REMORS
Àlex Susanna
El mar, com el foc o la pluja,
acompanya l'home aquestes nits de densa lectura
en què tot és ja fosc i irreverent.
De tant en tant se n'adona.
El mar és com un coixí
on ell recolza alguna idea.
Llavors se l'endú
i la bressa; la torna nova,
canviada, potser més clara o més neta...
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començar.
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començar.
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Com l'amor, potser...
Llavors es tracta de tornar a començar.
imatges: Ynys Llanddwyn / Niwbwrch (Cymru) estiu'07.
*
Pot ser que el llegís dissabte a ca teva?
ResponEliminaM'agrada el que diu, aquesta mar incansable que ens ajuda a pensar.
I sempre començar de nou, sense aturar-nos, sense rendir-nos.
És una opció, és dins de l'antologia que fullejares.
ResponEliminaM'encanta la mar, i tot el que representa; ja ho saps.
Sí, és una perfecta metàfora de l'etern retorn, dels cercles perfectes.