dijous, de novembre 19, 2009

ALÍCIA (Un viatge al País de les Meravelles)

vídeo promocional:




ALÍCIA és un dels meus personatges predilectes. Quan era petit vai' descobrir la seva història, en una versió adaptada, així com la versió de Disney -una de les meves preferides. Ulteriorment vaig llegir els dos llibres i Alícia al País de les Meravelles i A través del mirall i allò que Alícia es trobà esdevingueren dos dels meus llibres predilectes. És per tot això, que contuntament amb Wendy Darling i Peter Pan, formen part de l'imaginari de la "meva obra".

(Val a dir que la meva petita joia d'ed. Cátedra està en camí de tornar a casa; i que quan torni al UK em compraré, ara sí, The Annotated Alice de Martin Gardner -sí, d'acord existeix la versió traduida editada per Akal-)



Alícia és cadscun de nosaltres mateixos, i per tant un misteri per a cadascú. Ella és el misteri i la meravella de crèixer, d'evolucionar, del canvi. Lo meravellós i lo terrorífic.

Potser no tothom és un "aliciòleg", però tots tenim una idea d'Alícia. Emperò, Alícia és un riu que flueix i amb ell nosaltres som arrosegats. Alícia NO és un conte per infants. Per ells pot ésser molt maco les mil i una imatges de canvi, els personatges -potser la primigènia intenció quan narrava, improvisant, el conte a la barca-; però les obres són terriblement adultes. -veiem com tractar d'ésser l'assenyat en un món de boigs és una autèntica bogeria. A més, en aquest món tots estem bojos.

Alícia és la màgia del somni. Un somni que pot ésser dolç com un desig esdevenint realitat com si fos un pastís a les mans d'una nena, o pot ésser un malson on caiem i caiem i la por augmenta sense que podem despertar. I aquí és on succeixen les aventures d'Alícia; en aquest món que no és sinó l'advocació del nostre monstre real de la quotidianitat. I quin monstre més gran que el canvi? Potser pels grecs significava evolució, però per la majoria dels mortals fa por, no pel canvi en si, sinó pel factor de desconegut que porta implícit. I els llibres de Carrol sobre Alícia són un canvi rere un altre; sense saber mai què succeix; ni tant sols, saber qui o què som...

Ara és el moment que digueu "no". I llavors sereu encara més Alícia, qui es passa les dues aventures negant-ho tot; però la seva lògica s'en va en orris, fins i tot la llengua fa aigües -que li resta llavors a la humanitat?-. Però tot i en aquests moments la vitalitat d'Alícia l'empeny i acaba trobant, sempre, una sortida.

Perquè creiem o no en la màgia, tots necessitem, en algunmoment creure-hi.



Respecte la versió que ens presenta Carlota Subirós sols puc dir que em va agradar molt.

Trobo molt difícil fer una adaptació teatral -to i que se n'han fet diverses i fins i tot en vida de l'autor amb la seva col·laboració-. Però la versió que la Raquel i un servidor vàrem presenciar ahir em semblà molt aconseguida. Ens agradà als dos: un aliciòleg i una persona que sap qui és Alícia, però és un record vague i llunyà; i això és un punt molt positiu per a l'obra.

M'agrada l'Alícia que presenta. La seva atemporalitat ens transmet la idea que l'Alícia és, sempre, part del nostre interior; que som un constant procès de canvi, i que mai deixem, o hauríem, de deixar d'ésser totalment una nena: innocència i interrogativitat. I de l'Alba Pujol sols es pot dir que està superba. Crec que ara la meva Alícia vestirà de verd...

De fet tot rutlla a l'obra. L'escenografia, mínimalista és senzillament sublim: els quadres són absolutament suggerents. La llum, la música, tot fa que la història avanci. I com no havia d'avançar aquella barca si Mr.Dodgson tenia la genial veu de Lluís Soler! I quin bon treball d'expressivitat corporal... tot sembla una dansa (genial el moment del cèrvol!).

Crec que en tot moment, si hom és coneixedor de l'obra sap on és -no calen artificis en el vestuari-; i si no és el cas, crec que no importa: l'obra teatral et captiva des del primer segon i et té totalment atrapat fins el final.

MOLTES GRÀCIES CARLOTA SUBIRÓS I A TOT L'EQUIP!!!



programa de mà aquí; més info aquí; la crítica ha dit aquí


P.S.: què maco és gaudir d'allò que saps que t'agradarà en bona companyia i amb un entre 66,6-79% de descompte!

********més vídeos********

roda de premsa:



making of:



crítica:



*

15 comentaris:

  1. Hola,

    Celebro l'entussiasme que t'ha provocat la visió de l'obra. Si em permets poso aquest link del blog del Sr. Boix, col·laborador del programa L'hora del lector de TV3. en aquest post sobre el muntatge hi ha una curiositat que és un video sobre un film mut -és a dir força antic- de l'Alicia amb uns ingeniosos "efectes especials".

    Ara veuré els videos que has`posat aquí, només dir que habitualment les escenografies de la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure són minimalistes, és un tret acostumat.

    Fa temps van fer una altra posta en escena de l'Alícia i recordo com la persona -no cal citar el nom- que havia fet el vestuari ensenyava els dibuixos tan contenta comentant els "seus" dissenus quan eren una còpìa del de la peli de la Disney.

    M'alegro que us hagi agradat.

    ResponElimina
  2. ohhh aquest no és el meu Semirea! Me lo han cambiaaaoooo

    Espera que necessito recuperar-me del xoc!

    ResponElimina
  3. Ara he vist tots els videos, veig que s'ha reescrit, no segueix el conte clàssic, oi?

    ResponElimina
  4. Si, jo també he vist el canvi, m'agrada força...

    ResponElimina
  5. El que també he vist és que hi ha un bon nivell de dansa i m'alegra molt que sigui així ja que serà un bon guió i una correcta posta en escena.

    ResponElimina
  6. Va ser una sorpresa molt positiva. Jo sabia que l'Alícia existia, però si m'haguessin demanat detalls no n'hauria sabut dir cap! Era un lleu record massa llunyà.

    L'obra des del començament ja et captiva. A mi em va deixar embadalida. M'encanta que de tan poc es pugui aconseguir tantíssim. Realment el resultat és perfecte. Han sabut aprofitar molt bé tot el material que tenien i, sobretot, l'expressió dels cossos.

    No ho has dit, però penso que és important: dels primers minuts(uns quants!) no hi ha ni una sola paraula. Tot és expressió corporal i transmeten tot allò que volen.

    Penso que han fet molt bé la caracterització -o falta de- dels animals. I l'escenografia és preciosa.

    Impressionant.

    Gràcies!! :)

    Ara em falta llegir els llibres.

    ResponElimina
  7. Gràcies per les vostres paraules.

    Era una obra perquè o em captivés o em semblés una ofensa; per sort fou la primera opció.

    L'obra està inspirada en les dues novel·les; tot el text surt d'elles. El fet és que, sobretot la primera part, agafan "l'essència" de cada acte per plasmar-ho. I és tot, menys el judici final. La segona part és una mica més lliure -sense inventar rers-. De fet juga a què es troba amb "ella" reflectida al mirall abans de travesar-lo.

    I sí, té un treball de dinàmiques de cos, expressivitat i dansa molt gran i bo.

    Transmeten perfectament tot allò que desitgen: l'esperit de l'obra.

    Un plaer d'obra.

    ResponElimina
  8. crec que ara presenta el bloc un millor format, més clar i entenedor.

    esperem que sigui la versió definitiva.

    ResponElimina
  9. Magda,
    preguntes si pots posar el link al bloc del Sr.Boix? Per descomptat! Això és casa vostra.

    Per cert, he visitat el seu bloc, sembla molt interessant.

    A més, curiositat o casualitat, n'Emili Manzano també era ahir com a públic de l'obra.

    ResponElimina
  10. Estic fora de mi, vull veure aquesta obra ja!

    Jo també em considero lewiscarrolliana fins a la mèdula.

    De fet, si hagués de triar només un autor, dels meus favorits, potser el triaria a ell.

    Però si pogués triar-ne cinc diria: Lewis Carroll, Jack Kerouack,Federico García Lorca, Emily Brontë i William Shakespeare.

    Per sort, a la literatura no em de fer aquests rankings, podem llegir tot el que volguem.

    AH! Aviat una altra Alícia, la de Tim Burton en 3D. Tampoc me la penso perdre.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Totalment recomanable!!!

    La del Burton és quelcom per esperar amb candaletes.

    Respecte a lo dels autors, crec que es veu la meva passió per Mr.Carroll (em falten moltes coses per llegir); i dels que dius coincidim també en Lorca i Guillem Sacsejallances (Shakespeare pels amics/es). Però sempre he pensat que és quelcom molt difícil de decidir; com sols escollir unes poques obres literàries.

    ResponElimina
  12. Hola,

    Aquí teniu l'enllaç a l'entrevista a Carlota Subirós feta per Emili Manzano. entre altres coses comenten també alguna cosa de l'Alicia de Tim Burton.
    http://www.tv3.cat/videos/1641249/Carlota-Subiros

    ResponElimina
  13. Merci Magda. Al comentar-ho tu aquí la Raquel i jo vàrem seguir el programa del divendres (confesem que el programa el veiem si ensopeguem amb ell).

    I també agrair-te el fet que gràcies a tu vàrem tenir premi!

    ResponElimina
  14. Natxo, t'he de llegir més. Però necessito una cosa: tot i que el format del bloc m'agrada, el verd sobre blanc em mata, he de fer molt esforç visual, potser enfosquint el fons o el verd milloraria la cosa. (potser aquí tornem a entrar en el tema dels colors, i potser jo no els veig com tu ho fas).

    Jo conec Alícia només de la versió de Disney, que de petit vaig mirar força. Dels llibres res de res. Vaig començar tard a llegir. Però com veus al meu ultim post, intento corretgir-ho amb el llibre que he comprat avui.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Molt millor, gràcies :).


    i segur que serà BRUTALLLLLLL!!!!!!!!!!

    ;)

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"