divendres, de novembre 20, 2009

Tres Vegades Dona



Tres vegades dona és una novel·la eròtica anònima. És una llàstima lo de l'anonimat, sempre agrada saber quelcom sobre qui “s'amaga” darrere d'un llibre.

En ella es narra la història de la Grúixenka a la Rússia post-Pere el Gran. En ella viurem la seva vida des de la seva aparició com a doble de la senyora per al sastre a una “noble” casa fins al seu establiment com a “madame”. Tot aquest procès serà una llarga succeció de situacions sexuals: pèrdua de la virginitat, violacions, plaers heterosexuals i homosexuals, tortures, la recerca de plaer i consol per una mateixa, l'esperança de l'amor, la feina com a treballadora del sexe...

L'autor/a perfila mínimament els personatges per tractar d'entendre per què són com són i així actuen; però l'obra està pensada, com a novel·la eròtica que és, per centrar-se en els encontres sexuals. Estan força ben resolts i aconsegueixen el seu objectiu en més d'una ocasió.

Sense ésser una obra històrica ens permet veure com, malauradament, al llarg del camí de la humanitat, i el que és pitjor és que encara es mantenen, la dona ha sigut menystinguda, maltractada i no respectada convertint-se en una possessió més.

Tusquets, editora en castellà diu:

"Grushenka , tres veces mujer está considerado, entre los aficionados a la literatura erótica, como uno de los libros más misteriosos de la historia del erotismo. Su origen constituye aún ahora un enigma para los estudiosos en la materia. No obstante, Grushenka se ha situado entre los clásicos del género. Muchos opinan que se trata de una auténtica Fanny Hill rusa.

Su supuesto autor, un anónimo ruso, habría escrito, en la segunda mitad del siglo XVIII, esta biografía de una sierva rusa a partir de unos documentos hallados por él en los archivos del Departamento de Policía de Moscú. En la presentación de esta edición se describen los debates suscitados en Occidente en el momento de su publicación en Europa.
Las aventuras eróticas de Grushenka están estrechamente vinculadas a su condición de sierva en la Rusia del siglo XVIII, así como a la trayectoria de su esfuerzo, primero por sobrevivir, luego por liberarse y, más tarde, por independizarse de la esclavitud. Su historia empieza en el momento en que un aristócrata sin escrúpulos la compra para el servicio de su esposa. Tras suplantar a esta en
la satisfacción de las necesidades sexuales de su amo, Grushenka, repudiada, emprende una serie de aventuras a cuál mas peculiar : desde su paso por una tienda de modas, que no es más que la tapadera para un negocio mucho más lucrativo, hasta su empleo en un establecimiento de baños de vapor, donde debe satisfacer las caprichosas aficiones de clientes de ambos sexos, su vida es un continuo aprendizaje de las extrañezas sexuales y de la psicología de sus distintos amos. Esta experiencia la coloca finalmente en situación de emplear toda la astucia de que es capaz para alcanzar por fin su autonomía : se convierte en dueña de uno de los más célebres prostíbulos de Moscú . . ."

imatge: La violació, Edgar Degas; Colección Henry P. McIlhenny. Philadelphia Museum of Art.

*

5 comentaris:

  1. Tenim problemes tècnics em sembla.

    ResponElimina
  2. Sembla que ja hem pogut resoldre els problemes tècnics.

    Merci.

    ResponElimina
  3. Suposo que si jo fes una obra, escrita o pintada, amb clara referència sexual també posaria un pseudònim o la posaria com anònima. Fas un relat detectivesc, per posar un exemple, i ningú pensa que a tu se t'hagi acudit matar ningú o ser policia... Fas un relatant situacions sexuals i l'entorn proper i llunyà fa cabòries sobre la teva vida privada...

    Encara hi ha molta mesquinesa en tot plegat, no m'estranya gens que l'autor(a?) de la novel·la es quedès en l'anonimat.

    Per cert, el títol no em sona però sí el personatge, no sabia res però de la novel·la, moltes gràcies!

    ResponElimina
  4. És cert, encara existeixen molts tabús i mesquinesa al respecte del sexe. Són barreres que encara han de caure.

    ResponElimina
  5. És un llibre que s'ha de llegir. A mi em va agradar molt. L'evolució de la protagonista no té nom.

    S'ha de reconèixer que hi ha escenes dures que et fan esgarrifar

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"