àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dimarts, de maig 19, 2009
Clara y la penumbra; José Carlos Somoza
aquesta novel·la caigué a les meves mans casualment; quina gran sort! és una de les millors novel·les que he llegit mai. tal i com sona; sens cap mena de dubte.
Aquesta novel·la de José Carlos Somoza, guanyadora del premi Fernando Lara 2001, es situa en un 2006 fictici on la tendència, des de fa anys, en l'ambit artístic és l'HD -l'art HiperDramàtic-. Podríem classificar-la novel·la de ciència ficció especulativa o art-ficció. Clara és un "lienzo"; els quadres ja no es pinten sobre tel·les sinó sobre cossos humans. Aquests, pintats segons les directrius de l'artista -poden arribar a ésser "imprintats" (tot un meravellós concepte)- seran exposats durant x hores en les posicions i ambient que definieixin el quadre. Aquests com a tals, podren ésser venuts.
Tot el món al respecte del món HD és perfectament descrit al llarg de la novel·la -sense donar la sensació de classe magistral dels best-sellers, sinó com a part lògica i innerent del text-. A més, al llarg de la història 'nem seguint les passes d'una cacera policial devers algú que està atacant algunes de les millors obres HD.
De fet, la novel·la combina dues històries: el procés de Clara per esdevenir una obra d'art que passi a la història i la trama policial dels atemptats contra les obres de Bruno van Tysch. Tot, absolutament tot, és creïble i et fa ficar-te en la història i fa que no vulguis sortir d'aquest món.
A més de la màgia del relat, les virtuts de Somoza escrivint-la són sublims. Tot els pesonatges són perfectament dibuixats i podem entendre com són i perquè, així com els motius de les seves actuacions; i tot l'entramant al voltant de l'HD és tan real, que ens fa plantejar com pot ésser que fossin uns desconeixedors d'aquesta corrent artística. (De fet acabaràs plantejant-te si no serà que existeix en certs ambients tancats i barrats per al gran públilc). I la narració que ens presenta, a més, té la virtut de fer-nos replantejar els nostres conceptes i preceptes respecte l'art, el seu món, i les tendències de la nostra societat.
Crec, sincerament, que és una autèntica joia que tothom amb cert esperit per gaudir d'una bona lectura i de la imaginació combinada amb l'art hauria de llegir.
us deixo tres links:
la seva pàgina web (aquí)
comentari (aquí)
un altre (aquí)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada