Agua
és l'epopeia d'unes dones per sobreviure al tràgic destí que les
ha condemnades a ésser mortes vivents: els texts sagrats hindús,
des de fa més de dos mil anys, diuen:
Una
vídua ha de patir i ésser casta fins la mort.
L'esposa
fidel al difunt anirà al cel.
L'esposa
infidel renaixerà al ventre d'un xacal.
Les
lleis de Manu
Capítol
5è, versos 156-161
Dharamshstras
La
Chuyia és una nena de vuit anys que en pocs dies passa d'ésser
casada, amb un home gran, a esdevenir la seva vídua. Això significa
que no només li han arrabassat la seva infantessa, sinó que ara, li
arrabassen la seva vida: com a vídua ha d'abandonar la seva llar
familiar i marxar a l'Ashram.
Tot
i que ens trobem a l'Índia de l'any 1938, la situació que narra la
pel·lícula de Deepa Mehta sembla ésser encara molt vigent al seu
país. Una mostra d'això foren els problemes que tingué per rodar
la pel·lícula a Venarisi com a conseqüència dels radicals
hinduistes.
Mentre
Gandhi tractava de sacsejar les consciències polítiques de l'Índia,
la situació de moltes persones, fossin de la casta que fossin,
encara era dramàtica. Les vídues eren obligades a patir una vida
d'abnegació fins la seva mort, purgant les culpes d'ésser
responsables de la mort del seu marit; i això ho feien a l'ashram,
una comunitat dins la comunitat.
A
l'ashram de Rawalpur on acaba Chuyia, dirigit amb tradicional mà de
ferro per Madhumati, hi tracten de sobreviure poc més d'una desena
de vídues, entre elles la jove Kalyania i la Didi, vídua d'un
brahman. Les condicions de vida per a les vídues són dramàtiques.
En aquest ambient, i de forma casual, apareixerà el jove Narayan, un
jove i fervent seguidor de Gandhi.
La
pel·lícula, tot i la duresa del tema tractat, és preciosa. Té una
narració pausada, con les aigües sagrades del riu, com la lentitud
de les vides de les vídues, que li permet mostrar-nos les dures
condicions d'aquesta vida, però al mateix temps ens fa aparèixer i
ens permet entendre els personatges, algunes són autèntiques flors
de lotus. La llum de la cinta és esplèndida, la música, quasi
omnipresent, és dolça i esdevé quasi un personatge més. El text
està molt ben treballat i les interpretacions són magistrals.
Ens
trobem davant d'una obra de cinema independent, no és una pel·lícula
de Bollywood, és una obra que cerca enviar un missatge més enllà
de l'entreteniment. Water és
la pel·lícula que tanca la Trilogia dels Elements de Deepa Mehta.
Si Fire parlava de
política de la sexualitat i Earth parlava
de la política de nacionalisme i Water parla
de la política de la religió. Una gran pel·lícula que ens mostra
una tràgica realitat amb una bellesa terriblement dramàtica.
[possibilitat
d'spoliers]
Sarala,
l'actriu que interpreta a Chuyia, qui s'aprengué el guió
fonèticament, fa un treball excepcional, com la nena petita que no
entén què fa a l'ashram i que no comprèn, ni ho vol fer, perquè
ha d'ésser allà. Només les possible pluja de felicitat de la
Kalyania semblen que poden fer-la somriure. La seva trista i
traumàtica evolució al llarg de la història està magistralment
interpretada. Però crec que tant la Kalyania com la Didi són les
grans estrelles de la cinta. Seema Biswas composa una ascètica Didi
Shakuntala que ens mostra la submissió ascètica a la fe; i
tanmateix, la història li farà comprendre que potser ja no hi haurà
una nova eixida del sol per una nova vida per a moltes de les dones
de l'Índia, però potser sí per les joves i les nenes. La seva
actuació és superba: una lliçó de rostres expressius i com
modular les paraules per fer-les transmetre tot allò que realment
signifiquen i dotar el text de la profunditat que té. Però la gran
actuació tràgica és la de Lisa Ray, la Kalyania. La seva tímida
bellesa, utilitzada per la Madhumati per aconseguir els diners que
poden permetre mantenir l'ashram, encantaran, accidentalment i
casual, el Narayan i desencadenaran la catàrtica història. Composa
un personatge d'una fragilitat que travessa la pantalla i t'envolta
desitjant ésser el sari que la transporti a l'altra riba del riu,
però per veure eixir aquest sol d'un nou dia per a l'Índia.
Desitges que els somnis que ella i en Narayan, a la meravellosa
escena nocturna sota l'arbre, teixeixen esdevinguin realitat, i deixi
d'ésser l'ombra nefasta a la que ha estat condemnada. En John
Abraham dota a en Narayan de la introspecció que el personatge
requereix, però amb la llibertat d'un jove que creu que la realitat
es pot canviar, i cal actuar per fer-ho i creu haver trobat la senda
per fer-ho i ha decidit caminar-la.
La pel·lícula ens
narra una història perfectament real, per això, vivim moments durs,
de descoberta, de somnis, de joia, de tragèdia, de recerca i
esperança, de decepció i patiment. És l'esdevenidor vital dels
rius vitals.
Us
recomano que visioneu aquesta pel·lícula: un amor més impossible
que un Romeo & Juliet en el marc de la bellesa de l'Índia amb
una realització molt aconseguida que ens mostra una vessant de la
realitat desconeguda amb una mà ferma que pinta la vida amb la
bellesa tràgica de l'existència.
Del
dvd em sembla un encert que s'inclogui una petita entrevista a la
directora a la presentació al barceloní cinema Verdi de la
pel·lícula i el making of.
Potser a més a més de la versió original hindi i la traducció i
subtítols en castellà, en anglès hauria estat un encert. No entenc
incloure un curtmetratge com “amigo no gima”.
