kronos

KRONOS

Kronos s'està esmolant la dalla

en un racó del vell jardí;

tot arrupit, esmola i calla,

afinant sempre el caire fi.

Per un camí estrellat de roses

dues amigues van vinguent;

són més gentils i esplendoroses

que a trenc de dia el sol ixent.

Tot abraçant-se la cintura,

passen trencant la quietud:

diuen a l'una l'Hermosura,

diuen a l'altra Joventut.

Plenes de força, ardides, belles,

creuen rialles i petons,

bo i coronant-se de roselles,

símbol sagnant de les passions.

Tantost al vell dallaire obiren,

trobant-lo lleig, feble, impotent,

amb escarnots i bulla el miren,

fent-hi gatzara turbulent.

Mes lo vell Kronos mou la testa

sorprès, irat d'aquell menyspreu,

i son esguard, llamp de tempesta

que ho pot fer runes tot arreu,

sobre les boges presumides

caient ferotge i venjador,

les ha deixat esmortuïdes,

lo cap de neu, de cendra el cor.

La Joventut i l'Hermosura

a rodolons per terra van;

Kronos lo vell, amb sa mà dura

l'eterna dalla està esmolant.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

imatge: composició dels Saturn devorant a un dels seus fills de Rubens i Goya, que poden contemplar-se ambdós al Prado.

El país bajo mi piel

Hi ha persones la vida de les quals mereix ésser narrada. La de Gioconda Belli ho és. Per què? Doncs, més enllà que tota vida viscuda mereix que li prestem atenció, la d'aquesta meravellosa escriptora ens mostra en aquesta biografia el seu recorregut amb el seu país, Nicaragua, durant una cinquantena d'anys. La veiem crèixer i fer-se adulta abraçada al somni sandinista de la pau i la llibertat; i mentre lluitava per aconseguir la dignitat durant tants (masses!) anys robada als pobles americans també lluitava per trobar el seu petit món com a persona: trobar l'amor i saber cuidar de la descendència.

El país bajo mi piel és un gran poema en prosa on veiem com la vida i la passió, el somni i la realitat, l'esperança i la lluita conformen un recorregut existencial. I no es pot obviar que la recerca de la consciència social és també la recerca de la dignitat femenina.

Qui coneix la ploma de Gioconda Belli sap que les seves paraules són teixides amb tal màgia i art que toquen la nostra ànima com el sol la fruita. I aquesta vegada també ho aconsegueix.

No té una estructura literària convencional, la biografia; ja que s'estructura en breus capítols per narrar episodis puntuals perfectament filats que ens permeten seguir el decurs de la seva vida des del seu naixement el 1948 fins el 2000 però existint certs salts temporals que permeten copsar millor el procés de forja de la seva ànima, del seu cor i del seu intel·lecte i l'esdevenidor que succeïa davant seu.

És la seva la vida d'una persona que descobreix la fractura social existent en el seu país, Nicaragua, i que acabarà immersa en el somni sandinista per derrocar el dictador i aconseguir la pau, la llibertat i la justícia. Tot això, amarat dins el vi de les passions de la sang; on l'amor és el màxim exponent de la vida com a frontera.

Per a mi el relat històric és una mica llunyà, vaig nàixer el 1980 tot just un any després de la caiguda de Somoza. Emperò, comentant el llibre amb la Raquel li parlava dels meus records d'infantesa, quan la política començava a niar dins meu, del sentiment que aquells Sandinistes semblaven el costat bo. I sobretot recordo, perquè sé que aquest no és un record construït a posteriori, quan Violeta Chamorro accedí al poder. Allò succeïa en plena època de canvis globals i que des de la meva mirada infantil sabia que era quelcom important però que no acabava d'entendre holísticament. Aquesta biografia ens permet viure, perquè la prosa de Belli així ho aconsegueix, tot el procés fins la victòria Sandinista; així com els seus perquès i tot el que llavors esdevingué: la inevitable (?!) actuació dels USA i les noves dificultats al país. Emperò, sempre des d'una òptica humana, femenina, que fa que no sigui un assaig històric, una novel·la històrica, sinó una vida narrada des del record.

Quan pensava fer aquest breu comentari tenia en ment copiar algun fragment del llibre, però ben pensat, el millor que puc fer és dir-vos: LLEGIU-LO. Serà un gran encert i una experiència inoblidable.

Sols us deixaré una cita que ella transcriu al principi i podria resumir l'esperit de l'obra perfectament:

Rellenamos el cráter de las bombas
Y de nuevo sembramos
Y de nuevo cantamos
Porque jamás la vida se declara vencida.

Poema anónimo vietnamita

i la seva primera frase:

Dos cosas que yo no decidí decidieron mi vida: el país donde nací y el sexo con que vine al mundo.

Que indefectiblement et fan pensar en la mítica Divisa de la gran Maria-Mercè Marçal:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Gaudiu de la lectura i moltíssimes mercès a Gioconda Belli per haver compartit amb tots nosaltres, i de quina bella manera, les seves vivències.

Hay personas la vida de las cuales merece ser narrada. La de Gioconda Belli lo es. ¿Por qué? Más allá que toda vida vivida merece que le presten atención, la de esta maravillosa escritora nos muestra en esta biografía su recorrido junto a su país, Nicaragua, durante una cincuentena de años. La vemos crecer y hacerse adulta abrazando el sueño sandinista de la paz y la libertad; y mientras luchaba por conseguir la dignidad durante tantos (¡demasiados!) años robada a los pueblos americanos también luchaba por encontrar su pequeño mundo como persona: hallar el amor y saber cuidar de su descendencia.


El país bajo mi piel es un gran poema en prosa donde vemos como la vida y la pasión, el sueño y la realidad, la esperanza y la lucha conforman un recorrido existencial. Y no se puede obviar que la búsqueda de la consciencia social es también la búsqueda de la dignidad femenina.

Quien conoce la pluma de Gioconda Belli sabe que sus palabras son tejidas con tal magia y arte que tocan nuestra alma como el sol la fruta. I esta vez también lo conigue.


No tienen una estructura literaria convencional, la biografia; ya que se estructura en breves capítulos para narrar episodios puntuales perfectamente hilvanados que nos permiten seguir el curso de su vida desde su nacimiento en el 1948 hasta el 2000 pero existiendo ciertos saltos temporales que permiten captar mejor el proceso de forja de su alma, de su corazón y de su intelecto i del devenir que acontecía ante ella.

Es la suya la vida de una persona que descubre la fractura social existente en su país, Nicaragua, y que acabará inmersa en el sueño sandinista para derrocar al dictador y conseguir la paz, la libertad y la justicia. Todo esto, bañado por el vino de las pasiones de la sangre; donde el amor es el máximo exponente de la vida como frontera.

Para mí el relato histórico es un poco lejano, nací en el 1980 justo un año después de la caída de Somoza. Pese a todo, comentando el libro con Raquel le hablaba de mis recuerdos de infancia, cuando la política comenzaba a anidar dentro de mí, del sentimiento que aquellos Sandinistas parecían el lado bueno. Y sobretodo recuerdo, porque sé que éste no es un recuerdo construído a posteriori, cuando Violeta Chamorro accedió al poder. Aquello sucedía en plena época de cambios globales y que des de mi mirada infantil sabía que era algo importante pero no acababa de entenderlo holísticamente.Esta biografía nos permite vivir, porque la prosa de Belli así lo consigue, todoo el proceso hasta la victorisa Sandinista; así como sus porqués y todo lo que entonces aconteció: la inevitable (?!) intervención de los USA y de las nuevas dificultades en el país. Pero, siempre desde una óptica humana, femenina, que hace que no sea un ensayo histórico, ni una novela histórica sinó una vida narrada desde el recuerdo.

Cuando pensaba en hacer estre breve comentario tenía en mente copiar algún fragmento del libro, pero, bien pensado, lo mejor que puedo hacer es deciros: LEEDLO. Será un gran acierto y una experiencia inolvidable.

Sólo os dejaré una cita que ella transcribe al principio y que podría resumir el espíritu de la obra perfectament:

Rellenamos el cráter de las bombas Y de nuevo sembramos Y de nuevo cantamos Porque jamás la vida se declara vencida.

Poema anónimo vietnamita

y su primera frase:

Dos cosas que yo no decidí decidieron mi vida: el país donde nací y el sexo con que vine al mundo.

Que indefectiblemente te hace pensar en la mítica Divisa de la gran Maria-Mercè Marçal:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

[Al azar agradezo tres dones: haver nacido mujer, de clase baja y nación oprimida. I el turbio azur de ser tres veces rebelde.]

Gozad de la lectura y muchísimas gracias a Gioconda Belli por haber compartido con todos nosotros, y de qué manera, sus vivencias.

Tam O'Shanter

Cada 25 de gener els escocesos i d'altres que no ho són, envoltats en tartan i amarats en whisky s'apleguen per celebrar el naixement del "Bard", Robert Burns, el 1759.

Al voltant d'un haggis que ha entrat seguit d'un gaiter, vestit amb el seu kilt, se li rendeixen tributs, se li dirigeix la paraula, es brinda per ell amb més whisky i ritualment és devorat amb neeps i tatties.

A continuació s'explica la història de Tam O'Shanter, que podeu llegir en Scots -la llengua en la que escrivia Rabbie Burns, "la versió escocesa de l'anglès"; es brindarà encara més i es cantarà i ballarà en una melée tradicional escocesa.

Tot acabarà amb el mític Aulg Lang Syne (el podeu trobar i traduït aquí)

Al final del text (en espera que us pugui oferir una bona traducció) us deixo algunes versions animades o musicades del text.

Alba an Aigh

Tam O' Shanter

"Of Brownyis and of Bogillis full is this Buke."

Gawin Douglas.

When chapman billies leave the street,
And drouthy neibors, neibors, meet;
As market days are wearing late,
And folk begin to tak the gate,
While we sit bousing at the nappy,
An' getting fou and unco happy,
We think na on the lang Scots miles,
The mosses, waters, slaps and stiles,
That lie between us and our hame,
Where sits our sulky, sullen dame,
Gathering her brows like gathering storm,
Nursing her wrath to keep it warm.

This truth fand honest Tam o' Shanter,
As he frae Ayr ae night did canter:
(Auld Ayr, wham ne'er a town surpasses,
For honest men and bonie lasses).

O Tam! had'st thou but been sae wise,
As taen thy ain wife Kate's advice!
She tauld thee weel thou was a skellum,
A blethering, blustering, drunken blellum;
That frae November till October,
Ae market-day thou was na sober;
That ilka melder wi' the Miller,
Thou sat as lang as thou had siller;
That ev'ry naig was ca'd a shoe on
The Smith and thee gat roarin' fou on;
That at the Lord's house, ev'n on Sunday,
Thou drank wi' Kirkton Jean till Monday,
She prophesied that late or soon,
Thou wad be found, deep drown'd in Doon,
Or catch'd wi' warlocks in the mirk,
By Alloway's auld, haunted kirk.

Ah, gentle dames! it gars me greet,
To think how mony counsels sweet,
How mony lengthen'd, sage advices,
The husband frae the wife despises!

But to our tale: Ae market night,
Tam had got planted unco right,
Fast by an ingle, bleezing finely,
Wi reaming sAats, that drank divinely;
And at his elbow, Souter Johnie,
His ancient, trusty, drougthy crony:
Tam lo'ed him like a very brither;
They had been fou for weeks thegither.
The night drave on wi' sangs an' clatter;
And aye the ale was growing better:
The Landlady and Tam grew gracious,
Wi' favours secret, sweet, and precious:
The Souter tauld his queerest stories;
The Landlord's laugh was ready chorus:
The storm without might rair and rustle,
Tam did na mind the storm a whistle.

Care, mad to see a man sae happy,
E'en drown'd himsel amang the nappy.
As bees flee hame wi' lades o' treasure,
The minutes wing'd their way wi' pleasure:
Kings may be blest, but Tam was glorious,
O'er a' the ills o' life victorious!

But pleasures are like poppies spread,
You seize the flow'r, its bloom is shed;
Or like the snow falls in the river,
A moment white-then melts for ever;
Or like the Borealis race,
That flit ere you can point their place;
Or like the Rainbow's lovely form
Evanishing amid the storm. -
Nae man can tether Time nor Tide,
The hour approaches Tam maun ride;
That hour, o' night's black arch the key-stane,
That dreary hour he mounts his beast in;
And sic a night he taks the road in,
As ne'er poor sinner was abroad in.

The wind blew as 'twad blawn its last;
The rattling showers rose on the blast;
The speedy gleams the darkness swallow'd;
Loud, deep, and lang, the thunder bellow'd:
That night, a child might understand,
The deil had business on his hand.

Weel-mounted on his grey mare, Meg,
A better never lifted leg,
Tam skelpit on thro' dub and mire,
Despising wind, and rain, and fire;
Whiles holding fast his gude blue bonnet,
Whiles crooning o'er some auld Scots sonnet,
Whiles glow'rin round wi' prudent cares,
Lest bogles catch him unawares;
Kirk-Alloway was drawing nigh,
Where ghaists and houlets nightly cry.

By this time he was cross the ford,
Where in the snaw the chapman smoor'd;
And past the birks and meikle stane,
Where drunken Charlie brak's neck-bane;
And thro' the whins, and by the cairn,
Where hunters fand the murder'd bairn;
And near the thorn, aboon the well,
Where Mungo's mither hang'd hersel'.
Before him Doon pours all his floods,
The doubling storm roars thro' the woods,
The lightnings flash from pole to pole,
Near and more near the thunders roll,
When, glimmering thro' the groaning trees,
Kirk-Alloway seem'd in a bleeze,
Thro' ilka bore the beams were glancing,
And loud resounded mirth and dancing.

Inspiring bold John Barleycorn!
What dangers thou canst make us scorn!
Wi' tippenny, we fear nae evil;
Wi' usquabae, we'll face the devil!
The swats sae ream'd in Tammie's noddle,
Fair play, he car'd na deils a boddle,
But Maggie stood, right sair astonish'd,
Till, by the heel and hand admonish'd,
She ventur'd forward on the light;
And, wow! Tam saw an unco sight!

Warlocks and witches in a dance:
Nae cotillon, brent new frae France,
But hornpipes, jigs, strathspeys, and reels,
Put life and mettle in their heels.
A winnock-bunker in the east,
There sat auld Nick, in shape o' beast;
A towzie tyke, black, grim, and large,
To gie them music was his charge:
He screw'd the pipes and gart them skirl,
Till roof and rafters a' did dirl. -
Coffins stood round, like open presses,
That shaw'd the Dead in their last dresses;
And (by some devilish cantraip sleight)
Each in its cauld hand held a light.
By which heroic Tam was able
To note upon the haly table,
A murderer's banes, in gibbet-airns;
Twa span-lang, wee, unchristened bairns;
A thief, new-cutted frae a rape,
Wi' his last gasp his gabudid gape;
Five tomahawks, wi' blude red-rusted:
Five scimitars, wi' murder crusted;
A garter which a babe had strangled:
A knife, a father's throat had mangled.
Whom his ain son of life bereft,
The grey-hairs yet stack to the heft;
Wi' mair of horrible and awfu',
Which even to name wad be unlawfu'.
Three lawyers tongues, turned inside oot,
Wi' lies, seamed like a beggars clout,
Three priests hearts, rotten, black as muck,
Lay stinkin, vile in every neuk.

As Tammie glowr'd, amaz'd, and curious,
The mirth and fun grew fast and furious;
The Piper loud and louder blew,
The dancers quick and quicker flew,
The reel'd, they set, they cross'd, they cleekit,
Till ilka carlin swat and reekit,
And coost her duddies to the wark,
And linkit at it in her sark!

Now Tam, O Tam! had they been queans,
A' plump and strapping in their teens!
Their sarks, instead o' creeshie flainen,
Been snaw-white seventeen hunder linen!-
Thir breeks o' mine, my only pair,
That ance were plush o' guid blue hair,
I wad hae gien them off my hurdies,
For ae blink o' the bonie burdies!
But wither'd beldams, auld and droll,
Rigwoodie hags wad spean a foal,
Louping an' flinging on a crummock.
I wonder did na turn thy stomach.

But Tam kent what was what fu' brawlie:
There was ae winsome wench and waulie
That night enlisted in the core,
Lang after ken'd on Carrick shore;
(For mony a beast to dead she shot,
And perish'd mony a bonie boat,
And shook baith meikle corn and bear,
And kept the country-side in fear);
Her cutty sark, o' Paisley harn,
That while a lassie she had worn,
In longitude tho' sorely scanty,
It was her best, and she was vauntie.
Ah! little ken'd thy reverend grannie,
That sark she coft for her wee Nannie,
Wi twa pund Scots ('twas a' her riches),
Wad ever grac'd a dance of witches!

But here my Muse her wing maun cour,
Sic flights are far beyond her power;
To sing how Nannie lap and flang,
(A souple jade she was and strang),
And how Tam stood, like ane bewithc'd,
And thought his very een enrich'd:
Even Satan glowr'd, and fidg'd fu' fain,
And hotch'd and blew wi' might and main:
Till first ae caper, syne anither,
Tam tint his reason a thegither,
And roars out, "Weel done, Cutty-sark!"
And in an instant all was dark:
And scarcely had he Maggie rallied.
When out the hellish legion sallied.

As bees bizz out wi' angry fyke,
When plundering herds assail their byke;
As open pussie's mortal foes,
When, pop! she starts before their nose;
As eager runs the market-crowd,
When "Catch the thief!" resounds aloud;
So Maggie runs, the witches follow,
Wi' mony an eldritch skreich and hollow.

Ah, Tam! Ah, Tam! thou'll get thy fairin!
In hell, they'll roast thee like a herrin!
In vain thy Kate awaits thy comin!
Kate soon will be a woefu' woman!
Now, do thy speedy-utmost, Meg,
And win the key-stone o' the brig;^1
There, at them thou thy tail may toss,
A running stream they dare na cross.
But ere the keystane she could make,
The fient a tail she had to shake!
For Nannie, far before the rest,
Hard upon noble Maggie prest,
And flew at Tam wi' furious ettle;
But little wist she Maggie's mettle!
Ae spring brought off her master hale,
But left behind her ain grey tail:
The carlin claught her by the rump,
And left poor Maggie scarce a stump.

Now, wha this tale o' truth shall read,
Ilk man and mother's son, take heed:
Whene'er to Drink you are inclin'd,
Or Cutty-sarks rin in your mind,
Think ye may buy the joys o'er dear;
Remember Tam o' Shanter's mare.

[Footnote 1: It is a well-known fact that witches, or any evil spirits, have no power to follow a poor wight any further than the middle of the next running stream. It may be proper likewise to mention to the benighted traveller, that when he falls in with bogles, whatever danger may be in his going forward, there is much more hazard in turning back.-R. B.]

Search This Site: Robert Burns

Everything you wanted to know about Robert Burns, Scotland's national bard (and lots more besides). Please let us know if anything's missing, wrong, or just plain wonderful

Burns Country Collage

Tam O' Shanter

A Tale

1790

Type: Poem

Cabaret (the film)

El 3 de maig de 2008 comentava que volia recuperar la pel·lícula Cabaret (aquí); ja que acabava de veure la versió teatral. Es donava la coincidència que la Raquel també havia anat a veure-la, llavors encara no érem parella, i també desitjava revisitar la versió cinematogràfica de Bob Fosse.

Doncs bé, ahir la nit, després d'haver estat jugant per la tarda amb les meves nebodes i d'un agradable sopar, vàrem poder tornar a veure i gaudir de Cabaret, la pel·lícula (per cert, algú sap si hi ha versió en dvd de l'obra de teatre?).

Potser aquesta versió tracta de recuperar més les històries d'Isherwood i té molta més vida fora del Kit Kat Klub, però crec que són força complementàries amb la versió teatral. Qui ja ha vist la pel·lícula ja sap què és genial, i que sempre es pot fer una ullada a aquestes vides una mica al límit en una Alemanya que era tant al límit que caigué al precipici.

Per a qui no l'ha vista, sols puc dir una cosa: a què esteu esperant? Viureu la vida de Sally Bowles com a gran dama del cabaret Kit Kat Club. Com coneix al jove anglès Brian Roberts; com viuen la màgia del cabaret com a oasi en mig de la bogeria/bajanada que era el Berlín dels anys trenta on el NSDAP guiats de la mà del genial Emcee (mestre de cerimònies). Les seves cuites i amistats...

Els números musicals són genials, els personatges sublims, tant Liza Minelli com a Sally i Joel Gray com a mestre (ja ho havia sigut a Brodway) estan genials. També destacar a Michale York i a Helmut Griem. No podem obviar que s'emportà 8 de les 10 estatuetes oscar a les que era nominada davant la gran favorita: The Godfather -qui s'emportà pel·lícula, actor i guió adaptat-.

(+ info: a la wiki) and here)

Sols un consell, veieu-la, torneu a gaudir!

What good is sitting alone in your room?

Come hear the music play.

Life is a Cabaret, old chum,

Come to the Cabaret.

P.S.: ara sols resta llegir els llibres...

res no et serà pres...

Res no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar.

Maria-Mercè Marçal Raó del Cos

imatge: la mar calma, Gustave Courbet, The Metropolitan Museum of Art. New York. USA.

presentació de Terra i Cultura

Presentació del CD-Llibre Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol, que inclou una vintena de musicacions de poetes catalans. El disc s’enviarà als Centres d’Educació Secundària, com a eina educativa i lúdica i, a més, es distribueix amb l’Enderrock de gener de 2010.

L’acte estarà presentat per Lluís Llach i comptarà amb les actuacions de Sílvia Pérez Cruz, Clara Andrés, Joanjo Bosk i Ismael Inarejos, entre d’altres com a preàmbul del Festival BarnaSants.

El proper dijous 14 de gener de 2010, a les 19 hores us convidem a la presentació del CD-Llibre Terra i cultura, II Premi Miquel Martí i Pol editat per Cossetània i Enderrock que tindrà lloc a la sala Horiginal de Barcelona. El premi Miquel Martí i Pol, patrocinat pel Celler Vall Llach i dotat amb 5.000 euros i una obra de l’escultor Josep Bofill, s’atorga a la millor poesia musicada en català i vol reconèixer el talent dels cantautors i músics en la seva aproximació a la poesia catalana.

La presentació comptarà amb les actuacions de Sílvia Pérez Cruz (guanyadora del II Premi Miquel Martí i Pol), Clara Andrés (guanyadora del I Premi Miquel Martí i Pol), Joanjo Bosk (finalista 2a edició) i Ismael Inarejos (finalista 1a edició), També shi han convidat la resta dels artistes inclosos en aquest CD-Llibre: Maria del Mar Bonet, VerdCel, Josep Tero, Bikimel, Xavier Baró, Mercè Serramalera, Gerard Quintana, Marina Rossell, Oliva Trencada, Abús, Òscar Briz, Andreu Rifé, Marcel Casellas i La Principal de la Nit So Insistent i Poetristes.

La selecció s’ha realitzat entre les prop de cinc-centes musicacions de poemes en català publicades de l’11 de setembre de 2008 a l’11 de setembre de 2009 per un jurat format per Lluís Llach (cantant), Lluís Marrasé (periodista i expresident de l’ACIC), Emili Teixidor (escriptor), Lluís Gendrau (periodista i director editorial del Grup Enderrock) i Ramon Muntaner (director de la SGAE a la Zona Mediterrània ). El llibre-disc s’enviarà als centres d’educació secundària, com a eina educativa i lúdica i forma part d’un projecte global per promocionar la música i poesia a les escoles. Amb la revista Enderrock de gener també se’n distribueix una edició especial que inclou el CD.

L’acte és el preàmbul a la 15a edició del Festival BarnaSants, que s’inaugurarà l’endemà amb l’actuació de Cesk Freixas a L’Auditori de Barcelona. Molts dels artistes seleccionats al disc participaran en el BarnaSants 2010.

L’acte estarà presentat per Lluís Llach, i comptarà amb la presència dels editors del CD-Llibre, Enderrock i Cossetània Edicions; els representants de la Fundació Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor i Montserrat Sans; representants del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes que han donat suport a la iniciativa; i a més , el director del Festival BarnaSants, Pere Camps.

ACTE: Presentació del CD-Llibre Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol

DIA: Dijous, 14 de gener de 2010

LLOC: Sala Horiginal (Ferlandina, 29. 08001 Barcelona )

HORA: 19 hores

ENTRADA OBERTA AL PÚBLIC

Més info rmació: Jordi Riba 93 237 08 05/ jriba@enderrock.cat

REPERTORI DEL DISC:

01. SÍLVIA PÉREZ CRUZ ”Covava l’ou de la mort blanca” (Maria-Mercè Marçal, Sílvia Pérez Cruz)

02. JOANJO BOSK ”Beatus Ille” (Josep Palau i Fabre, Ignasi Bosch)

03. CLARA ANDRÉS ”Personatges” (Josep Pedrals, Clara Andrés)

04. ISMAEL INAREJOS ”Mira’m els ulls” (Miquel Martí i Pol, Ismael Inarejos)

05. MARIA DEL MAR BONET ”Cançó de la bruixa cremada” (Maria-Mercè Marçal, Maria del Mar Bonet)

06. VERDCEL ”Paraigua, fa # Sol?” (Joan Brossa, Alfons Olmo i Pau Romero)

07. JOSEP TERO ”A Griselda…” (Carles Fages de Climent, Josep Tero)

08. BIKIMEL ”Sonet mig tapat amb un llençol” (Joan Brossa, Vicky de Clascà)

09. XAVIER BARÓ ”Sextina des d’on surt la veu” (Joan Brossa, Xavier Baró)

10. MERCÈ SERRAMALERA ”Frida” (Maria-Mercè Marçal, Mercè Serramalera)

11. GERARD QUINTANA ”A contra-llum, a contra-llei” (Maria Mercè Marçal, Gerard Quintana)

12. MARINA ROSSELL ”Per tu retorno” (Maria-Mercè Marçal, Marina Rossell)

13. OLIVA TRENCADA ”El bé de l’aigua” (Maria Antònia Salvà, Oliva Trencada)

14. ABÚS ”Onadarbre” (Joan Brossa, Agustí Busom)

15. ÒSCAR BRIZ ”Font serena de la llibertat” (Vicent Andrés Estellés, Òscar Briz)

16. ANDREU RIFÉ ”Poema d’amor” (David Monllau, Andreu Rifé)

17. MARCEL CASELLAS I LA PRINCIPAL DE LA NIT SO INSISTENT ”Me’n vaig” (Salvador Espriu, Marcel Casellas)

18. POETRISTES ”Ho sap tothom, i és profecia” (J.V. Foix, Marc Serrats)

La pàgina de Enderrock a la seva secció de notícies (aquí) diu:

14/01/2010
Sílvia Pérez Cruz i una quinzena d’intèrprets del llibre-disc Terra i Cultura, avui a l’Horiginal
Lluís Llach presenta avui a les 19h a l’Horiginal (C/ Ferlandina, 29) el CD-Llibre Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol, que edita Cossetània i Enderrock. Amaniran la presentació les actuacions de Sílvia Pérez Cruz (guanyadora del II Premi Miquel Martí i Pol), Clara Andrés (guanyadora del I Premi Miquel Martí i Pol), Joanjo Bosk (finalista 2a edició) així com s’hi han convidat la resta dels artistes inclosos en aquest CD-Llibre. Han confirmat la seva assistència també: VerdCel, Josep Tero, Bikimel, Xavier Baró, Mercè Serramalera, Gerard Quintana, Oliva Trencada, Abús, Òscar Briz, Andreu Rifé, Marcel Casellas i Poetristes.
L'acte és el preàmbul a la 15a edició del Festival BarnaSants, que s'inaugurarà demà divendres amb l'actuació de Cesk Freixas a L'Auditori de Barcelona. Molts dels artistes seleccionats al disc participaran en el BarnaSants 2010.
L'acte comptarà a més amb la presència dels editors del CD-Llibre, Enderrock i Cossetània Edicions; els representants de la Fundació Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor i Montserrat Sans; representants del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes que han donat suport a la iniciativa; i el director del Festival BarnaSants, Pere Camps.
L’entrada és oberta al públic (aforament limitat).

Alice in Westminster

-¿Has visto alguna vez una Ineptitud?

Així comença el primer escrit de Alicia en Westminster. Aquesta obra que suposà el naixement de Saki (Hector Hugh Munro). És una col·lecció d'articles satírics il·lustrats, genialment, per Francis C. Gould per a The Westminster Gazette. Es centren en el període julio de 1900 a gener de 1902.

Els escrits, basats en les dues alicies carrollianes, ens mostren, satíricament, la situació política al UK. Gràcies a les notes del traductor, Juan Gabriel López Guix, podrem apreciar l'agudesa de la ploma de Saki.

Una obra molt recomanable i que ens fa reflexionar al respecte de la premsa d'avui en dia. Per què no tenim aquesta mena d'articles? El que crec que més s'apropa són les vinyetes de Batllori a La Vanguardia i de Farreres a El Periódico. I alguna vegada alguna la redacció d'unanotícia; però dóna la sensació que cada vegada menys.

P.S.: per saber més del llibre i del seu origen a les meves mans podeu llegir això.

Because the night (rock i poesia I)

En els seus inicis la poesia era cantada; des de fa anys, molts, música i poesia es separaren. Bé, afortundament no sempre; i, tot i que poden viure, i ho fan, perfectament cadascuna la seva vida, quan es troba és tot una festa.

Ara bé, sembla que segons quins estils musicals no podria fer aquesta cerca i que Euterpe abraci a Erato. Diguin el que diguin crec, fermament en el rock; i en les seves possibles meravelles. És per aquest motiu que avui començo a penjar certes cançons que creec que tenen quelcom especial.

Podia haver iniciat la sèrie amb moltes d'altres cançons, però tenia moltes ganes de penjar aquesta.

En 1977 Bruce Springsteen enregistrava Darkness of the edge of town sota la producció i la tècnica de Jimmy Iovine; qui també feia les mateixes funcions en les gravacions d'Easter de Patti Smith a l'estudi del costat.

Durant aquelles gravacions el Boss escrigué Because the night. Aquest tema mai acabà dins del seu disc, però després d'escoltar una cinta de la mateixa, Patti Smith decidí modificar certs aspectes de la lletra per donar-li una perspectiva femenina a la cançó i sí l'inclogué en el seu disc.

Aquest fou el primer senzill del seu àlbum i des del primer moment fou tot un èxit. El Boss, tot i no incloure-la en el disc, sí la cantà, amb la seva pròpia lletra, a l'inici dels concerts d'aquella gira. Ell sols la gravà en el recull Live 1975-1985, on apareixia ella com a co-autora de les lletres del tema, tot i que ell sempre cantà la seva pròpia versió.

A continuació us deixo el vídeo de l'actuació d'ambdós acompanyant a U2 al concert del Hall of Fame del 2009 interpretant Because the night amb la lletra de la versió de Patti Smith. A sota del vídeo trobareu la lletra tant en la versió anglesa com una traducció al català:

Take me now baby here as I am
Pull me close, try and understand
Desire is hunger is the fire I breathe
Love is a banquet on which we feed

Come on now try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take my hand come undercover
They can't hurt you now,
Can't hurt you now, can't hurt you now
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to lust
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us

Have I doubt when I'm alone
Love is a ring, the telephone
Love is an angel disguised as lust
Here in our bed until the morning comes
Come on now try and understand
The way I feel under your command
Take my hand as the sun descends
They can't touch you now,
Can't touch you now, can't touch you now

Because the night belongs to lovers ...

With love we sleep
With doubt the vicious circle
Turn and burns
Without you I cannot live
Forgive, the yearning burning
I believe it's time, too real to feel
So touch me now, touch me now, touch me now

Because the night belongs to lovers ...

Because tonight there are two lovers
If we believe in the night we trust

Because tonight there are two lovers ...




Pren-me ara, baby, tal com sóc,
Apropa'm a tu, intenta d'entendre que
el desig és fam, és el foc que respiro;
l'amor és un banquet on ens alimentem.

Som-hi! Intenta d'entendre
com em sento quan sóc a les teves mans.
Pren la meva mà i refugiem-nos
Ells no poden ferir-te ara,
no poden ferir-te ara, no poden ferir-te ara
Perquè la nit pertany als amants
perquè la nit pertany a la luxúria
perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.

Tinc dubtes quan estic sol?
L'amor és una trucada de telèfon;
L'amor és un àngel disfressad de luxúria
aquí al nostre llit fins que arribi el matí.
Som-hi! Intenta d'entendre
com em sento sota les teves ordres
Pren-me de la mà al posar-se el sol
Ells ja no poden afectar-te,
No poden afectar-te, no poden afectar-te.

Perquè la nit pertany als amants...

Amb l'amor nosaltres dormim,
amb el dubte el cercle viciós
gira i crema;
Sense tu no puc viure
Perdona, l'anhel ardent
Crec que és el moment, massa real per sentir-ho;
així que toca'm, acarona'm ara, toca'm ara


Perquè la nit pertany als amants...

Perquè la nit és dos amants
si creiem en la nit confiem

Perquè la nit és dos amants...

Perquè podeu escoltar la lletra en versió del Boss aquí us deixo aquest vídeo amb la lletra, novament en anglès i català:

Take me now baby here as I am
Pull me close try and understand
I work all day out in the hot sun
Stay with me now till the mornin' comes
Come on now try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take me now as the sun descends
They can't hurt you now
They can't hurt you now
They can't hurt you now

Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us

What I got I have earned
What I'm not I have learned
Desire and hunger is the fire I breathe
Just stay in my bed till the morning comes
Come on now try and understand
The way I feel when I'm in your hands
Take me now as the sun descends
They can't hurt you now
They can't hurt you now
They can't hurt you now

Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us

Your love is here and now
The vicious circle turns and burns without
Though I cannot live forgive me now
The time has come to take this moment and
They can't hurt us now

Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us
Because the night belongs to lovers
Because the night belongs to us


Pren-me ara, baby, tal com sóc,
Apropa'm a tu, intenta d'entendre que
treballo tot el dia sota el sol
Estigues ara amb mi fins que arribi el matí
Som-hi! Intenta d'entendre
com em sento quan sóc a les teves mans.
Pren-me de la mà al posar-se el sol
Ells no poden ferir-te ara,
Ells no poden ferir-te ara,
Ells no poden ferir-te ara,

Perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.
perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.

Tot el que tinc m'ho he guanyat
Allò que no, ho he aprés
El desig i la fam són el foc que respiro;
Sols queda't amb mi al llit fins que arribi el matí
Som-hi! Intenta d'entendre
com em sento quan sóc a les teves mans.
Pren-me de la mà al posar-se el sol
Ells no poden ferir-te ara,
Ells no poden ferir-te ara,
Ells no poden ferir-te ara,

Perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.
perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.

El teu amor és aquí i ara
El cercle viciós gira i crema sense
pensar que no puc viure, perdona'm, ara
ha arribat el moment d'aprofitar-ho i
ells no poden ferir-nos ara

Perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.
perquè la nit pertany als amants
perquè la nit ens pertany.

A tall de curiositat, entre les moltes versions que s'han fet, la banda navarresa Tahúres Zurdos féu una versió, molt aconseguida, en castellà (és l'únic vídeo que he trobat):

P.S.: sé que les traduccion serien molt millorables, però han sigut fetes una mica ràpides per tractar de copsar "la urgència del moment". Do you know what I mean?

P.S.: els quadres es titulen, ambdós, Amants, i són de Mónica Ozámiz Fortis.

Quatre contes russos

Durant els passats nadals, les biblioteques de la Diputació de Barcelona han tornat a regalar un llibre a aquelles persones que en féiem ús dels seus serveis.

Aquesta vegada ha sigut un recull de quatre contes russos seleccionats i prologats per Monika Zgustova.

Quatre contes russos. Alexandr Puixkin, Anton Txèkhov, Isaak Bàbel, Nina Berberova. Selecció i pròleg de Monika Zgustova. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009.
ISBN: 978-84-9803-357-1


Des de sempre, els russos han cultivat l'art del conte i han sentit una predilecció especial per llegir-los.

Aquí presentem quatre dels contes més apreciats dels dos segles anteriors. Els autors reunits en aquesta antologia exemplifiquen un tret característic de la majoria dels escriptors russos: entenen el seu ofici com un compromís amb la societat; compromís que els porta a enfrontar-se, si cal, amb el poder i a assumir-ne les conseqüències. I precisament és gràcies a aquest compromís que els lectors tenen confiança en la postura moral dels escriptors i és en la literatura on busquen les respostes ètiques i filosòfiques.

• Un tret d'Alexandr Puixkin en traducció de Rudolf J. Slavy

Una molt lúcida crítica de la venjança; i de com aquesta pot condicionar diferents vides.

• Els nois d'Anton Txèkhov en traducció de Monika Zgustova

Un retrat dels somnis adolescents i de la seva necessitat de lluitar contra allò pre-establert; i de la capacitat de seducció i de seguidisme.

• El petó d'Isaak Bàbel en traducció de Monika Zgustova

Narra la fi d'una època, en el final de les seves persones, d'un estil de viure i comprendre la vida; tot, en un moment fronterer, la roda de molí que fa ens fa evolucionar, o si més no moure'ns.

• La nena estrangera de Nina Berberova en traducció de Montse Rodés

Un conte que ens mostra la vida, i penúries així com victòries -de vegades poden semblar pírriques però la vida és sempre un guany- de l'exili.

Trobo que ha sigut un encert preparar aquest recull i apropar-nos l'art rus dels contes. L'he trobat molt interessant. M'han agradat especialment el de Puixkin i Berberova; però trobo que la selecció és molt reeixida.

Tot un encert.

La sombra del águila

La sombra del águila és una novel·la breu d'Arturo Pérez Reverte basada en un fet real.

A la seva pròpia pàgina web podem llegir:

La sombra del águila narra una historia basada en un hecho real: durante la campaña de Rusia de 1812, en un combate adverso para las tropas napoleónicas, un batallón de antiguos prisioneros españoles, enrolados a la fuerza en el ejército francés, intenta desertar, pasándose a los rusos. Interpretando erróneamente el movimiento, el emperador lo toma por un acto de heroísmo y ordena en su auxilio una carga de caballería que tendrá imprevisibles consecuencias.

Aquí podeu llegir les primeres pàgines.

La història està narrada en primera persona; i l'estil és com si aquesta persona ens estigués narrant els records d'aquesta vivència temps després a la taula d'una cantina.

És una mordaç crònica de la guerra i de les seves accions i conseqüències. Fa una reflexió al respecte del període napoleònic i de l'esperit espanyol.

Una novel·la breu sarcàstica i plena de mala llet en el seu humor, però potser no apte per tothom.

El abanico de seda

Lisa See nos presenta una realidad novelada en Snow Flower and the Secret Fan. Ens narra la vida de Lirio Blanco:

Tengo ochenta años y soy lo que en nuestro pueblo se denomina «una que todavía no ha muerto», una viuda. Sin mi esposo, los días se hacen largos. Ya no me apetecen los manjares que me preparan Peonía y las demás. Ya no me ilusionan los sucesos felices que con tanta facilidad se producen bajo nuestro techo. Ahora sólo me interesa el pasado. Después de tanto tiempo, por fin puedo decir lo que debía callar cuando era niña y dependía de los cuidados de mi familia, o más tarde, cuando pasé a depender de la amilia de mi esposo. Tengo toda una vida por contar; ya no tengo nada que perder y pocos a los que ofender.


Aquest és l'inici d'una novel·la corprenedora. A la pàgina 296, de les 317 que té, vaig aturar la lectura perquè hi havia quelcom oprimint el meu cor i els meus ulls es negaven en llàgrimes. És sols una mostra.

Vaig iniciar la seva lectura perquè li havien deixat a ma mare i ella me'l recomanà. A la nota prèvia es pot llegir:

Se cree que el nu shu (el código secreto de escritura utilitzado por las mujeres en una remota región del sur de la provincia de Hunan) apareció hace mil años. Parece ser la única escritura del mundo creada y utilizada exclusivamente por mujeres.

Això és com a mínim curiós, interessant; i tenint present que descobrim que la protagonista naix el 1823, sembla que pot ésser interessant llegir una història al respecte de com vivien les dones xineses durant el s.XIX.

I vàrem començar la lectura. Al principi la història t'agafa ja que vas descobrint com sobrevivien les dones -allò és una situació de tortura i explotació- dins d'una societat tant diferent, per costums -aquí també eren plenament maltractades-, de la nostra.

De vegades pots pensar que la història no t'enganxa, però estàs errat; ets sents plenament interessat per l'esdevenidor de Lirio Blanco. El món cultural que les envolta és fascinador per una part i odiós per l'altre:

descobreixes que les dones han de viure en el món interior, a l'habitació de dalt, i els homes en el món exterior; que existeixen les laotong -germanes de l'ànima, un vincle, contractual, més fort i durador que el matrimoni; observes com sempre han pensat que no hi ha res pitjor que nàixer dona; i com aquestes han de patir "l'embenat" per aonseguir obtenir els "lotus daurats"; i moltes tradicions tant diferents respecte occident.

Seguim tota la vida de la protagonista, i veiem, novament, com la dona ha sigut menystinguda urbi et orbe; i com, tot i això, es mantenia ferma i lluitava, amb les armes que tenia a l'abast per tractar, si més no, de sobreviure. Intentant canviar quelcom que no canvia.

M'ha agradat moltíssim la novel·la i la recomano fervorosament. És ràpida de llegir, tot i estar plena de detalls; i mica en mica anireu sentint com la pell de la vostra ànima va sentint les esgarrapades i les dures cures que van patint a la història.

In my craft or sullen art Dylan Thomas

Fa un dies la Magda Revetllat ens regalava en el seu blog Conta'm un conte uns versos del gran poeta gal·lès Dylan Thomas (aquí).

Tot i que es publicà l'escrit, pot ésser difícil entendre el text si no es domina l'anglès. Reconec que d'oïdes no podria entendre-ho. Així que vaig decidir tractar d'apropar-vos una traducció del poema. He tractat de mantenir-me fidel al possible esperit de les paraules, no així a l'estructuració interna (no sóc traductor). Suposo que no cal dir que és una passió la lectura dels textos del poeta de Swansea. Si cerqueu pel bloc en trobareu més d'una cita.

In my craft or sullen art

In my craft or sullen art

Exercised in the still night

When only the moon rages

And the lovers lie a bed

With all their griefs in their arms,

I labour by singing light

Not for ambition or bread

Or the strut and trade of charms

On the ivory stages

But for the common wages

Of their most secret heart.

Not for the proud man apart

From the raging moon I write

On these spindrift pages

Nor for the towering dead

With their nightingales and psalms

But for the lovers, their arms

Round the griefs of the ages,

Who pay no praise or wages

Nor heed my craft or art.

Dylan Thomas Death and Entrances

En el meu ofici o tosc art

En el meu ofici o tosc art
realitzat en la quieta nit
quan sols la lluna brama
i els amants jauen al llit
amb tota la seva pena als braços,
laboro amb la meva llum cantaire
no per ambició o pa
o per galleig o el negoci de l'afalac
en els escenaris d'ivori
sinó pels salari comú
del seu més secret cor.

No per l'orgullós home apartat
des de la embravida lluna escric
en aquestes pàgines d'esquitxs marins
ni per l'encimbellat mort
amb els seus rossinyols i salms
sinó pels amants, els seus braços
envoltant les penes dels anys,
que no paguen elogis ni salaris
ni paren atenció del meu ofici o art.

el regal inesperat

Una de les meravelles del matí de reis és la possibilitat de rebre sospreses. Cada vegada més a casa el tema regals és gairebé més un compromís que altra cosa; per sort, sempre hi ha alguna sorpresa. I, òbviament, des que hi són les nenes elles li han donat una altra llum a tot.

Una de les sorpreses ha sigut rebre Raó de cos, l'obra poètica publicada pòstumament de Maria-Mercè Marçal. D'aquest llibre ja havia parlat en aquest bloc (aquí); així com de Llengua Abolida i La passió segons Renée Vivien.



Ara la Raquel i un servidor ja podem dir que la producció poètica i de novel·la de MMM és a les nostres mans per a un etern gaudi. Per consultar el llistat de la seva obra podeu visitar aquest link (o l'inventari de la BC). Així com visitar la pàgina de la Fundació.

Olorant les flaire de boscanes fruites copio la primera peça del llibre:

Amb els fils d'oblit

l'agulla enfila.

Desfà l'estrip que veu,

deixa el que troba.

Encerta pell

morta, teixit,

aire, carn viva:

cus la memòria

la sargidora cega.

Per acabar us deixo el link on teniu un grandíssim poema amb una perfecta versió musical (aquí)


A continuació us deixo el link de BTV al respecte de la cavalcada d'ahir; i un petit video del 3-24 al respecte dels reis mags -que m'estalvia un comentari que alguna altra vegada ja caurà-:

http://www.btvnoticies.cat/2010/01/05/la-cavalcada-de-reis-omple-la-ciutat-de-magia-i-dil%C2%B7lusio/#None
http://www.3cat24.cat/video/2230259/altres/Lorigen-dels-tres-Reis

P.S.: també he rebut, relacionat amb la llengua, lacre i el segell per poder lacrar les cartes.

P.S.II: i el gran regal de reis que ha rebut la Raquel (aquí)

Onsevulla tinc un port

Perquè el 2010, i sempre, trobeu un port on refugiar-vos quan la tempesta no ens permeti solcar la vida.

A més de bonic el poema, m'agrada poder recuperar paraules tant escaients i maques com "onsevulla" de la nostra llengua.

ONSEVULLA TINC PORT

a Josep Obiols

D'una tija faig palma
A l'arenell eixut;
De quatre rocs la balma.
I en la celeste calma
Un núvol m'és llagut.

De l'or que l'alba cela
Faig rem i escuma ensems,
I d'un pètal, la vela
Que amb parpelleigs d'estela
Navega enllà del temps.

Tot m'és sender, tot platja,
I onsevulla tinc port;
Pertot la teva imatge
M'és oasi i miratge
I d'un sospir faig nord.

I a l'ombra que es cabdella
En irisats topants,
D'un res de canya vella
Ajust la caramella
que afina conts i plants.

Maig de 1949

J.V.Foix


imatges: "Reimon" a la platja de Prestatyn, Cymru'07, per Natxo Barrau i Vistes des del Turó de l'Home '09 per Raquel Riba Raja