dilluns, de març 21, 2011

21 de març Dia Mundial de la Poesia

Avui 21 de març ha arribat la primavera i a més és el Dia Mundial de la Poesia declarat per la UNESCO.

Potser encara ens cal recordar que la Poesia és una arma carregada de futur, i cal permetre-li entrar a la nostra vida cada dia.

Poesia: una visió personal

Fotografia: Institució de les Lletres Catalanes / Txema Salvans

Marta Pessarrodona. Fotografia: Institució de les Lletres Catalanes / Txema Salvan

Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1

Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.

Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.

Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.

A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.

L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.

Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.

És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.

Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.


Podeu seguir els actes al blog http://diamundialpoesia.wordpress.com/


divendres, de març 11, 2011

Olc la vida. Ols el sexe.

Pot ésser la paraula eròticament suggeridora? Per descomptat!
Pot la paraula ésser eròticament filosòfica? Per què no?


La capacitat del gran Andrés i Estellés per copsar els instants quotidians i dotar-los de la màgia de la paraula poètica potser no és tan coneguda, tot i els esforços per exemple d'un altre gran, i no sempre valorat com cal Ovidi, com caldria. Aquest sonet ens mostra com es pot fer solcar el món de la reflexió mitjançant el vaixell de la imaginació...


Recorda un nom: Illetes. En Illetes,
al rei En Pere docte, li oferiren maduixes.
Quina alegria de maduixes noves.
La llum d'Illetes. (Música de Gerswhinn).

Vares filmar, de cap a peus, el cos
d'una danesa recolzada en una
roca. Duia shorts blancs, una camisa
nuada exactament sobre el melic.

Era la vida. Fou una danesa.
La vida no té pàtria. On dius la vida,
posem el sexe. I què? Tampoc té pàtria.

Olc la vida. Ols el sexe. Et desorbita
una proximitat de pits, diríem.
La vida és la unitat. Vols dir el coit.

Vicent Andrés i Estellés
Sonets mallorquins



P.S.: Amb quina imatge haguéssiu il·lustrat aquest text?


Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"