Melisandra balancea sus piernas sobre el río que corre lentamente junto a la hacienda de su abuelo. Aguarda, con la calma propia de los habitantes de Fagua, la llegada anual de los contrabandistas que traerán las últimas noticias del mundo. Pero, esta vez, un forastero desconocido le propone a Melisandra emprender juntos la aventura con la siempre soñó: encontrar Waslala, el paraíso en cuya búsqueda se perdieron sus padres, un lugar que parece haberse esfumado dejando tan sólo la huella sutil de un ideal imposible, un sueño maravilloso grabado en el recuerdo de unos pocos.
En esta nueva novela, Gioconda Belli, celebrada autora de La mujer habitada, recrea con vigorosa voz uno de los mitos que acompañan al hombre desde el origen del pensamiento: la búsqueda de la Utopía.
Aquesta és la ressenya que a la pàgina de l'autora es diu al respecte de l'obra.
La novel·la, com es diu a la nota superior, tracta de la recerca d'una civilització perduda; una civilització que sembla que hauria ésser capaç de concedir-li un espai físic per residir a l'Utopia de Thomas Moro. La narració transcorre a Faguas, com La mujer habitada; però no té la màgia que destil·lava la primera novel·la d'aquesta genial poetessa.
És cert que al llarg de tota la narració et vas trobant amb les perles de l'imaginari de Belli, això també implica tota la seva vessant política-. I tot i que t'enganxa i vols veure com evoluciona l'aventura de Melisandra, i amb ella el país -i esperes que totes i tots-, no té la força d'altres textos seus. Ara bé, té moments sublims on les llàgrimes et cauen pel rostre. És una recerca de la més bella bellesa, la vida agafant la mà de la justícia, en meitat de la injustícia; és el desig de trobar una flor en un abocador (parafrasejant la publicitat d'una pel·lícula).
Potser per els més "giocondabellics" sigui una micona menys del que hom pot esperar al principi; tot i això es gaudeix la seva lectura i es troben bells passatges i és una recomanable novel·la.
curiositats:
una pensió en el camí francès del Camí de Sant Jaume (llàstima que no sigui en el Nord) aquí.
workcamps aquí
Eh! Jo havia deixat un comentari! O això recordava...
ResponElimina"Exacte. Tot i així recomano la seva lectura."
muamua
Tot escriptor te moments alts i baixos i és difícil mantenir sempre el llistó quan s'ha arribat a cotes altes. Dickens deia que volia fer desaparèixer tota la seva obra primerenca...
ResponEliminaA mi això em va passar amb Bradbury, per exemple, i no per això deixa de ser un dels escriptors que mès m'han captivat.
Bon desembre!!
Tens tota la raó Magda, però de vegades hom no vol veure les bromes que poden travessar el bosc.
ResponEliminaI remarco que el llibre es bo, l'únic que no és sublim com alguns/es esperem que sempre sigui l'obra d'ella.
Des del moment que formem part de la humanitat que no es pot demanar l'infalibilitat, ja que no la tenen ni les divinitats.