Olc la vida. Ols el sexe.

Pot ésser la paraula eròticament suggeridora? Per descomptat!

Pot la paraula ésser eròticament filosòfica? Per què no?

La capacitat del gran Andrés i Estellés per copsar els instants quotidians i dotar-los de la màgia de la paraula poètica potser no és tan coneguda, tot i els esforços per exemple d'un altre gran, i no sempre valorat com cal Ovidi, com caldria. Aquest sonet ens mostra com es pot fer solcar el món de la reflexió mitjançant el vaixell de la imaginació...

Recorda un nom: Illetes. En Illetes,

al rei En Pere docte, li oferiren maduixes.

Quina alegria de maduixes noves.

La llum d'Illetes. (Música de Gerswhinn).

Vares filmar, de cap a peus, el cos

d'una danesa recolzada en una

roca. Duia shorts blancs, una camisa

nuada exactament sobre el melic.

Era la vida. Fou una danesa.

La vida no té pàtria. On dius la vida,

posem el sexe. I què? Tampoc té pàtria.

Olc la vida. Ols el sexe. Et desorbita

una proximitat de pits, diríem.

La vida és la unitat. Vols dir el coit.

Vicent Andrés i Estellés

Sonets mallorquins

P.S.: Amb quina imatge haguéssiu il·lustrat aquest text?