mateix, un delta
obrint-se a la mar.
Detura't un instant,
delecta't essent aiguabarreig;
deixa't seduir
pels llargs dits de l'esdevenidor
endinsant-se en el teu líquid ventre
mentre les saltirones vincladisses pedres del passat
es frenen en la calma de l'instant,
en la parada de la seducció
on desvestir-se de tot i tothom
en uns preliminars de salada dolçor
per encetar el joc de l'eternitat.

Natxo Barrau i Salguero
BCN maig de 2013


Les fotografies són de la sauna de BjärredSkåne, Suècia.
Fonts de les fotografies Daniel Petterson i Hessam.




Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"