És la Gioconda Belli una de les meves escriptores preferides, per la seva capacitat poètica ingent i per la seva prosa dolça i llibertària. Digué el Premi Nobel de Literatura de la Gioconda Belli que és una de les escriptores més enginyoses de Centreamèrica... un talent original i meravellosament lliure.
La seva última novel·la és El país de la mujeres, VI premi de novel·la La otra orilla, és una obra de política ficció. Ens trobem, novament, a Faguas, alter ego de la seva Nicaragua natal i per extensió tota Llatinoamèrica. Som tot just a la celebració del segon aniversari de la victòria del PIE a les eleccions i la consegüent proclamació de la Viviana Sansón com a presidenta del país. Viurem com hi ha un intent de trencar amb la utopia política que representa el programa del PIE -Partido de la Izquierda Erótica- amb un atemptat envers la presidenta Sansón.
La novel·la transcorre entre el limbe del coma de la presidenta (crec que està molt ben trobat i utilitzat el concepte de El galerón) i els records de la seva vida així com l'esdevenidor de Faguas i del govern del PIE una vegada perpetrat l'atemptat. Sense ésser la millor novel·la de l'autora és una obra molt recomanable tant a nivell literari com a nivell d'assaig polític. La prosa de Belli torna a ésser dolça i gairebé d'una lividesa que ens fa passar pàgines sense adonar-nos al mateix temps que ens fa una reflexió, i ens hauria de fer que nosaltres també ho féssim al mateix temps si no som cossos inerts, respecte les polítiques que hem anat vivint des de fa molt de temps.
És una novel·la que vull recomanar a tothom, home o dona, políticament actiu o políticament passiu: crec que és una lectura molt agradable i pot ésser molt profitosa. A mi, m'hagués agradat i molt un govern del PIE i el seu “felicismo”.
Ressenyar que el PIE fou una iniciativa que existí, de forma lleugerament diferent a la que es mostra a la novel·la, com l'autora ens comenta als agraïments.
P.S.: He intentat no fer cap comentari que pogués comprometi la lectura de qui no ho hagi fet. Aquests podrien aparèixer en base a les vostres respostes si és que hi ha comentaris al llibre.
P.S.II: la pàgina de la Gioconda Belli a The Guardian i la seva a Nuevo Diario.
Un comentari escarit sobre un llibre? M'alegra veure com poden canviar les coses i que no sóc l'única persona del món que pot resumir molt resumit xD
ResponEliminaCom dius, el llibre és molt recomanable tot i que no és, ni de bon tros, la seva millor novel·la. Trobo a faltar la seva poesia i es llegeix molt ràpid (m'agradaria que els seus llibres tendissin a infinit per gaudir sempre del seu art)
Tot i així, la idea del PIE t'enamora. Tant de bo això fos possible, com canviarien les coses! Però com sempre tenim la realitat que ens fa baixar dels núvols...
Una llàstima.
El coma de la presidenta està ben trobat, fins que no entres una mica a la novel·la no saps què està passant.
VISCA LA GIO!!! LA MEVA -NOSTRA- GIO!
Algun dia havia d'arribar el moment d'ésser capaç de fer servir la capacitat de resum. Possiblement, ja n'havia hagut algun comentari breu, però, el cert és que se'm feia difícil fer un comentari sense explicar gaire la història i que fos no molt extens. Comencem a aprendre.
ResponEliminaSí que seria maco que els seus llibres duressin molt més, però així també ens permet gaudir d'altres màgies. Ara pensant, crec que és un llibre per llegir simultàniament i anar comentant-lo gairebé a temps real.
Sí que és una vertadera llàstima veure que el PIE és una utopia (tant de bo esdevingués una realitat en un futur no gaire llunyà) en un temps com aquest.
Quina gran descoberta la Gioconda Belli.
és màgic però també sabem que hi ha injustícies en el món. m'agradar blogeigar i provar blocs com el teu que donen una altre visió de la vida. positiva.
ResponEliminaPassa't per el meu blog és més impactant, parlo de les boixeres que fan els homes a les dones. maltracte.
espero que em segueixis com io et faré a tu.
gràcies
Gràcies aishaAA per la visita i el comentari.
ResponEliminaHe visitat el teu blog i el seguiré.
Malauradament encara resta molt lluita per fer per eradicar amb la greu malaltia que és el maltractament masclista. Esperem que cada dia sigui el món una mica millor i pogués succeir quelcom similar a les parts positives del llibre.