Ara fa uns pocs dies la Raquel em comentà que sa mare li havia regalat, com cada any, un calendari d'advent. La primera impressió fou de sorpresa, tot i que potser no seria el més indicat per dir-ho: m'havia sorprés el fet que ella any rera any tingués un calendari d'advent essent absolutament atea. És en aquest moment en que es pensa que poden ésser tradicions que es mantenen pel propi costum; o, simplement, d'aquells actes aparentment religiosos, o si més no, vinculats a la fe, però que en el fons no ho són pas.
Sigui pel motiu que sigui, algun dia hauria d'escriure al respecte dels actes com assistir a una misa quan l'ateïsme és la creença per una tradició d'altri; bé, doncs el fet és que aquest calendari d'advent em feu pensar en un altre: el d'un llibre de'n Jostein Gaarder. El llibre s'intitula “El misteri de Nadal” i està centrat en un calendari d'advent; òbviament, essent una obra de l'autor de El Món de Sofia és fàcil deduir que hi haurà quelcom de “fantasiós” o si més no “aparentment màgic” en ell. Recordo haver llegit aquest llibre dies després d'un altre de seu “Vita brevis”, centrat en una suposada carta de l'amant de Sant Agustí d'Hipona. Aquest també em semblà una petita joia, com l'altre. Dic petita per les seves dimensions; però crec que mentre un és un conte de fades amb un nen com a protagonista però dirigit als adults per tractar de recuperar les il·lusions de la innocent infantesa; l'altre ens fa pensar en els motius que fan moure les nostres decisions vitals. Mentre un ens fa pensar en la màgia que poden representar les tradicions religioses per als infants; l'altre ens mostra la duresa, moltes vegades injustificades, que les religions poden impossar a les nostres vides.
Des que vaig llegir "El món de Sofia", ara fa ja molts i molts anys, que m'han atret els llibres de Gaarder. A més dels ja citats em va agradar moltíssim "Maya". La trobo una obra molt i molt interessant i recomanable. Els personatges que dibuixa, el moment, les vicisituts i la trama, així com l'organització del llibre em captivaren. M'han dit que la seva gran obra és "El misteri del solitari", emperò, aquesta encara resta pendent.
Si més no, avui volia deixar constància del fet que trobo molt interessant i suggeridora la seva obra.
àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dilluns, de novembre 09, 2009
Jostein Gaarder + l'advent
Etiquetes de comentaris:
llibres,
paranoies,
pensaments
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Sorprèn que jo que sóc atea any rere any tingui el meu calendari...
ResponEliminaBé suposo que és normal. A mi no m'estranya ja que, com dius, és una tradició. També familiar. Des que tinc memòria que ma mare ens el compra -a mon germà i a mi- cada any. I fa il·lusió recordar com, de petits, esperàrem amb moltes ganes l'endemà per poder menjar la xocolatina i descobrir quin dibuix nadalenc hi sortia.
Com aquest fet, molts d'altres, com els reis. Em fan tanta il·lusió. Ja saps que m'encanten les sorpeses i fer regals és un plaer infinit.