De l'expressió de les persones (avui tacarem... V)

Abans de ficar-me al llit a dormir vaig, afortunadament, ensopegar amb la següent màxima del gran escriptor francès Marcel Proust:

Uno se expresa como la gente de su clase mental, no la de su casta originaria.

Sembla ésser que és una frase de Le Côté de Guermantes (À la recherche du temps perdu).Crec que és un gran veritat i que amaga tanta saviesa que necessitava compartir-la.

imatge: La primera paraula clara de Max Ernst al Kunstammlung. Nordrhein-Westfalen. Düsseldorf.

política i esport (Avui tocarem... IV)

No s'ha de barrejar la política i el futbol.

Això m'ho he escoltat dir moltes vegades. Sempre les he escoltat de gent que creia que les meves idees no són les més adequades per veure segons quins tipus d'espectacles esportius.

Si ens centrem a nivell futbolístic, per fer una primera visió, hom escull el seu equip en funció de la seva localitat d'origen/residència. Si és nascut amb un equip de cert nivell és fàcil fer-se seguidor d'aquest; si no n'hi ha, el cerca en un equip gran o que desperti simpaties per un motiu, i si n'hi ha més d'un doncs tria. Servidor és seguidor de l'equip que és per motius familiars i per creences pròpies molt fondes. I sí, estic molt orgullós de ser perico.

Ara bé, existeixen una munió d'esdeveniments esportius que van més enllà de l'àmbit de clubs o personals. Són estatals. I algú pot explciar-me on no hi ha una vessant política en això? Les competicions com els JJOO o els mundials o competicons continentals no són més que batalles polítiques nacionals. Consegüentment ho són per motius polítics; especialment quan es considera que tot un país representa la seva població.

Doncs bé, partint d'aquesta base, algú pot explicar-me per què collons no puc jo barrejar l'esport i la política? Igual que hi ha gent que se sent representada per les seleccions espanyoles jo no m'hen sento -i cada vegada menys amb aquesta Espanya, si ho hagués sigut a Barcelona l'any 1936 en les olimpíades populars per l'Espanya republicana...-. Així que NO em sentiré mai representat per Espanya; i vull tenir l'opció d'ésser-ho per la meva nació: Catalunya (demanar Països Catalans ara mateix sí que seria demanar la lluna).

Així que si us plau no espereu ni em demaneu que em senti feliç per victòries forànies de qui no sols no em representa si no que pot representar tot lo contrari.

Tothom, en tot moment barreja política i esport; perquè política ho és tot.

Sodomia (avui tocarem... III)

La sodomia és definida al DLC com:

sodomia

1 f. [MD] [LC] Coit anal.
2 f. [LC] [MD] [PS] Homosexualitat masculina.

2 [MD] coit anal Coit realitzat mitjançant la introducció del penis dins l’anus.

La sodomia avui en dia és delicte en moltes societats -fins i tot en molts llocs (mal)anomenats "occidentals/avançats". El "pecado nefando" de l'edad mitjana -o els coits contranatura- encara són mal vistos per gran part de la societat. No cal parlar sols de qui considera que qualsevulla relació sexual sense intenció reproductiva és pecat -hi ha estultícia contra la que no es pot lluitar-; però encara hi ha qui creu que hi ha coses que no són naturals. Naturals? Que potser no és producte de la natura això que passa? Perquè si hi ha qui ho dubta, l'homosexualitat no és un producte únicament humà. Maleïts humans, sempre tan egocèntrics!

A més, les relacions sexuals per via anal, de les que avui farem un comentari, no són únicament per a relacions homosexuals, per sort! Punt primer, i possiblement el més important, les relacions sexuals van molt més enllà del coit!!! Poder gaudir d'una llarga estona dels anomenats "preliminars" (supravalorats? en absolut! gaudir de les carícies, les llepades, els jocs etc...) per poder passar a una bona estona de jocs en diferents possicions fins poder arribar a l'orgasme molt de temps després dels 15 minuts que diuen que dura de mitja una relació sexual completa!!! [Això és vergonyòs...]

Bé, tornem a la temàtica que fugim d'estudi...

Déiem que les relacions sexuals van més enllà, molt més enllà de la introducció del penis a la vagina, o en aquest cas anus, de la dona (o d'un altre home en cas d'homosexualitat; però degut a les meves pròpies fílies -tot i que molta gent s'ha dedicat a dubtar durant molt de temps- em centraré en la vessant heterosexual). A més qui ha provat i gaudit de l'experiència sap que és una zona extremadament ben irrigada i plena de terminacions nervioses fent que pugui originar, quan les coses estan ben fetes, un gaudi ingent. Qui més qui menys reconeix l'atracció o admiració per les figures "calipígies" (de maques natges). Existeix una teoria científica (a la que se lipot donar més o menys credibilitat -crec que està molt poc acceptada i l'esmento a tall anecdòtic) que creu que el desenvolupament de la forma de les mames femenines -les anomeno així perquè no oblidem que som mamífers- estaria relacionada amb la nostra postura erguida com a element d'atracció sexual per a una postura sexual "frontal", fent recordar que les natges que queden exposades durant la postura de "monta trasera" més extesa entre els animals. A més, moltes persones, tant dones com homes reconeixen el plaer que senten en la postura del "gosset", entre d'altres coses per la resta de coses que permet fer.

Si preguntem en un col·lectiu de persones més o menys avingudes, pel fet que sigui un grup fàcilment homogeni, al respecte de les relacions sexuals anals, veurem que no són gaire exteses. Potser perquè encara és bastant tabú; i també perquè hi ha coses que hom no vol fer amb qualsevol. Ara bé, per què no si ja has gaudit de l'experiència? Mentre que molts homes ho poden veure com una possició de "dominació" o fins i tot degradant. Hi ha qui pensa, espero i vull pensar que cada vegada són menys, que això són coses que no faries a la teva esposa però que sí pots fer en relacions fora del matrimoni (sic). Cal trencar amb aquestes barreres i pensar que és una forma més, i molt gran de donar i obtenir plaer. Les accions ben fetes són perfectes. És lògic acceptar que segons quines coses es poden voler experimentar, mica en mica, no és un procés com per entrar de cop i sense miraments, amb una persona determinada. Ara, com tot, cal que sigui una decissió de consens. Però us animo a fer-ho.

A més en les relacions sexuals anals heterosexuals gaudeixen els quatre. Els 4? Sí, els quatre: ell "donant", ella "rebent" i ella "donant" i ell "rebent". Perquè més enllà de la introducció del penis a l'anus, cal que pensem que el joc anal dóna per moltes "trapelleries": tenim la llengua, els dits i les joguines que la imaginació ens concedeixi. Podem pensar que ens estem entregant totalment a la nostra parella, ja que no la veiem, és a la nostra esquena -però podem fer-ho com si estiguem jugant amb els ulls embenats-. Cal que amb molta cura ens deixem seduir i que mica en mica les flors vagin florint i els fruits madurin per permetre un joc plaent.

Abandonem, definitivament, la hipocresia de les mentalitats tancades i represores i deixem-nos emportar per la saviesa del fruir.

El nostre cos és per poder viure la vida, i la vida cal viure plenament: estimem i deixem-nos estimar... i gaudim plegats.

imatge: Dibujo de El Bosco, alegórico de la sodomía, representada por el hombre que exhibe sus nalgas, mientras expulsa pájaros por su ano. Un bufón le golpea con un instrumento musical, simbolo de la lujuria. (Galeria Albertina, Viena) segons aquí

de les ciències i lletres (avui tocarem II)

Malauradament fa molts anys es produí una fractura traumàtica en el món del coneixement: algú decidí que existia un abisme entre les Lletres i les Ciències. Més enllà de la meva creença personal que els i les científics lletraferits serien la versió postmoderna dels sofistes –paraula ara caiguda en desgràcia- de la venerable Grècia clàssica; dubto molt, per no dir taxativament, que existeixi tal separació com si d’un Infern i un Paradís es tractessin, i que cada qual col•loqui allà on més adient li sembli cadascun dels móns.
Per a més inri, el sistema educatiu, la consideració com a tal del que patim, i cada vegada amb més escreix, és ésser no ja sols generós amb el sistema, sinó una mica inconscient; com dèiem, el sistema “educatiu” en aquest país ha considerat que no és lògic, ni necessari –fet encara més greu- que una persona pugui ésser coneixedora d’àtoms, cèl•lules , electrons, equacions i també en històries, literatures i filologies... bé, de fet, el que realment no es considera del tot necessari és la ruta inversa. Per desgràcia avui en dia, sembla que les Ciències han caigut en un desprestigi –i no ho dic perquè en molts aspectes se les consideri un nou dogma de fe- sinó pel fet que mentre les Lletres són Cultura, a les Ciències se les ha foragitat del pedestal.
Emperò, com si algun boig hagués decidit planejar una venjança, avui en dia, les Ciències es basen en un gran concepte: publicar. Si no és posat negre sobre blanc, avui no és una idea que existeixi. La gran problemàtica és que hem caigut en una voràgine que fa que els escrits científics siguin ingents. La única necessitat ja no és fer “bona Ciència”, és publicar. Així que avui en dia, els projectes de científics cal que siguin redactors d’idees i resultats de laboratori (a més, majoritàriament, en una llengua que no és la seva).
Potser no hem creat un abisme entre les Ciències i les Lletres; tal vegada les hem llençat daltabaix de l’abisme.


imatge: Simplicius aprenent a escriure; Max Klinger.

els metges (avui tocarem... I)

un dels grans avenços de la Humanitat és la Sanitat -especialment el concepte de Sanitat Pública en alguns països-. Emperò, com tot allò que és conformat o prové de la genialitat humana, és formada per éssers humans; o millor, dit persones.

Si hom pregunta al respecte de l'aportació dels metges a la història humana i més concretament de la humanitat, la resposta és:

aconseguir que les dones pareixin en una postura antinatural però molt més còmode pels metges...



això és tot.

No fóra més lògic tornar a les postures naturals -i no cal renunciar als avenços científics, com exempli gratia, l'epidural-.

imatge procedent d'aquí.

avui, tocarem les consciències i/o el collons! (0)

encetem avui amb aquesta prèvia una sèrie de comentaris que serviran per reflectir i deixar constància certs pensaments que poden, potser voluntàriament, tal vegada de forma gairebé involuntària, ferir algunes sensibilitats; emperò, ja se sap que per tot depèn de si considerem que el got és ple o cal demanar-ne una altra consumició. O dit, d'una altra manera: "Para gustos: posturas!". Tot el que es desitja és dibuixar com onades a la mar una sèrie de pensaments i incitar, si no és demanar massa, a la reflexió. De vegades seran més incorrectes o d'altres seran més profunds... qui sap?!



Com tot en aquesta bitàcola, és obert a tots aquells comentaris que creieu convenients, o no, fer.

Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió, o no.

imatge de la indicació aconseguida aquí (blog de Mary. M..)

imatge de l'eslògan aconsegguida aquí