Agua (water) Deepa Mehta

Agua és l'epopeia d'unes dones per sobreviure al tràgic destí que les ha condemnades a ésser mortes vivents: els texts sagrats hindús, des de fa més de dos mil anys, diuen:

Una vídua ha de patir i ésser casta fins la mort.

L'esposa fidel al difunt anirà al cel.

L'esposa infidel renaixerà al ventre d'un xacal.

Les lleis de Manu

Capítol 5è, versos 156-161

Dharamshstras

La Chuyia és una nena de vuit anys que en pocs dies passa d'ésser casada, amb un home gran, a esdevenir la seva vídua. Això significa que no només li han arrabassat la seva infantessa, sinó que ara, li arrabassen la seva vida: com a vídua ha d'abandonar la seva llar familiar i marxar a l'Ashram.

Tot i que ens trobem a l'Índia de l'any 1938, la situació que narra la pel·lícula de Deepa Mehta sembla ésser encara molt vigent al seu país. Una mostra d'això foren els problemes que tingué per rodar la pel·lícula a Venarisi com a conseqüència dels radicals hinduistes.

Mentre Gandhi tractava de sacsejar les consciències polítiques de l'Índia, la situació de moltes persones, fossin de la casta que fossin, encara era dramàtica. Les vídues eren obligades a patir una vida d'abnegació fins la seva mort, purgant les culpes d'ésser responsables de la mort del seu marit; i això ho feien a l'ashram, una comunitat dins la comunitat.

A l'ashram de Rawalpur on acaba Chuyia, dirigit amb tradicional mà de ferro per Madhumati, hi tracten de sobreviure poc més d'una desena de vídues, entre elles la jove Kalyania i la Didi, vídua d'un brahman. Les condicions de vida per a les vídues són dramàtiques. En aquest ambient, i de forma casual, apareixerà el jove Narayan, un jove i fervent seguidor de Gandhi.

La pel·lícula, tot i la duresa del tema tractat, és preciosa. Té una narració pausada, con les aigües sagrades del riu, com la lentitud de les vides de les vídues, que li permet mostrar-nos les dures condicions d'aquesta vida, però al mateix temps ens fa aparèixer i ens permet entendre els personatges, algunes són autèntiques flors de lotus. La llum de la cinta és esplèndida, la música, quasi omnipresent, és dolça i esdevé quasi un personatge més. El text està molt ben treballat i les interpretacions són magistrals.

Ens trobem davant d'una obra de cinema independent, no és una pel·lícula de Bollywood, és una obra que cerca enviar un missatge més enllà de l'entreteniment. Water és la pel·lícula que tanca la Trilogia dels Elements de Deepa Mehta. Si Fire parlava de política de la sexualitat i Earth parlava de la política de nacionalisme i Water parla de la política de la religió. Una gran pel·lícula que ens mostra una tràgica realitat amb una bellesa terriblement dramàtica.

[possibilitat d'spoliers]

Sarala, l'actriu que interpreta a Chuyia, qui s'aprengué el guió fonèticament, fa un treball excepcional, com la nena petita que no entén què fa a l'ashram i que no comprèn, ni ho vol fer, perquè ha d'ésser allà. Només les possible pluja de felicitat de la Kalyania semblen que poden fer-la somriure. La seva trista i traumàtica evolució al llarg de la història està magistralment interpretada. Però crec que tant la Kalyania com la Didi són les grans estrelles de la cinta. Seema Biswas composa una ascètica Didi Shakuntala que ens mostra la submissió ascètica a la fe; i tanmateix, la història li farà comprendre que potser ja no hi haurà una nova eixida del sol per una nova vida per a moltes de les dones de l'Índia, però potser sí per les joves i les nenes. La seva actuació és superba: una lliçó de rostres expressius i com modular les paraules per fer-les transmetre tot allò que realment signifiquen i dotar el text de la profunditat que té. Però la gran actuació tràgica és la de Lisa Ray, la Kalyania. La seva tímida bellesa, utilitzada per la Madhumati per aconseguir els diners que poden permetre mantenir l'ashram, encantaran, accidentalment i casual, el Narayan i desencadenaran la catàrtica història. Composa un personatge d'una fragilitat que travessa la pantalla i t'envolta desitjant ésser el sari que la transporti a l'altra riba del riu, però per veure eixir aquest sol d'un nou dia per a l'Índia. Desitges que els somnis que ella i en Narayan, a la meravellosa escena nocturna sota l'arbre, teixeixen esdevinguin realitat, i deixi d'ésser l'ombra nefasta a la que ha estat condemnada. En John Abraham dota a en Narayan de la introspecció que el personatge requereix, però amb la llibertat d'un jove que creu que la realitat es pot canviar, i cal actuar per fer-ho i creu haver trobat la senda per fer-ho i ha decidit caminar-la.

La pel·lícula ens narra una història perfectament real, per això, vivim moments durs, de descoberta, de somnis, de joia, de tragèdia, de recerca i esperança, de decepció i patiment. És l'esdevenidor vital dels rius vitals.

Us recomano que visioneu aquesta pel·lícula: un amor més impossible que un Romeo & Juliet en el marc de la bellesa de l'Índia amb una realització molt aconseguida que ens mostra una vessant de la realitat desconeguda amb una mà ferma que pinta la vida amb la bellesa tràgica de l'existència.

Del dvd em sembla un encert que s'inclogui una petita entrevista a la directora a la presentació al barceloní cinema Verdi de la pel·lícula i el making of. Potser a més a més de la versió original hindi i la traducció i subtítols en castellà, en anglès hauria estat un encert. No entenc incloure un curtmetratge com “amigo no gima”.