El traficant de contes

Ja fa força temps que vaig descobrir en Jostein Gaarder, i, com la majoria, ho vaig fer amb El món de Sofia. Aquella novel·la fou una revelació; no per apropar-me el món de la filosofia, aquesta tasca l'havia realitzada una molt bona professora, na Julia Manzano, a l'institut, sinó per la capacitat de entrelligar mons, per fer conviure la realitat i la fantasia amb aquesta capacitat de fer-nos crèduls davant d'una faula o un conte de fades. Aconseguir que la Filosofia esdevingui el material per un conte aparentment infantil és una fita assolible només per grans escollits.

Més endavant arribaren altres obres: la història de conte de religió que és El conte de Nadal (què et sembla Raquel?), la molt suggeridora i profunda Vitta brevis i la magistral Maya, que em sembla senzillament sublim.

L'obra que ens ocupa avui és El traficant de contes, singular traducció (i permeteu-me l'atreviment, quasi més suggeridor títol que l'original) de La filla del director de circ (si no m'he equivocat traduint del noruec). No es troba a l'alçada de El món de Sofia ni de Maya, però és una recomanable novel·la amb el toc Gaarder.

El llibre ens narra la història d'un personatge típicament gaarderià. Ens situem en la costa italiana on el nostre heroi (o antiheroi) Petter ens narrarà la gens convencional història de la seva vida. Des de la seva infantesa ben lligada a la figura de la seva mare i del descobriment del seu do que li permet crear històries constantment fins la reconversió d'aquest do en un negoci i com... Bé, millor que llegiu i gaudiu la novel·la.

Té algunes petites joies inserides com a sinopsis, té un toc de realisme màgic, típicament sorgit de la ploma del noruec, que et fa devorar les pàgines amb ànsies de saber com continua la història que et sembla tan versemblant en la seva bogeria que et farà dubtar de tota la història de la literatura. A més a més, ens estarà fent reflexionar al respecte de les necessitats que cadascun podem tenir en les nostres vides, què és allò realment imprescindible que necessitem per a sentir-nos realitzats.

No hi ha creació literària més important que la nostra pròpia història, i somni més meravellós per inventar un gran conte que els nostres propis desitjos. Una fantasia al voltant d'un personatge que és una oda a la màgia de la literatura i un cant a la vida.

Abans de deixar-vos amb unes pinzellades de perles en forma de frases voldria comentar que em sembla molt suggeridora la portada triada per Empúries i que m'ha permès somniar alguna situació per la propera lectura poètica que m'agradaria realitzar en futur no molt llunyà.

Fantasiejar era massa fàcil, era com ballar damunt d'una fina capa de gel sobre un llac de milers de braces de profunditat, com fer piruetes estranyes damunt la corda fluixa. Sempre hi havia alguna cosa fantasmal, freda i fosca rondant per sota la superfície.

Mentre somiem també creiem que estem desperts, però sabem que estem desperts quan no dormim. Tenia la teoria que l'homenet amb el bastó dormia en alguna part del país dels somnis i que, de fet, ell només somiava que existia en la realitat.

La Beate era un conte de fades, era com una col·lecció sencera de contes fantàstics. No era una persona fàcil de definir, tenia una personalitat múltiple. Vaig tenir la sensació que se m'assemblava.

Gaudiu de la seva lectura i deixeu-vos seduir per la seva fantasia...