diumenge, de novembre 22, 2009

EL JARDÍ DELS CINC ARBRES



El regal d'aniversari per la Raquel era anar a veure EL JARDÍ DELS CINC ARBRES al TNC, amb sopar en un hindú i una sorpresa final.

Al rescte de l'obra sols sabíem que era contruida a partir de textos de Salvador Espriu i que participava la Sílvia Pérez Cruz (la "nostra" i molt admirada Sílvia -si voleu saber més d'ella visiteu la seva pàgina-).

La informació general que hom rep és aquesta:

Un espectacle de poesia i teatre entorn de l’obra de Salvador Espriu.

El jardí dels cinc arbres és un homenatge a Salvador Espriu a les portes del vinticinquè aniversari de la seva mort, un autèntic geni del llenguatge i una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. Joan Ollé ha fet una adaptació escènica de textos narratius i poètics d’Espriu, deixant de banda la seva producció teatral.
Ollé ens convida a passejar per Sinera, l'arcàdia perduda d’Espriu, transfiguració de la seva Arenys d’infantesa (al cap i a la fi, Sinera és aquesta ciutat del Maresme escrita a l’inrevés), i ens obre les portes del jardí dels cinc arbres, el pati de la casa familiar. Aquest pati rebrà la visita dels habitants mítics de Sinera: la Laia, la Tereseta, la Maria Castelló, les germanes Ginebredes, la Bòtil, l’Esperanceta Trinquis, el patge Sembobitis, el drapaire Quel·la. I el mateix Espriu, disfressat de Salom, lúdic i nihilista com pocs: «Em dic Salom, fill de Sinera. / Contemplo el buit, mirant enrere. / I, temps enllà, només m’espera / desert, tristor d’hora darrera.»

«Mai no m’ha entès ningú / perquè sempre parlo / del meu món perdut.» A través de la paraula, autèntic patrimoni de la literatura de Salvador Espriu, El jardí dels cinc arbres recupera amb clarividència espais, temes i personatges de l’imaginari de Sinera.


per la fitxa artística us deixo el link.



I s'apagaren els llums i entrarem a Sinera:

i hauríem desitjat no sortir mai, que no acabés l'obra que haguéssim pogut restar vivint Sinera. Haver agafat la Barca del Temps i solcar les paraules d'Espriu novament; sentir aquelles veus que no reciten ni declamen, sinó que diuen la vida i te la fan viure...

.
.
.

Increïble. Fantàstic. Fabulós. Genial. Sublim. Meravellós...

Amb la Raquel comentàvem que últimament estàvem gaudint de genials obres teatrals (Si voleu llegir la seva opinió aquí la teniu).

Quina obra!!! Quina capacitat per conjuminar textos poètics i prosístics per alçar un castell teatral de somnis de vida real!

Una escenografia aparentment mínima que ens permet veure, somiar i viure Sinera i totes i cadscunes de les paraules dels versos d'Espriu. Una música que en tot moment fa dansar les paraules. I unes interpretacions superbes. És molt complicat dir (en aquest cas crec que aquest verb arriba més lluny que declamar o recitar, o llegir) poesia sentint-la plenament i fent-la viva per a l'oïdor; i ahir vàrem veure com es corporeitzaven les paraules teixides per la sàbia ploma d'Espriu.

És tanta la impressió, i tant profunda i positiva que el nus a la gola, a l'estòmac, a les venes, que fa difícil escriure res.

Sols afegir que l'estona d'aplaudiments demostrava com el públic estava enfervorit amb la catarsi artística que havia sentit i gaudit.

Com a reflexió final: amb els versos de "Per a una suite algueresa" interpretada en la sublim i indescriptible veu de la Sílvia Pérez Cruz, com a punt àlgit, zènit, de l'obra, les llàgrimes es desfermaren i davallaren rostre avall...





aquí teniu un altre link per escoltar-la en les versions del programa Tons de TVC:

http://www.youtube.com/watch?v=CdiZnguenCw

i la versió de Marc Parrot:

http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html

i recordeu de visitar Afrodita Calipigia.

PER A UNA "SUITE" ALGUERESA


Estimat
Rosselló,
si podies
venir
amb la barca
del temps
amb el vent
de llevant
a l'Alguer,
i senties
amb mi
com és viu,
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre
parlar
català
de l'Alguer,
com et diu
el teu nom
i somriu
la ciutat
de l'Alguer,
allunyat
amic meu
que ara ets
als xiprers,
a l'indret
on comencen
a obrir
el record
i el veler
el camí
que et va ser
sempre car,
el camí
de la mar
de l'Alguer.

Salvador Espriu
B.,abril de 1962

(recordar-la versió d'ahir i els ulls tornen a tremolar...)

P.S.: estic d'acord amb la Raquel, sempre ho he dit: per què no es fan enregistraments de les obres teatrals?

P.S.II: en la cerimònia institucional de la Diada d'enguany la Montserrat Carulla ja ens recità els versos de "Per a una suite algueresa" abans que la Sílvia dones veu a les Corrandes d'exili.

P.S.III: sempre m'havia agradat aquest poema, però des d'ahir només puc associar-lo al meu pare...

*

3 comentaris:

  1. Va ser més que sublim.

    Al sentir la primera vegada la veu de la Sílvia ja se'm va posar la pell de gallina i m'agafaven estremiments. Va ser molt emocionant, emotiu...

    Repetimos? Només cal que ensenyis el carnet d'ahir i pago jo, com a agraïment de tanta vida.

    ResponElimina
  2. Per un simpre treball de català he pogut descobrir un megnífic poeta, que m'ha impresionat molt. Potser si que sóc madura per l'edat que tinc, 13 anys, però Espriu m'ha obert les portes de l'interes i del nou món poètic per mi. Poder entrar en una altra dimenció, i sentir cada paraula parlada del poema, que m'ha fet caure una llàgrima vrillant...

    senzillament insuperable.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"