O rei o res!

Un dels períodes històrics del nostre país que sempre m'ha atret més és el que podem resumir en el Compromís de Casp; ja que tal i com afirma Jesús Mestre i Godes en el seu assaig El Compromís de Casp: «té una importància gran perquè oficialitza la fi de la dinastia pròpia, però també perquè fa llum sobre les causes reals que patia Catalunya ja de temps enrere». Potser és per això que fins i tot he tingut deliris literaris amb aquest període. Així que al descobrir aquesta novel·la d'història ficció, O rei o res! de Llorenç Capdevila, no podia deixar-la de banda.

La contraportada del llibre ens informa:

Lleida, 1412, poc després del Compromís de Casp. Guillemó, jove treballador del Bordell públic, assisteix a un abrandat sermó de fra Vicent Ferrer. Quan torna a casa es troba que han assassinat Serena, una jove prostituta de la qual estava enamorat.

Al mateix temps, el comte Jaume d'Urgell, que busca aliats per rebel·lar-se contra la decisió dels compromissaris que han entronitzat el seu rival Ferran d'Antequera, rep la notícia, al castell Formós de Balaguer, que el rei Martí l'Humà, abans de morir, va dictar en secret un testament que li és favorable. N'encarrega la recerca a un dels seus homes de confiança, un espia amb afecciona humanistes anomenat Arnau Ferro. No serà, però, l'únic que anirà darrere del document.

S'inicia, així, una trepidant persecució on alguns fan alhora de calador i de presa, i on tothom busca allò que no trobarà mai i troba allò que no cercava. Amor, traïció i misteri es barregen en una trama articulada al voltant d'un complex joc de relacions i camins que s'encreuen. L'aventura durà els personatges a recórrer un accidentat trajecte que passarà per Montblanc, Tortosa, Peníscola o València

O rei o res! és una novel·la d'intriga i d'aventures en què el viatge físic corre paral·lel a un viatge interior, més subtil, dels protagonistes.

La novel·la, finalista del premi Nèstor Luján de de Novel·la Històrica 2002, és un entretingut “road book” a la recerca d'un document fantasma pels territoris de la Confederació Catalano-Aragonesa mentre els ecos de les disputes palatines es corporifiquen.

Els personatges centrals de la narració, amb certa tendència al traç maniqueu, són els elements ficticis que ens permetran seguir aquesta odissea medieval, tot i que aniran trobant-se amb personatges coneguts, poc dibuixants. Tot i la idea de partida ésser força estimulant, l'obra acaba essent una mica simple i, de vegades, massa “pel·liculera” en la seva senzillesa.

Sense arribar a ésser una ucronia és un text per passar l'estona i, fins i tot, deixar volar la imaginació i pensar què hauria pogut passar si la decisió pressa a Casp hagués sigut una altra.