Aquests últims dies he abandonat la lectura de l'assaig filosòfico-científic que tenia entre mans per submermir-me (m'encanta la lusa paraula "mergullir") en la lectura d'aquest best-seller romàntic.
Reconec que la Raquel se'n fotia una micona de mi per aquesta lectura; però mira, un dia passejant per l'Abacus el vai' vore i la sinopsi em va atraure, i vai' decidí demanar-ho a la biblio.
Una vegada llegit, puc dir, quelcom força positiu, que el regust final és més positiu del que m'esperava; potser perquè no n'esperava gaire... És un llibre ensucrat d'aquests que com diu la Natza Farré, és com les pel·lícules que pot venir de gust vore un diumenge a la tarda; jo afegiria, que fos d'hivern i arraulit al sofà ben acompanyat en un abraçada...
La sinopsi és:
La Holly i en Gerry són una parella perfecta. Nòvios des de l'institut, s'estimen com si no poguessin viure l'un sense l'altre. Fins que un dia passa l'impensable: en contreu una greu malaltia i mor. A la Holly li sembla que la vida ja no té sentit, però al cap de poc temps rep un misteriós paquet i en obrir-lo descobreix que, abans de morir, en Gerry li ha deixat unes cartes, una per a cada mes, amb instruccions sobre coses que ha de fer per sortir-se'n. Totes les cartes tenen com a signatura «Postdata: t'estimo».
La història ens permet reflexionar sobre la fugassitat de la vida; al respecte de la nostra vida "planificada" en base a molts somnis que no sabem no ja si podrem realitzar, si no si tindrem la possibilitat temporal d'intentar-ho. Ens fa pensar respecte la solitud ingent que ha d'afrontar qualcú que perd la persona amb qui ha decidit passar tota la seva vida quan aquesta és arrebassada de cop. Com reconstruir la vida? És més, es vol i cal fer-ho aquesta vida? Com permetem a les amistats -les que volen romandre al nostre costat- que ens ajudin?
No és una novel·la "profunda"; però això no la converteix en dolenta. Ja us deia que és una novel·la romanticona, de desinvoltura fàcil i idéntica lectura, que permet passar una estoneta interessant; i si volem ens permet reflexionar. (Si no, us podeu conformar amb veure la peli).
Però trobar una veritable ànima bessona és encara millor, si eixò és possible. Una ànima bessona és algú que t'estima com ningú, que estarà al teu costat sempre, passi el que passi. Diuen que no hi ha res que duri per sempre, però tinc una fe indestructible que de vegades l'amor continua viu fins i tot quan deixam d'existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada