divendres, de març 30, 2012

[un eixam d'estels]


Un eixam d'estels




per fer-te companyia




a les vores de la nit




quan els somnis




vagaregen entre folls bolets




en els boscos




de les línies de les mans




que teixírem en els mots




dels espills




dels nostres ulls recíprocs.



Natxo Barrau i Salguero
BCN març 2012

dilluns, de març 26, 2012

En el record. 9 anys





Foscor.


Urpes arrapades
al cor,
salvatgia de la
por,
infectiu sadollament
del dolor.



Llum.


Albirar l'horitzó
amb el glatir
de l'esperançada
travessia
per arribar
al bombeig de la sang.



Espelmes,
els estels,
no només en els cels
nocturns,
esdevindran
un camí
per trobar la senda.

25+1/III/2012


divendres, de març 23, 2012

de dracs i princeses

Us deixo un bell fragment d'una carta que R. M. Rilke escriu en el seu Cartes a un jove poeta en la traducció d'Anna Punsoda.

Si ahir parlàvem de la possibiltiat de vèncer els dracs, avui podem plantejar-nos qui o què són o poden esdevenir aquets dracs...


Però només el que arrisca, el que no està tancat a l’enigma, viurà la relació amb els altres com una cosa viva i serà el creador del seu propi existir. Perquè, si considerem la nostra existència individual com una sala grossa o petita, veurem que la majoria d’homes no coneixen més que un raconet de la seva estança, una repisa, una franja que recorren,  amunt i avall, amunt i avall, contínuament. Així obtenen una certa seguretat. I en canvi, molt més humana és aquella inseguretat tan plena de perills que obligava als captius d’Allan Poe a palpar els contorns de les seves terribles presons subterrànies! que els obligava a acostumar-se als indescriptibles horrors de la seves estances! Però nosaltres no som presoners. Cap trampa ni cap llaç ens retè ni hi ha res que hagi d’espantar-nos o de causar-nos turment. Hem estat portats a la vida perquè és amb la vida amb qui millor concordem. A més a més, gràcies a un reajustament mil·lenari, hem esdevingut tan similars a ella que, quan restem immòbils i en silenci, per una mena de satisfet mimetisme, ni tan sols se’ns pot distingir del nostre entorn.  No tenim cap motiu per desconfiar del món: el món no està en contra nostra. Si tenim pors, són les nostres pors; si tenim abismes, aquests abismes ens pertanyen; si hi ha perills, els hem de procurar estimar. Només si procurem arranjar la nostra vida d’acord amb aquell principi que aconsella mantenir-se sempre en la dificultat, el que ara encara ens sembla estrany  esdevindrà font de consol i confiança. I com podem oblidar aquells mites antics que són a l’origen de tots els pobles, aquells mites de dracs que al moment culminant acaben transformant-se en princeses? Potser tots els dracs de les nostres vides no són més que princeses que esperen veure’ns bells i plens de vigor. Potser l’horror no és res més que, en essència, un pobre desvalgut que reclama la nostra ajuda.

dijous, de març 22, 2012

podem vèncer els dracs?



Fairy Tales are more than true; not because they tell us that dragons exist, but they tell us that dragons can be beaten.

G.K. Chesterton


Els contes de fades superen la realitat no perquè ens diguin que els dracs existeixen, sinó perquè ens diuen que poden ésser vençuts.

G.K. Chesterton





dijous, de març 08, 2012

Què li farem dir al temps?



Què dirà el temps
de les teves llàgrimes vessades (avui)?

Què pensarà el futur
quan a l'espill vegi
les arrugues forjades
per les decepcions?

Què recordaran les teves mans
quan el tacte sigui quasi inexistent:
les carícies donades,
les rebudes...
o les que pogueren ésser?

Quines imatges
restaran dibuixades en els teus ulls
que l'oblit no hagi cremat
a les postes de sol al dormir?

Creus ara
que pots perdre
la teva joia
per una realitat
que només existeix
a la teva ficció?

Què podrà recordar el temps
si avui llueixes el teu millor somrís?

Natxo Barrau i Salguero
 BCN 7/III/2012



Les imatges són obres del gran Alberto Giacometti

IRONIC -poesia i música VI-

 
És curiós com de vegades les situacions més iròniques són les més quotidianes. Qui no s'ha sorprès pensant que són particulars els viaranys pels que transitem la nostra existència? El problema rau en el fet que ho meditem quan les circumstàncies no ens són avantatjoses, és llavors que simplement ho acceptem com un regal, somrient i pensem que la vida ens regala un bri d'il·lusió; però, d'habitud, ens trobem amb l'altra cara de la moneda, aquella que ens mostra l'ombra de la llum i que ens recorda que potser Murphy era massa optimista quan pensava una llei universal.


Sigui com vulgui, cal cercar consol més enllà de l'estocàstica lluita de la vida contra l'entropia, per això cal fer allò que ens recomanava S. Beckett:

All of old. Nothing else ever. Ever tried. Ever failed.
No matter. Try again. Fail again. Fail better.

i així, tractar de mostrar el nostre millor somrís a cada nova corba en la nostra senda existencial, tot i que la vida ens sorprengui amb una ironia gairebé més aviat sardònica mala llet.


Avui us tradueixo una gran cançó de la canadenca Alanis Morissette i us deixo dues versions en vídeo, la primera és un posterior versió acústica i la segona el videoclip promocional original:

IRONIC
An old man turned ninety-eight
He won the lottery and died the next day
It’s a black fly in your Chardonnay
It’s a death row pardon two minutes too late
And isn’t it ironic… don’t you think
It’s like rain on your wedding day
It’s a free ride when you’ve already paid
It’s the good advice that you just didn’t take
Who would’ve thought… it figures

Mr. Play It Safe was afraid to fly
He packed his suitcase and kissed his kids goodbye
He waited his whole damn life to take that flight
And as the plane crashed down he thought
“Well isn’t this nice…”
And isn’t it ironic… don’t you think

It’s like rain on your wedding day
It’s a free ride when you’ve already paid
It’s the good advice that you just didn’t take
Who would’ve thought… it figures

Well life has a funny way of sneaking up on you
When you think everything’s okay and everything’s going right
And life has a funny way of helping you out when
You think everything’s gone wrong and everything blows up
In your face

A traffic jam when you’re already late
A no-smoking sign on your cigarette break
It’s like ten thousand spoons when all you need is a knife
It’s meeting the man of my dreams
And then meeting his beautiful wife
And isn’t it ironic…don’t you think
A little too ironic…and, yeah, I really do think…

It’s like rain on your wedding day
It’s a free ride when you’ve already paid
It’s the good advice that you just didn’t take
Who would’ve thought… it figures

Life has a funny way of sneaking up on you
Life has a funny, funny way of helping you out
Helping you out



IRONIC

Un ancià arriba als noranta-vuit,
guanya la loteria i mor l'endemà;
una mosca negra surant en el teu Chardonnay;
Un perdó pel corredor, dos minuts massa tard;
Això és irònic... no creus?

És com si plou el dia de la teva boda,
És com un tiquet de gratuïtat quan ja has pagat,
És aquell bon consell que no acceptares;
Qui ho hauria dit...? Sembla obvi.

El Sr. Fes-ho-Segur té por a volar.
Preparà la seva maleta i féu un petó de comiat als fills.
Va esperar tota la seva maleïda vida per prendre aquest vol
i mentre l'avió s'estavellava pensà:
«Merda! Què maco!»
I no és irònic, això?

És com si plou el dia de la teva boda,
És com un tiquet de gratuïtat quan ja has pagat,
És aquell bon consell que no acceptares;
Qui ho hauria dit...? Sembla obvi.

Bé, la vida té una divertida forma d'aparèixer sigil·losament de cop
quan creus que és perfecte i tot rutlla.
Bé, la vida té una estranya manera d'ajudar-te
quan tot és una merda i t'esclata als morros.

Un embús quan ja fas tard,
un senyal de prohibit fumar a la teva pausa per la cigarreta,
com trobar deu mil culleres quan tot el que necessites és un ganivet,
com conèixer l'home de la meva vida
i llavors conèixer la seva bonica dona1,
Això és irònic... no creus?
Una mica massa irònic... Sí, jo crec que sí...

És com si plou el dia de la teva boda,
És com un tiquet de gratuïtat quan ja has pagat,
És aquell bon consell que no acceptares;
Qui ho hauria dit...? Sembla obvi.

Bé, la vida té una divertida forma d'aparèixer sigil·losament de cop.
Bé, la vida té una estranya, molt estranya manera d'ajudar-te.
d'ajudar-te.

Traducció: Natxo Barrau i Salguero




1i llavors conèixer el seu guapo marit.

dimarts, de març 06, 2012

Invictus (the poem)

Hi ha texts que tenen una força per moure l'univers.

El següent poema, Invictus, de  William Ernest Henley n'és un clar exemple; Nelson Mandela signaria aquesta afirmació.

Us deixo una traducció del mateix.




 INVICTUS

Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

William Ernest Henley


INVICTUS

Més enllà de la nit que em plana
negra com l’abisme més insondable,
jo agraeixo a qualssevol dels déus
per la meva ànima inconquerible.

Atrapat a les urpes de les circumstàncies
mai m’he fremit ni he plorat.
Davant les flingantejades de l’atzar,
el meu cap sagna, però sense prostrar-se.
 
 Enllà d’aquest lloc d'ira i llàgrimes
s'atansa el terror de les ombres,
mes després de tants anys d’amenaces
em troben i em trobaran sense cap temor.
 
No importa com com d'estreta sigui la porta,
ni tots els càstigs de la sentència, 


Sóc l’amo del meu destí:
sóc el capità de la meva ànima.

Trad.: N.B.S.

 

dilluns, de març 05, 2012

XLIII


XLIII

When most I wink, then do mine eyes best see,
For all the day they view things unrespected;
But when I sleep, in dreams they look on thee,
And, darkly bright, are bright in dark directed;

Then thou whose shadow shadows doth make bright,
How would thy shadow's form form happy show
To the clear day with thy much clearer light,
When to unseeing thy shade shines so!

How would (I say) mine eyes be blessed made
By looking on the in the living day,
When in dead night thy fair imperfect shade
Through heavy sleep on sightless eyes doth stay?

All days are night to see, till I see thee,
And nights, bright days, when dreams do show thee me.


William Shakespeare

43

És amb els ulls tancats, que els meus ulls millor hi veuen,
perquè tot el dia veuen coses tosques;
però quan m'adormo, en somnis et contemplen
i, obscurament brillants, són llums en la foscor1;

i és llavors, quan tu, l'ombra que il·lumina les ombres,
¡amb quina joia mostraria la forma de la teva ombra
la forma al dia clar amb una llum encara més clara,
quan rellueix així la teva ombra als ulls clucs!

¡Quina joia -dic- pels meus ulls ésser beneïts
si pogueren contemplar-te en dia viu,
quan en la mort nit la teva ombra fantàstica
arriba a través del feixuc somni als cecs ulls!

Tots els dies esdevenen nits quan no et veig;
les nits, dies refulgents, si en somnis te'm mostres.

Trad.: N.B.S.
1 i com llum fosques, són llum a les fosques;


Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"