dijous, de novembre 12, 2009

if you want to commit suicide...



If you want to commit suicide, why don't you begin to swim?
Dr. Hans-Peter Kübis

Arribares fins el punt més llunyà;
allà on gairebé només pot existir un far.
Només tenies una idea a la teva ment:
necessitares, volies un final per a la teva història.
Et llançares, sense res, a la freda aigua;
el teu cos reaccionà, i nadà.
Nadares i nadares
i sols l'aigua era al teu voltant;
i entre la blava carícia
suraven els teus records
i tractaren d'ofegar-se els teus somnis.
Nadares i nadares
fins descobrir que t'agradava nedar;
però ja era massa tard
-quina ironia que ara et semblés
massa aviat-
els teus músculs ya no responien
i queies dins l'aigua
com un glaçó de sal...

N.B.S.
5/IX/2007
Bangor (Gwynedd) Wales




imatges: Llandudno i Prestayn (Cymru) estiu del 2007.

4 comentaris:

  1. Vull anar a Bangor. (banga')

    Primer de tot, gràcies per regalar-nos les teves paraules i fer-ho d'aquesta manera tan meravellosa.

    És cru el que escrius i m'agrada, sobretot

    entre la blava carícia
    suraven els teus records
    i tractaren d'ofegar-se els teus somnis


    No deixem mai morir els nostres somnis. Ni tan sols a l'últim instant.

    ResponElimina
  2. Aquest poema va nàixer arran d'un suicidi quan era a Bangor. Una persona es llançà d'uns dels pos ponts que uneixen l'illa d'Ynis Môn (Anglesey) amb la resta de Britannia -com tants havien fet-. El meu cap, el Dr. Kübis, digué al respecte la frase citada. La seva idea em féu relfexionar i sortiren aquestes paraules.

    Val a dir que quan ho escrivia pensava en algú que saltava des de Caergybi, però encara no he recuperat aquelles fotos, per això he posat les que es veuen.

    ResponElimina
  3. Natxo, he quedat impresionada, pensava que era una traducció teva d'algun poema i veig que no.

    La vida i la mort van unides, diuen que per això valorem la vida perquè sabem que té un final, no ho sé, però algú que es suicida és algú que ha perdut l'esperança en tot i és sempre trist.

    Les fotografies com sempre acompanyen molt bé, la solitud, la platja deserta, aquesta llum que no acaba d'aparèixer...

    L'ofici d'escriure és per sempre.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Magda.

    Les fotografies crec que ajudaven a il·lustrar el text i també em permetien recordar els llocs on el text va néixer.

    Crec que el tema del suicidi és una derrota, en genaral i per tots, ja que si és aquesta pèrdua absoluta d'esperança, diria que tot l'entorn ha fallat. Ôbviament és la mort qui ens fa valorar la Vida, per això la trobo un regal tan gran que no podem rebutjar de cap forma.

    De fet lliga amb el poema de la G.Belli que penjà la Raquel:
    http://afroditacalipigia.blogspot.com/2009/11/de-los-dudosos-dones.html

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"