Les nits fosques, o les regandes per una lluna esfereïdorament il·luminadora poden provocar deleris, o deixar al descobert vessants ocultes de les vores de les cantonades de l'ànima. I això pot provocar que la veritat, o allò que hom interpreta com la veritat, o el que es voldria acceptar com cert, se'ns apareix com un fantasma per recòrrer la nostra pell. No hi ha in vino veritas perquè sols som la veritat que volen acceptar qui acceptem al nostre costat:
REFLEXIÓN ANTE EL ESPEJO CUANDO NO TE TENGO
(o sólo en los recuerdos)
como estar enamorado de ti,
lo estaría siempre
hasta el final de las noches;
pero me gusta
complicarme la vida,
por eso con la penúltima cerveza
trato de pensar
en otras mujeres.
N.B.S.
8/V/04
8/V/04
imatges:
- Espill, Eduardo Gruber, (Descripción:1989. Óleo sobre tela. 140 x 140 cm. Colección Dr. Pedro Ruiz de Temiño Malo. Madrid. España)
- Espejo, Ignacio Iturria, (Descripción:1998. Óleo sobre lienzo. 198 x 26 cm. y objeto. Óleo sobre cartón. 145 x 11,5 cm. de diámetro)
*
Quan me'l vas deixar llegir ja et vaig dir que m'agrada molt.
ResponEliminaÉs d'aquells poemes que al llegir-los sents un ZAS! que et deixa sense poder dir ni una sola paraula. És curts i concís. De vegades amb poquets paraules -les adients- pots expressar molt més el que vols dir.
Des d'aquí et faig una petició personal pública:
Penja més escrits teeeeeeeeus! Sisplau, sisplauet... :P
És que guadeixo molt lleginjt-te i m'agradaria fer-ho més sovint.
gràcies.
ResponEliminaSaps que per mi en castellà no és fàcil fer textos així; és més una vessant en català.
Tu sempre tens accès als textos, però ja aniré fent públic d'altres.