diumenge, de desembre 18, 2011

DIOS en persona





Us imagineu una gran cua per a realitzar un cens global on de cop i volta algú afirmés ésser Déu? Doncs aquest és el punt de partida de DIOS en persona la novel·la gràfica de Marc-Antoine Mathieu.


L'obra transita entre moments brillants i reflexions interessants. Se'ns planteja com un documental referent a tot allò que comportà aquesta arribada de Déu a la nostra vida, i com després d'uns moments d'incredulitat i d'astorament després s'inicià un procés judicial contra “la seva persona”. [En aquest moment m'heu de permetre fer un breu incís, ja que des de fa temps “treballo” en diferents versions d'un relat on es jutja Déu]


La novel·la ens mostra d'una manera bastant plausible i creïble com podria reaccionar la societat actual, si més no l'occidentalitzada, davant d'aquest adveniment. Molt interessant tot el procés, i com arriba a jugar amb el lector en el seu desenvolupament. Tot el procés és ple de reflexions científiques, filosòfiques, morals, etc. que en absolut llastren la narració fins un tour-de-force final que ens ha de fer repensar les nostres idees respecte el que se'ns ha narrat.


La trobo una obra molt interessant i molt recomanable tant per creients com per no creients, per científics com per profans en matèries doctes de ciència, filosofia, art, etc. Un còmic molt ben treballat i sorprenent.



Dos fragments de l'obra, diàlegs transcrits:

[diálogo del documental entre un sociólogo y la jefa de prensa respondiendo a la primera pregunta]
-¿Cómo se llegó a un juicio?
-(S)¡Es algo muy complicado y muy sencillo a la vez! Un cuerpo social es como un organismo vivo: sensible, frágil, vulnerable... Algunos shocks resultan a veces demasiado violentos y
-(JdP) Hablemos claro: aquello fue un trauma colectivo.
-Sí, hay que reconstruir los hechos teniendo presente el contexto de entonces. La irrupción de Dios en un mundo somnoliento, uniforme y totalmente inmóvil provocó en un primer momento la onda de choque que ya sabeos: una enorme depresión con su subsiguiente efecto Venturi. Pero cuando pasaron aquellas terribles turbulencias todo volvió a ser.. como antes.
-¡Como antes! Ahí estaba el problema. La aparición de Dios, un acontecimiento excepcional traía consigo una malísima noticia: El mundo iba a seguir tal cual, inmutable. Y eso, hubo muchos que no pudieron soportarlo.

[abogado del bufete que defendía a Dios en su proceso]
-(...) Hubo quien lo acusó de ser la causa directa de su desgracia: gente que no le había pedido nada, que deseaba no haber nacido. Querían una indemnización, igual que los misántropos, que se querellaron contra Dios con motivo de la creación del hombre. Estaban todos los que le reprochaban su incompetencia o su mala gestión, los que lo tachaban de inmovilista... de ésos sigue habiendo muchos... También estaban los que hubieran preferido que Dios siguiera existiendo... ¡Pero como antes! Lejos, en las alturas, en el cielo.

1 comentari:

  1. ¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
    amb les espases i les batalles?
    L'única estrella que prenc per guia
    és la del gaudi i de la música.
    Feliç any 2012!!

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"