La setmana passada, com a consequüència d'un decés, vai' tornar a escoltar el Salm 23. Possiblement sigui el més conegut. Vai' aprofitar per escoltar-lo amb calma detingudament. Allunyant-me de la fe amb que està escrit hom troba que és una declaració d'amor mutu molt profund. Si en comptes del concepte "Senyor" hom utilitza el de la persona estimada es troba amb un poema d'entrega amorosa total.
Coses de decidir observar els textos religiosos sense fe a la mirada...
23 (22)
1 Salm del recull de David.
El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
3 i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
4 ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
6 Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
imatge: La Pastora, Vincent Van Gogh, Tel Aviv Museum
*
Jo el que tinc clar és que viuré anys i més anys amb tu.
ResponEliminaQuina delicadesa de sentiments es despren d'aquest salm...
ResponEliminaCasualment avui a primera hora, en canviar de canal de la tv he posat Heidi (en dibuixos animats) i era l'escena que la nena llegeix els salms a la iaia cega. Les veus massa edulcorades però el missatge era clar, aquests versos poden tenir segles però ens segueixen conmovent l'ànima i el pensament.
Bon dia!