Hi ha llibres que la tradició ha fet que restin destinats a un públic juvenil quan són perfectament, i necessàriament, lectures per a un públic adult, també. A més succeeix molt sovint que una obra passa a formar part del imaginari col·lectiu però no ha travessat les portes del món individual propi, o, ho ha fet, en versions esbiaixades. Una d'aquestes obres és L'estrany cas del Dr. Jekyll i el Dr. Hyde de Robert Louis Stevenson.
Aquest clàssic de 1886 és una reflexió al voltant de la dualitat de cadascun de nosaltres, de l'eterna lluita entre el bé i el mal, o, millor dit, de les nostres idees al seu respecte. És per això, també, una crònica i crítica a la seva pròpia època, la victoriana, i com hereu de les idees romàntiques i dels canvis polítics i socials, una reflexió respecte les dualitats entre classes reprimides i benestants, entre el que havia de significar i realment fou la revolució industrial.
La novel·la, no per, teòricament, coneguda deixar d'atrapar-nos, ans al contrari, des del principi. L'autor sap estructurar l'obra per mantenir-nos enganxats al paper. És una obra mestra on mitjançant la figura de la metamorfosi ens permet enfrontar les realitats aparent i oculta, ambdues vives i reals, i fer-nos dubtar respecte la integritat ,moral i física, de l'ésser humà.
Una lectura absolutament necessària.
Diré que he pogut gaudir de la seva lectura en la traducció de Mireia Porta i Arnau publicada per l'Editorial Bambú en la seva col·lecció Lletres Majúscules amb una introducció i un quadern documental, molt interessant, de Ramón Alcín i Raúl Alcín, i les il·lustracions de Fernando Vicente.
Jo la vaig poder llegir-sentir, la vaig agafar en audiollibre a la biblioteca, em va fer passar una estona molt i molt interessant.
ResponEliminaNo he escoltat mai un audiollibre, és una experiència que no sé si acabaria d'ésser per mi.
ResponEliminaTot i que, i no sé si hi ha possibilitat de comparació, m'agradava escoltar les cintes de contes quan era petit.