cel de llibertat

...m'agradaria ésser crit de llibertat...


desitjaria volar en el cel,
ocell de plomes discretes,
solcant l'aire devers l'hortizó,
l'infinit horitzó d'horitzons;
sols essent el desig de viure,
d'ésser lliure i gaudir d'ésser...


desitjaria ésser l'onada a la mar,
la carícia que piga la teva pell
de l'esperit blau de la vida;
l'escalfor blanca de la llum;
desitjaria pintar-me la vista
amb els colors de l'existència...

desitjaria ésser un au com un foc follet,
una cançó per fer somriure les ànimes,
una paraula que bressoli els cors
una mirada que besi les polpes dels dits,
un xiuxiueig que faci pessigolles a la pell...

del color dels dies al nàixer,
amb les olors del bosc després de la rosada,
amb el gust del cos després de l'amor,
amb els sons de les danses de galanteig,
del tacte de l'aigua al escolar-se;

sols una traça al cel
camí devers el paradís...

aucell del desig d'ésser lliure...




imatges: Luis Sidrach de Cardona