Ara que ja hem passat la data que hauria d'ésser festa nacional; sí que ens deixin celebrar la mort del dictador, sols això ens resta, podem deixar constància del patiment sofert per les persones de bé amb una mostra d'art com ho és aquest poema de'n Pere Quart (Joan Oliver).
Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
per escoltar i veure us deixo els vídeos: l'autor recitant-lo, la sublim versió d'Immigrasons en la veu de Sílvia Pérez Cruz (gràcies Anna Massallé), la versió musicada pel gran Ovidi Montllor (qui ho féu primer, ell o Llach?), i la versió cantada per Antoni Garcia amb imatges de contextualització.
Cada vegada que sento aquests versos se'm posa la gallina de piel!
ResponEliminaQuines paraules tan exactes per expressar un sentiment tan dur com és l'exili.
Una pàtria tan petita
que la somnio completa.
Jo el vaig conèixer per l'Ovidi Montllor (tant de bo encara hi fos entre nosaltres), més tard em vas fer conèixer la veu de la Sílvia...quina preciositat de dona.
I sí, hauria de ser festa nacional el dia de la mort del gran filldeputa aquell.