La inspiració mai saps ni quan ni d'on ni com arribarà; així que millor estar sempre preparats, amb la finestra ben oberta, per permetre l'arribada volant de les muses i rebre-les amb els braços ben oberts.
El següent text naix de lectura d'un poema, del fet de quedar captivat per uns versos. Aquests nien en tu, i sense que tu t'adonis vas voltant la font d'Aganipe i al final brollen en fructificació. El text original és el poema Sinceritat amb el coixí de la Raquel M. Martínez, ara exalumna de l'Escola Pia Nostra Senyora. Aquesta poesia m'arribà a mans gràcies als esdeveniments de Lo Cavaller Sant Jordi, i com una floració de la sang aquí us deixo els versos que n'inspiraren.
Si amb el coixí no pots,
Doncs,
amb qui seràs sincera?
Sinceritat
amb el coixí
Raquel
M. Martínez
Hi
ha veritats
que
només es poden confessar
en
el silenci del coixí.
Només
en aquesta solitària companyia
es
pot perpetrar
el
delit de certs crims;
deixar-nos
dur pel corrent
de
les emocions que no podem permetre'ns,
estibar
d'esperances l'steamer
i
bogar-lo fins la llibertat de la mar.
Tan
sols en l'espill del capçal
ens
atrevim a visualitzar
ablamant-nos
en cutanis focs aliens,
desfer-nos
en el miratge
del
somni de corporificar el pecat.
És
la nit amb l'aferrada del galter
qui
dóna llum a les nostres foscors,
guspirejant
anhels en deliquis d'excitació.
No
hi ha cap oasi
que
calmi la nostra sed
d'amants
desterrats del paradís
que
no sigui el l'esperit de vi del coixí.
Natxo
Barrau i Salguero
BCN
VI-XI/2013
inspirat
en el poema Sinceritat amb el coixí
de Raquel M. Martínez
N'hi ha uns altres versos, però aquests encara cerquen la derrota correcta.
La primera imatge és una fotografia de l'escultura Snowdrift d'Edward Onslow Ford (font de la imatge). La segona és la imatge amb la que al Raquel M. Martínez il·lustrava el seu poema. La imatge del text és una fotografia del llibre especial de Sant Jordi 2013 de l'EPNS
