La parella de nuvis continuava fent-se petons àvids per damunt dels bols d'enciam i això em va tornar a fer venir al cap el canibalisme. A la cultura a la qual jo pertanyo està socialment acceptat xuclar-se i llepar-se, fins i tot en públic, encara que sigui damunt els plats del sopar. El límit del tabú no es manifesta fins a intervencions culinàries més irreversibles. Suposava que a l'antiga cultura de les Fiji devia haver estar diferent. No devia estar permès petonejar-se públicament i menys durant un àpat. En canvi, la comunitat acceptava la ingestió de les tripes d'un ésser humà mort.
Maya Jostein Gaarder trad. d'Anne-Lise Cloetta i Anna Casassas
no és maco la imatge de dues persones estimant-se? l'entenem com a quelcom innat i natural? En quin moment i per quin motiu l'evolució humana decidí que aquesta fos la "nostra" forma d'expressar-nos amor? Com ho faria Gaia? Altres éssers a l'univers s'expressen igual?
És el canibalisme la última frontera humana? O ho seria la tortura? Podem arribar a considerar-ho un acte d'amor extrem? Per això ens agraden certs jocs sexuals?
tot just al anar a penjar-lo, he recordat que havia penjat aquest text a l'altre bloc, i casualitat, li havia posat el mateix títol:
aquí
imatge: Petó, Edvard Much; Museo de Munch. Oslo. Noruega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada