Fa un cert temps vaig
topar amb El gremio de los magos
voltant per alguna llibreria. Al llegir el text de la solapa interior
em causà cert interès, emperò, es va quedar com una possible
lectura futura, tot i la pobra impressió que causava la portada i el
to infantil que transmetia la sinopsi de contraportada.
«Por
extraño que parezca, los Juegos Olímpicos de Barcelona sirvieron de
inspiraciñón para el primer ca´pitulo de El
gremio de los Magos.
En la televisión vi un reportaje sobre cómo las autoridades estaban
vaciando la ciudad de vagabundos y sin techo. Esa noche soñé que
estaba entre los cientos de personas expulsadas de la ciudad... a
manos de un grupo de magos. Me desperté y puse por escrito ese
sueño, pensando que por la mañana me reiría al leerlo. Pero no fue
así. Tiempo después, encajé esa historia en un mundo de mi
creación, donde la magia existía de modo latente y precisaba de una
instrucción estricta, un privilegio solo al alcance de los ricos.»
Fa poc el vaig trobar a la biblioteca i vaig decidir en un impuls que li donaríem una oportunitat. El llibre és entretingut, però et quedes amb el regust
que podria haver estat quelcom una mica millor. Tot i això, suposo
que llegiré les dues altres novel·les que conformen la trilogia de
les Crónicas del mago negro.
L'inici, que és el que explica
la sinopsi de la contraportada és molt prometedor i em sembla una
idea força “original”, el concepte de Purga està molt
ben treballat. Els dos primers capítols, la novel·la en té
vint-i-nou, són engrescadors. Tot i la prosa senzilla i potser una
mica jovenívola entres en la història que et narra. Ara bé, els
següents capítols es fan lents perquè et provoquen una sensació
de repetició i de manca d'acció que llastren la narració tot i que
hi ha algun moment interessant. La segona part peca més o menys dels
mateixos defectes, tot i que permet entendre una mica millor la
particular màgia d'aquest món. Aquí trobo un encert en la forma
com aquesta apareix i del seu control, el vel de misteri dels segles
anteriors i la idea del procés de mort dels mags. Però quan arribem
als últims capítols tot es precipita. La història és altament
previsible, però tot i això segueixes llegint, és una lectura
fàcil, les pàgines.
Veurem en les següents dues
entregues com es desenvolupa la història, emperò, no crec que variï
gaire del que Trudi Canavan ens mostra en aquesta primera novel·la.
Una història de fantasia previsible i fàcil de llegir que presenta
algunes idees molt interessants però que la prosa senzilla i
sobretot l'estil narratiu i senzillesa argumental la llastren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada