per ara, i degut a les moltes hores que passo en el transport públic -i no les utilitzo totes- estic llegint força. l'altre dia em tornà a plantejar el "i ara què lelgeixio?" tenia una revista d'un cert temps amb recomanacions. I una de les que hi havia era aquesta. Em va interessar.
La novel·la Les amants (Die liebhaberinnen; 1975) de la premi Nobel de Literatura 2004 Elfriede Jelinek no és una obra fàcil.
és seu leitmotiv podria ésser, com es diu a la pròpia novel·la:
si hi ha algú que tingui un destí, vol dir que es un home. si hi ha algú que rebi un destí, vol dir que és una dona.
la novel·la, fins a un cert punt una visió molt àcidament sarcàstica de les novel·les roses, refelxiona, i ens fa reflexionar, al respecte dels rols suposadaments masculins i femennins en la societat. És un relat dur, fred i sarcàstic. Tal vegada, el seu estil -molt particular- que pot ésser jutjat com un gran encert o por provocar un allunayament del relat per part de l'audiència fa que la narració i la forma d'entrar el relat no sigui fàcil del tot.
Més enllà del continent, el contigut és molt interessant. Ens mostra com la societat considerava la dona un objecte la funció de la qual era acontentar el seu marit -l'únic objectiu de la qual era trobar un marit adequat i fer-lo feliç-, mentre ell s'havia de dedicar a trebllar i a divertir-se. La descarnada forma amb la que ens ho mostra ens permet entendre l'errada que és una societat d'ascendència masclista -per desgràcia massa present a la vida real, en les injustícies devers les unes i els assassiants masclites que cada dia es succeeixen-.
És una crítica al destí al que s'ha comdemnat a la dona des de fa segles i contra el que encara avui dia cal seguir lluitant.
Tot i que al principi us pugui semblar un llibre aspre per llegir, crec que és interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada