CENT COPS de raspall abans d'anar a dormir

a la contraportada de l'edició catalana del debut literari de Melissa Panarello llegim:

Quan tens setze anys el món és tot un descobriment que a vegades pot ser molt perillós. A través del seu diari, Melissa ens fa participar en el viatge a la recerca de si mateixa a través del seu cos d’adolescent, del sexe sense límits, del sentiment irrenunciable de l’amor. Melissa creu entendre que els homes no poden estimar-la prescindint del seu cos. Per això, ella es dóna a tots els que l’hi demanen amb la il·lusió que algú descobreixi la seva essència de dona. En la travessia per aquest túnel obscur i humiliant, Melissa persegueix desesperadament respostes a la seva angoixa amb el risc de perdre la seva ànima. Líric i esgarrifós, dur i alhora romàntic, CENT COPS de raspall abans d’anar a dormir és el debut literari més impactant dels últims anys a Itàlia, on ha generat una polèmica de grans proporcions per la seva presentació esfereïdora del món dels adolescents. Un llibre que no deixarà indiferent cap lector i que ha estat traduït a més de 15 idiomes.

Tot i el que pugui semblar, especialment considerant el rebombori que hi hagué amb la seva publicació i la versió cinematogràfica, aquest diari és un relat d'amor. O, si més no de la cerca i recerca de l'amor. La Melissa és una adolescent que somnia amb l'amor; però, per sort o per desgràcia -possiblement per ambdues visions- descobreix abans el sexe.
Aquest diari ens narra aquesta iniciació amb totes les seves conseqüències, ens mostra epidèrmicament les seves relacions i les frustracions anímiques. És com un perversió dels contes de fades on la princesa cerca el príncep blau dels seus somnis.

És un llibre que es llegeix força ràpid; no és cap meravella lírica però permet fer certes reflexions al voltant de l'amor, el sexe i l'adolescència.