HIMENEU
Joan Brossa
El matrimoni està determinat
Per l'amor purament
I simplement,
I aquesta és la gran prova que imposem
Al nostre amor.
Ni per curiositat, amb orgull
Ho declaro,
No hem visitat cap església,
Però sí que ens parem en silenci
Davant aquests vells arbres.
El respecte al nostre amor
Fa abstenir-nos de tot
El que sigui un negoci
O un segell o un afront.
Ens aturem a l'entrada del bosc;
Ell acompanya, digne, la pregària.
Ens inclinem en entrar-hi;
Res no ens destorba el pas.
Ens besem com dos pans sota la gran arbreda.
I així el sol senzill declara
Que som marit i muller.
imatges: al Parc del Labertint d'Horta, ara fa un any.
No podria haver trobat una declaració d'amor tan sincera, certa i real
ResponEliminaEl trobo absolutament genial. Sublim. I em sento tan -tantíssim- identificada.
Puc destacar tot el poema en si, però en concret:
El respecte al nostre amor
Fa abstenir-nos de tot
El que sigui un negoci
O un segell o un afront.
Corprenedor! I:
Ens besem com dos pans sota la gran arbreda.
I així el sol senzill declara
Que som marit i muller.
Tan cert. Si ens sentim marit i muller, amants, estimats, cossos farcits d'amor, per què algú ens ha de dir que sí, que és veritat que ho sentim? Un paper ens ho dirà? Un home casat amb Déu? (...)
Sisplau...
Gràcies per fer-me viure l'amor en estat i essència pur.
ELUFPA
Exacte! La gran veritat d'aquest text és recordar que l'amor és una unió natural i per a la qual no és necessària la benedicció de ningú -ni de cap objecte-.
ResponEliminaTrobo que és senzillament genial.
ejem, ejem... com deia la Patrícia, toc, toc, se puede?...
ResponElimina;)
El poema de Brossa que potser més d'un trobaria com a mínim atrevit, ens inmergeix en la solemnitat d'un paratge on els arbres són sacerdots o druides d'allò trascendental.
Gràcies!
Clar que es pot! Oh benvinguts, passeu, passeu!
ResponEliminaTrobo que part de la màgia del text és transportar-nos a aquells temps gairebé mitològics on es vivia en plena comunió amb la natura; amb la gran mare.