Aquesta petita joia és un dietari de la vida a la reraguarda durant la guerra (in)civil espanyola vista i redactada pels ulls d'una nena/adolescent.
Viurem -i aquesta vegada la utilització d'aquest verb és més necessària i encertada que no pas la de llegirem- els tràngols (duríssims!), els anhels, esperances i somnis, les desesperacions i sentiments d'aquesta nena (Encarnació Martorell i Gil) durant la guerra des de l'esclat de la revolució a Barcelona (19 de juliol del 36) fins pocs dies abans de la caiguda de la ciutat en mans faccioses/feixistes.
La seva prosa és fresca, en quant és una noia (12 anys quan comença la redacció d'aquest dietari) qui l'escriu; emperò, és d'una duresa colpidora en quant ens mostra tal i com era -fa no gaire més de 70 anys- la vida a la ciutat de Barcelona durant el període bèlic. Ens narra com era el dia a dia: els seus problemes per poder 'nar a escola -era alumne d'un dels Grups Escolars del Patronat Escolar (una dels grans avenços de l'Auntament de Barcelona durant la II República)-, com començaren a escasejar els queviures i tot el que això comportà (cartilles de racionament, pobressa, fam...)
Els vostres ulls es negaren en llàgrimes més d'una vegada; però, és necessari poder llegir aquesta obra per recordar que de la il·lusió d'un somni es passà a la desesperació del malson.
Aquesta petita joia literària (tot i que és una real joia vital) ens mostra què succeí i com s'hagué de viure a Barcelona -com a qualsevulla altre localitat- durant la guerra.
Crec que aquesta s'hauria de convertir en una lectura obligada a les nostres institucions educatives (clar que primer hauríem d'aprendre a respectar l'educació; quelcom ja s'havia aconseguit durant la República).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada