Ja fa força temps que vaig descobrir en Jostein Gaarder, i, com la majoria, ho vaig fer amb El món de
Sofia. Aquella novel·la fou una revelació; no per apropar-me el
món de la filosofia, aquesta tasca l'havia realitzada una molt bona
professora, na Julia Manzano, a l'institut, sinó per la capacitat de
entrelligar mons, per fer conviure la realitat i la fantasia amb
aquesta capacitat de fer-nos crèduls davant d'una faula o un conte
de fades. Aconseguir que la Filosofia esdevingui el material per un
conte aparentment infantil és una fita assolible només per grans
escollits.
Més endavant arribaren altres obres:
la història de conte de religió que és El conte de Nadal
(què et sembla Raquel?), la molt suggeridora i profunda Vitta
brevis i la magistral Maya,
que em sembla senzillament sublim.
L'obra que ens ocupa avui és El
traficant de contes, singular
traducció (i permeteu-me l'atreviment, quasi més suggeridor títol
que l'original) de La
filla del director de circ
(si no m'he equivocat traduint del noruec). No es troba a l'alçada
de El món de Sofia
ni de Maya,
però és una recomanable novel·la amb el toc Gaarder.
El
llibre ens narra la història d'un personatge típicament gaarderià.
Ens situem en la costa italiana on el nostre heroi (o antiheroi)
Petter ens narrarà la gens convencional història de la seva vida.
Des de la seva infantesa ben lligada a la figura de la seva mare i
del descobriment del seu do que li permet crear històries
constantment fins la reconversió d'aquest do en un negoci i com...
Bé, millor que llegiu i gaudiu la novel·la.
Té algunes petites joies inserides com a sinopsis, té un toc de
realisme màgic, típicament sorgit de la ploma del noruec, que et fa
devorar les pàgines amb ànsies de saber com continua la història
que et sembla tan versemblant en la seva bogeria que et farà dubtar
de tota la història de la literatura. A més a més, ens estarà
fent reflexionar al respecte de les necessitats que cadascun podem
tenir en les nostres vides, què és allò realment imprescindible
que necessitem per a sentir-nos realitzats.
No
hi ha creació literària més important que la nostra pròpia
història, i somni més meravellós per inventar un gran conte que
els nostres propis desitjos. Una fantasia al voltant d'un personatge
que és una oda a la màgia de la literatura i un cant a la vida.
Abans
de deixar-vos amb unes pinzellades de perles en forma de frases
voldria comentar que em sembla molt suggeridora la portada triada per
Empúries
i que m'ha permès somniar alguna situació per la propera lectura
poètica que m'agradaria realitzar en futur no molt llunyà.
Fantasiejar
era massa fàcil, era com ballar damunt d'una fina capa de gel sobre
un llac de milers de braces de profunditat, com fer piruetes
estranyes damunt la corda fluixa. Sempre hi havia alguna cosa
fantasmal, freda i fosca rondant per sota la superfície.
Mentre
somiem també creiem que estem desperts, però sabem
que estem desperts quan no dormim.
Tenia la teoria que l'homenet amb el bastó dormia en alguna part del
país dels somnis i que, de fet, ell només somiava que existia en la
realitat.
La
Beate era un conte de fades, era com una col·lecció sencera de
contes fantàstics. No era una persona fàcil de definir,
tenia una personalitat múltiple. Vaig tenir la sensació que se
m'assemblava.
Gaudiu
de la seva lectura i deixeu-vos seduir per la seva fantasia...
