Cançons de la veritat oculta

Un conte ple de màgia amb final feliç.

Així podríem resumir la vetllada que acabem de viure a L'Auditori on la Judit Neddermann, acompanyada de set gran músics, sota la direcció del Genís Bou, ens han presentat onze temes compostos per músics de l'escena independent catalana basats en onze relats del gran autor Pere Calders.

Sembla curiós, però tot i tenir un llistat d'onze compositors diferents, l'espectacle es veia unitari, sense que això signifiqui que no hi ha diferències compostives en la música actual, ans al contrari, podies jugar, i era força fàcil en alguns moments encertar, qui havia composat la cançó.

Trobo un gran encert homenatjar un dels escriptors cabdals de la nostra literatura, en el centenari del seu naixement, amb un activitat cultural com aquesta: donar llibertat a músics per inspirar-se en els seus contes i crear cançons per ésser interpretades per una banda creada ad hoc. A més a més, si afegim les imatges de la pròpia família Calders, presents avui a la sala, per donar color a les interpretacions, resulta una nit de conte, de conte màgic amb aquest toc tan propi de Pere Calders.

La sensació és tan positiva que des d'aquesta nit la nova lectura serà Cròniques de la veritat oculta.

Sincerament he gaudit molt (gràcies Edu per fer-ho possible). Crec que només faltaria que el concert s'hagués enregistrat (crec que alguna ràdio o televisió potser l'emet en diferit) per posar-lo a la venda, especialment si fos amb dues versions: el directe i les originals del compositors.

Cançons de la veritat oculta

Els contes de Pere Calders es transformen en cançons

Amb la veu de Judit Neddermann
Direcció musical i arranjaments: Genís Bou


Judit Neddermann: veu
Andrés Tosti: trompeta i flughelhorn
Sidru Palmada: trombó
Genís Bou: saxo tenor i flauta
Vic Moliner: baix elèctric i contrabaix
Adrià Plana: guitarra elèctrica i acústica
Eloi Escudé: piano i teclats
Aleix Bou: bateria

Cançons escrites i composades per Jaume Pla (Mazoni), Maria Rodés, Pere Agramunt (La Brigada), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Vicky de Clascà (Bikimel), Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Pau Guillamet (Guillamino) i Jordi Lanuza (Inspira).


Imatges originals de Pere Calders
Edició i realització: Raúl Cuevas

Una producció de Bankrobber i l’Auditori
Estrena: 4 de maig a l'Auditori (Barcelona)

IRONIC -poesia i música VI-

 

És curiós com de vegades les situacions més iròniques són les més quotidianes. Qui no s'ha sorprès pensant que són particulars els viaranys pels que transitem la nostra existència? El problema rau en el fet que ho meditem quan les circumstàncies no ens són avantatjoses, és llavors que simplement ho acceptem com un regal, somrient i pensem que la vida ens regala un bri d'il·lusió; però, d'habitud, ens trobem amb l'altra cara de la moneda, aquella que ens mostra l'ombra de la llum i que ens recorda que potser Murphy era massa optimista quan pensava una llei universal.

Sigui com vulgui, cal cercar consol més enllà de l'estocàstica lluita de la vida contra l'entropia, per això cal fer allò que ens recomanava S. Beckett:

All of old. Nothing else ever. Ever tried. Ever failed.

No matter. Try again. Fail again. Fail better.

i així, tractar de mostrar el nostre millor somrís a cada nova corba en la nostra senda existencial, tot i que la vida ens sorprengui amb una ironia gairebé més aviat sardònica mala llet.

Avui us tradueixo una gran cançó de la canadenca Alanis Morissette i us deixo dues versions en vídeo, la primera és un posterior versió acústica i la segona el videoclip promocional original:

IRONIC

An old man turned ninety-eight
He won the lottery and died the next day
It’s a black fly in your Chardonnay
It’s a death row pardon two minutes too late
And isn’t it ironic… don’t you think

It’s like rain on your wedding day
It’s a free ride when you’ve already paid
It’s the good advice that you just didn’t take
Who would’ve thought… it figures
Mr. Play It Safe was afraid to fly
He packed his suitcase and kissed his kids goodbye
He waited his whole damn life to take that flight
And as the plane crashed down he thought
“Well isn’t this nice…”
And isn’t it ironic… don’t you think
It’s like rain on your wedding day
It’s a free ride when you’ve already paid
It’s the good advice that you just didn’t take
Who would’ve thought… it figures
Well life has a funny way of sneaking up on you
When you think everything’s okay and everything’s going right
And life has a funny way of helping you out when
You think everything’s gone wrong and everything blows up
In your face
A traffic jam when you’re already late
A no-smoking sign on your cigarette break
It’s like ten thousand spoons when all you need is a knife
It’s meeting the man of my dreams
And then meeting his beautiful wife
And isn’t it ironic…don’t you think
A little too ironic…and, yeah, I really do think…
It’s like rain on your wedding day
It’s a free ride when you’ve already paid
It’s the good advice that you just didn’t take
Who would’ve thought… it figures
Life has a funny way of sneaking up on you
Life has a funny, funny way of helping you out
Helping you out

IRONIC

Un ancià arriba als noranta-vuit,

guanya la loteria i mor l'endemà;

una mosca negra surant en el teu Chardonnay;

Un perdó pel corredor, dos minuts massa tard;

Això és irònic... no creus?

És com si plou el dia de la teva boda,

És com un tiquet de gratuïtat quan ja has pagat,

És aquell bon consell que no acceptares;

Qui ho hauria dit...? Sembla obvi.

El Sr. Fes-ho-Segur té por a volar.

Preparà la seva maleta i féu un petó de comiat als fills.

Va esperar tota la seva maleïda vida per prendre aquest vol

i mentre l'avió s'estavellava pensà:

«Merda! Què maco!»

I no és irònic, això?

És com si plou el dia de la teva boda,

És com un tiquet de gratuïtat quan ja has pagat,

És aquell bon consell que no acceptares;

Qui ho hauria dit...? Sembla obvi.

Bé, la vida té una divertida forma d'aparèixer sigil·losament de cop

quan creus que és perfecte i tot rutlla.

Bé, la vida té una estranya manera d'ajudar-te

quan tot és una merda i t'esclata als morros.

Un embús quan ja fas tard,

un senyal de prohibit fumar a la teva pausa per la cigarreta,

com trobar deu mil culleres quan tot el que necessites és un ganivet,

com conèixer l'home de la meva vida

i llavors conèixer la seva bonica dona¹,

Això és irònic... no creus?

Una mica massa irònic... Sí, jo crec que sí...

És com si plou el dia de la teva boda,

És com un tiquet de gratuïtat quan ja has pagat,

És aquell bon consell que no acceptares;

Qui ho hauria dit...? Sembla obvi.

Bé, la vida té una divertida forma d'aparèixer sigil·losament de cop.

Bé, la vida té una estranya, molt estranya manera d'ajudar-te.

d'ajudar-te.

Traducció: Natxo Barrau i Salguero

1i llavors conèixer el seu guapo marit.

Closer

Avui vaig a revisitar una pel·lícula:

Closer és una bona pel·lícula. Es nota molt que originàriament era un text teatral, les escenes són una seqüència de quadres teatrals on la paraula és la protagonista; emperò, no és cap retret, és una descripció d'una, en aquest cas, virtut, fet d'importància cabdal és que la versió sigui escrita pel propi autor teatral (Patrick Marber)

Quatre personatges, grans molt bones actuacions, desconeguts entre ells que jugaran el perillós joc de conèixer-se i entrellaçar les seves vides creant vincles i relacions.

La pel·lícula s'inicia sota la bonica cançó The blowers daughter mentre de la broma que és la munió de gent caminant pels carrers d'una ciutat sorgeix una preciosa lluent Natalie Portman i un guapo i atractiu Jude Law. Pot l'amor nàixer a primera vista? Per un somrís? Pot ésser un accident?

Hello, stranger.

Potser les vides no són sinó voltes en espiral al voltant d'un centre oscil·lant, tal vegada l'amor, la necessitat de pertànyer algú o la por a la soledat? Som quelcom més que animals?

Arran d'aquest incident, accident?, inicial, quatre vides començaran a entortolligar-se. Quatre desconeguts que només es coneixen a ells mateixes començaran a relacionar-se i a descobrir, i tal vegada compartir, els costats més lluminosos i foscos de les relacions humanes: les carícies i les paraules, els silencis i el sexe, les mirades i els encontres, les nits i els dies, les ferides i les llepades...

L'obra en global és potent, la direcció i el muntatge són les que requereix la pel·lícula per esdevenir bona, el guió és molt bo amb alguns moments realment brillants i unes interpretacions molt aconseguides; especialment cal destacar les de Natalie Portman i Clive Owen, justos guanyadors del Golden Globe i nominats als Oscar. Hi ha algunes escenes sublims.

Una gran pel·lícula per veure sol i acompanyat i reveure-la algunes vedages. M'hagués agradat molt poder veure l'obra teatral...

Comentaris a La Butaca

Je veux (Jo vull) ZAZ -música i poesia V-

Ens narra la Bíblia que a Babel (joc de paraules entre Babilònia i el verb confondre) esdevingué, per obra i gràcia de Déu, l'aparició de les llengües. Aquest fet, avui en dia una font, per com fou un fet evolutiu humà, de riquesa cultural, tot i que, com càstig diví, ens ha obligat que moltes vegades la comunicació es vegi dificultada, quan no impossibilitada, pel desconeixement del codi del nostre interlocutor.

La meva coneixença d'idiomes es troba, ara per ara, ancorada en el català i el castellà com llengües maternes i l'anglès com a llengua de ciència i supervivència mundial. Bé, fa uns anys vaig fer un curs molt breu de noruec, però ja no recordo res, seria més fàcil entendre el llatí escrit amb el curs de segon de BUP. Així que manquen algunes llengües que m'hagués agradat aprendre per aconseguir-ho.

Aquest és el motiu pel qual la cançó que us presento avui ho faig en una versió al català d'una traducció al castellà que havia trobat per internet. Així que està absolutament oberta a correccions!

Parlant ara ja de la cançó, m'agrada per la seva senzillesa i la seva sinceritat. No sempre és fàcil saber què volem i què no volem. I per què... A més la veu de ZAZ i la musicalitat del tema em semblen molt interessant. Per aquí estigui interessat en el disc aquí us deixo el link a l'spotify. Us ho recomano, cada vegada que l'escolto m'agrada més...

JE VEUX

Donnnez-moi une suite au Ritz, je n'en veuz pas

Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas

Donnez-moi une limousine, j'en ferais quoi ?

Offrez-moi du personnel, j'en ferais quoi ?

Un manoir a Neuchàtel, ce n'est pas pour moi

Offrez-moi la Tour Eiffel, j'en ferais quoi ?

Je veux d' l'amour, d' la joie, de la bonne humeur,

Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur

Moi, j' veux crever la main sur le cœur.

Allons ensemble découvrir ma liberté,

Oubliez donc tous vos clichés

Bienvenue dans ma réalité.

J'en ai marre de vos bonnes manières, c'est trop pour moi.

Moi, je mange avec les mains et j' suis comme ça

J' parle fort et je suis franche, excusez-moi.

Finie l'hypocrisie, moi, j' me casse de là

J'en ai marre des langues de bois

Regardez-moi, de toute manière j' vous en veux pas et j'suis comme ça!

Je veux d' l'amour, d' la joie, de la bonne humeur,

Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur

Moi, j' veux crever la main sur le cœur.

Allons ensemble découvrir ma liberté,

Oubliez donc tous vos clichés

Bienvenue dans ma réalité.

Kerredine Soltrani / Kerredine Soltrani - Tryas

VULL

Doneu-me una habitació al Ritz, no la vull

Les joies de la casa Chanel, no les vull

Doneu-me una limusina, què faria amb això?

Oferiu-me personal, què en faria d'això?

Una mansió a Neufchâtel, això no és per a mi

Oferiu-me la Torre Eiffel, què en faria d'ella?

Vull l'amor, la joia, el bon humor

No són els seus diners qui serà la meva felicitat

Vull morir amb la mà al cor

Anar junts, descobrir la meva llibertat

Oblideu, llavors, tots llurs prejudicis

Benvingut a la meva realitat

Estic cansada de tots els seus bons modals, és massa per a mi

Jo sóc com les mans, i sóc com sóc

Parlo fort i sóc franca, disculpeu-me

Termineu l'hipocresia, jo marxo d'ella

Estic cansada d'estereotips (del políticament correcte)

Mireu-me, no estic tan boja com vós, sóc com sóc

Vull l'amor, la joia, el bon humor

No són els seus diners qui serà la meva felicitat

Vull morir amb la mà al cor

Anar junts, descobrir la meva llibertat

Oblideu, llavors, tots llurs prejudicis

Benvingut a la meva realitat

R.I.P. José Antonio Labordeta (Canto a la Libertad)

Ha mort José Antonio Labordeta. Ja feia temps que “estaba muy malito”, tant és així que les imatges, fa uns dies, quan li entregaven la Medalla de Alfonso X El Sabio demostrava quina era la malaltia contra la que lluitava per seguir viu.

Per a un servidor, ell, quan jo era petit, anys vuitanta, era un d'aquells cantautors que venia de l'època en que no teníem llibertat. Anys més tard, un, ja no tan petit, tot i la síndrome, incompleta, de Peter Pan, que aquella Llibertat que alguna dia trobaríem tots al obrir els ulls encara no era la terra que trepitgem.

Com a historiador que era i professor que fou sabia que la veritat que ens explicàven no era certa, i que calia lluitar contra tot això. Reflex d'aquesta lluita que encara no hem guanayt és imatge que els més joves recordaran: la seva resposta irada i encesa des de la tribuna d'oradors del Parlamento. Més enllà del continent, el que sempre s'ha recordat, el continent és una de les veritats més gran que s'han dit des de la, massa, alabada Transición: n'hi ha molts, l'existència d'un d'ells ja és massa, dels afectes a aquell règim dictatorial, militar i il·legal que encara tenen poder i els fot poder veure el poble arribant gairebé a aquell somni que ens varen prendre.

Poeta, cantautor i polític (perquè polític podia ésser un adjectiu positiu i ho hauria de poder tornar a ésser) del poble i pel poble. Avui ha abandonat la vida, però ens deixa pel futur tota una obra per recordar que Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad.

Requiestat in pace

P.S.: és en aquests moments en que hom desitjaria creure en altres móns on poguessis trobar-te ara amb Imanol i així, entre tapes i amb ironia, ens expliqueu, si us plau, amb les vostres cançons que estem avançant...

I will survive -música i poesia IV-

Avui 7 de setembre és l'aniversari de Gloria Gaynor, així que no podíem deixar passar l'oportunitat de compartir la seva més mítica cançó.

Qui no ha cantat alguna vegada a la vida I will survive? Bé, tal vegada, seria millor dir taral·lejar. Perquè la majoria, la lletra no és que la conegui gaire bé.

Però la veritat és que es troba d'una meravellosa lletra de superació. Una cançó perfecta. A més de la lletra i la seva traducció al català, i el vídeo amb la seva actuació també us deixo la versió, testament músico-vital de Celia Cruz, una altra genial versió.
Entre les lletres la versió de Cake en concert, la versió en català per Mone i al final hi ha un vídeo freak, de fet dues versions, però molt interessants.

First I was afraid
I was petrified
Kept thinking I could never live
without you by my side
But I spent so many nights
thinking how you did me wrong
I grew strong
I learned how to carry on
and so you're back
from outer space
I just walked in to find you here
with that sad look upon your face
I should have changed my stupid lock
I should have made you leave your key
If I had known for just one second
you'd be back to bother me

Go on now go walk out the door
just turn around now
'cause you're not welcome anymore
weren't you the one who tried to hurt me with goodbye
you think I'd crumble
you think I'd lay down and die
Oh no, not I
I will survive
as long as i know how to love
I know I will stay alive
I've got all my life to live
I've got all my love to give
and I'll survive
I will survive

It took all the strength I had
not to fall apart
kept trying hard to mend
the pieces of my broken heart
and I spent oh so many nights
just feeling sorry for myself
I used to cry
Now I hold my head up high
and you see me
somebody new
I'm not that chained up little person
still in love with you
and so you felt like dropping in
and just expect me to be free
now I'm saving all my loving
for someone who's loving me

Primerament, vaig tenir por,

estava petrificada.

Seguia pensant que mai podria viure

sense tu al meu costat.

Llavor vaig passar moltes nits

pensant com m'havies fet mal,

i em vaig tornar forta

aprenent a suportar-ho;

i ara, retornes

des de l'espai exterior.

Simplement vaig entrar i et vaig trobar aquí

amb aquesta mirada trista al teu rostre.

Hauria d'haver canviat el maleït pany,

Hauria d'haver fet que em tornessis la clau,

si hagués sabut per un sol instant

que tornaries per molestar-me.

Marxa't. Surt per la porta.

Dóna la volta

perquè mai més seràs benvingut.

¿No eres tu qui tractà de ferir-me amb l'adéu?

Pensares que m'ensorraria.

Pensaves que m'abandonaria i moriria...

Doncs no, jo no.

Sobreviuré.

Mentre sàpiga com estimar

sé que viuré.

Tinc tota la meva vida per viure.

Tinc tot el meu amor per donar.

Sobreviuré.

Sobreviuré.

Vaig necessitar totes les meves forces

per no caure enfonsada.

Continuo intentant apedaçar

el meu cor trencat.

I he invertit oh masses nits

compadint-me de mi mateixa,

plorava i plorava

però ara, mantinc el cap ben alt

i em veus:

una persona nova.

Ja no sóc aquella encadenada personeta

enamorada de tu.

I pensaves que passaries

i esperaves trobar-me lliure;

però ara guardo tot el meu amor

per una persona que m'estima.

Negra Sombra

Ahir dijous 22 de juliol a l'Ateneu Popular de Les Corts es visqué una jornada gallega. Amb motiu de la festa de la Patria Galega, aquest diumenge, dia de Sant Jaume -el fet que caigui en diumenge provoca que aquest any sigui xacobeo, any sant-, es feu una xerrada respecte la situació del sentiment nacionalista a Galiza.

Durant la queimada varen recordar el preciós poema de la gran Rosalía de Castro Negra Sombra, així que no m'he pogut estar de deixar constància del mateix:

Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa.

Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.

Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora.

En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.

Este poema, "Negra Sombra" , se convirtió en una de las más emblemáticas canciones de la música gallega, porque el músico Xoán Montés Capón (Lugo 1840-1899) unió estas letras con un alalá recogido en A Cruz do Incio. Fue presentado por primera en el Gran Teatro de La Habana en 1892.

Se considera uno de los cantos más hermosos y elementales de Galicia, y sus letras se funden con un trazo melódico de modo que ya no se conciben separadamente.

us deixo la versió musical de Carlos Núñez i Luz Casal així com la d'Astarot i la catalana de Maria del Mar Bonet.

També us deixo la versió del Conxuro per la Queimada realitzada per Mägo de Oz:

Stargazer (homenatge a DIO) -rock i poesia III-

Ahir diumenge 16 de maig a les 7:45 am Ronald Padavona, Ronnie James DIO, traspassava víctima d'un càncer d'estómac.

És una de les figures més grans que mai ha donat la música, l'únic elf nan del món, del cel i de l'infern era una persona que transmetia màgia dalt d'un escenari. Ja fa uns anyets el meu estimat amic Isaac i jo vàrem per fi poder gaudir d'un concert seu. Mai podrem oblidar aquell espectacle. Varem restar recolzats a la barra de Razz amb la mandíbula desencaixada davant el sàbat musical que estàvem vivint. Al acabar, el vàrem esperar i quan ens signà l'entrada pràcticament no vàrem ni poder parlar.

Perquè era, i sempre serà, una de les millors veus, i perquè fou cantant i lletrista d'algunes de les més importants bandes de la història de la música i ho continuà essent amb la seva carrera en solitari, no podia deixar de dedicar-li avui una de les meves cançons preferides que ell escrigué i cantà.

Rock In Pace. We will see over the Rainbow in Heaven and Hell.

STARGAZER

High noon
Oh I'd sell my soul for water
Nine years' worth
Of breakin' my back
There's no sun in the shadow of the wizard
See how he glides
Why he's lighter than air
Oh I see his face

Where is your star
Is it far, Is it far, is it far
When do we leave
I believe, yes, I believe

In the heat and the rain
With whips and chains
Just to see him fly
So many die

We built a tower of stone
With our flesh and bone
Just to see him fly
Don't know why
Now where do we go

Hot wind moving fast across the desert
We feel that our time has arrived
The world spins while we put his wing together
A tower of stone to take him straight to the sky
Oh I see his face

Where is your star
It is far, is it far, is it far
When do we leave, yeah
I believe, I believe

All eyes see the figure of the wizard
As he climbs to the top of the world
No sound as he falls instead of rising
Time standing still
Then there's blood on the sand
Oh I see his face

Where was your star
Was it far, was it far
When did we leave
We believe, we believe, we believe

In the heat and rain
With whips and chains
To see him fly
So many die
We built a tower of stone
With out flesh and bone
To see him fly
But why, it don't rain
With all our chains,
Did so many die
Just to see him fly
Look at my flesh and bone
Now look, look, look, look
Look at this tower of stone
I see a rainbow rising
Look there on the horizon
And I'm coming home
Coming home, I'm coming home

Time is standing still
He gave me back my will
Oh, oh, oh, oh
Going home
I'm going home
My eyes are bleeding
And my heart is weeping
We still hope, we still hope, oh
Take me back
He gave me back my will
Oh, oh, oh, oh
Going home
I'm going home
My eyes are bleeding
And my heart is weeping
We still hope, we still hope, oh

Take me back, take me back
Back to my home, oh, oh...

L'Astròleg

Migdia. Vendria la meva ànima per aigua.
Nou anys malversats trencant-me l'espinada.
No hi ha cap sol a l'ombra del mag.
Mira com planeja. Per què és més lleuger que l'aire?
Oh, veig el seu rostre!

tornada I
On és la teva estrella?
Està lluny? És lluny? Lluny?
Quan marxem?
(Ho) Crec, sí, crec.
A la calor i la pluja,
amb fuets i cadenes,
(només) per veure'l volar
masses moren.
Construïm una torre de pedra
amb la nostra carn i els nostres ossos
(només) per veure'l volar,
però, no sabem per què.
On anem ara?

Vent calent, travessant ràpid el desert.
Sentim que la nostra hora és arribada.
El món gira, mentrestant nosaltres construïm el seu somni.
Una torre de pedra per dur-lo directament al cel.
Oh, veig el seu rostre!

repetició de la tornada I

Totes les mirades fiten la figura del mag
mentre escala cap al cim del món
Cap so quan cau en lloc d'enlairar-se.
El temps s'atura, llavors apareix sang a la sorra.
Oh, veig el seu rostre!

On era la teva estrella?
Estava lluny? Era lluny?
Quan marxàvem?
Crèiem, crèiem, crèiem.
Amb calor i pluja
amb els fuets i les cadenes.
Per veure'l volar
masses moriren.
Construírem una torre de pedra
amb la nostra carn i els nostres ossos
per veure'l volar.

Però, per què
sota la pluja
totalment encadenats
moriren tants
només per veure'l volar?

Mira la meva carn i els meus ossos.
I ara, mira, mira, mira,m ira,
mira la seva torre de pedra.
Veig sorgir un arc de Sant Martí
Mira allà, a l'horitzó.
I torno a casa,
torno a casa, torno a casa.

El temps s'atura.
Em tornà la meva voluntat.

tornada II
Marxo a casa, marxo cap a casa.
Els meus ulls sagnen
i el meu cor resta aquí.
Però no és la meva llar,
no és la meva llar.

Porta'm de tornada.
Em tornà la meva voluntat.

repetició de la tornada II

Porta'm de tornada, porta'm de tornada!
De tornada a la meva llar!

traducció per N.B.S.

Un versió en directe, a Düsseldorf l'any 1976:

Rainbow – Stargazer (Live In Düsseldorf 1976)

i una altra a Köln el mateix any:

Rainbow – Stargazer (Live In Köln 1976)

aprofiteu per (re)descobrir els seus directes!