Llegeix-lo.
Ah, que no t'agrada llegir còmics o novel·les gràfiques... Llegeix-lo.
Crec que és una lectura obligatòria, des dels instituts fins als geriàtrics.
Píldoras azules de Frederick Peeters ens parla dels sentiments, de l'amor, de la por en els temps de la SIDA. Ens narra en primera persona com acaba vivint amb la persona de la seva vida, una noia jove seropositiva mare d'un nen de tres anys també portador del HIV.
Afortunadament, i això és el que fa gran aquesta obra, no pretén esdevenir un drama moralista, o fer una comèdia fàcil; simplement ens mostra els moments quotidians. Viurem amb ells moments divertits i sentirem la sensualitat a flor de pell i patirem quan les pors els tenallin. Perquè si una cosa respira l'obra és sinceritat; no pel fet d'ésser autobiogràfica, sinó per la seva senzillesa i la seva pròpia essència.
Viurem com el Fred, a mesura que avança la seva relació amb la Cati no és que deixi de fer-se preguntes (la conversa amb el Mamut és absolutament sublim!), sinó que va trobant respostes, i tot i que en sorgeixen de noves, t'adones que és un camí fet vers l'hortizó no una fugida cap endavant.
Mai, cap relació de parella és fàcil, però com totes les històries que funcionen, aquesta vivència, narrada en un pulcre blanc i negre, és versemblant amb els seus moments, tendres, durs, sensuals i la seva quotidianitat, on la malaltia no és l'eix vertebrador sinó un element més de la relació de parella.
Tal i com mostra la portada, vinyeta de l'interior de l'història, quan hom troba la seva parella ideal es viatja en una barca on la resta del món desapareix.
És un còmic excepcional. Tothom l'hauria de llegir.
ResponEliminaSalute!
Gràcies per la vistia!
ResponEliminaCert: una obligatòria lectura necessària, pel contingut i el continent.
Acabo d'agafar a la biblioteca, per llegir d'aquí uns poquets dies "Lupus" i "Castillo d'arena" del Frederik Peeters, a veure què tal.
És la senzillesa amb la que exposa i resol situacions tan complexes per la parella el que fa que sigui tan interessant. També em sembla molt honest com bé dius, ja que en cap moment amaga la por k té de la mort el protagonista. Aquí no hi han super herois sinó persones normals enfrontades a problemes importants i és digne de veure com les van resolent. Molt bona novel.la gràfica gracies!!!
ResponEliminaNaiara
Bones Naiara.
ResponEliminaGràcies per la visita i el comentari.
Quina bona notícia saber que aquest blog pot despertar ganes de llegir alguna obra en concret i que el resultat sigui positiu una vegada materialitzat encara millor.
Sí, la gran virtut de l'obra és la seva senzillesa, quotidianitat i l'honestedat. Res sembla fals, impostat o novel·lesc. Ens està mostrant que els grans i autèntics superherois són aquelles persones que s'enfronten al seu destí i arriben a acceptar-lo gairebé amb l'amor fati nietzschià.
Crec que sí, que és una grandíssima obra molt i molt recomanable.
Gràcies per la visita i el comentari, ens seguim llegint.