kronos

KRONOS

Kronos s'està esmolant la dalla

en un racó del vell jardí;

tot arrupit, esmola i calla,

afinant sempre el caire fi.

Per un camí estrellat de roses

dues amigues van vinguent;

són més gentils i esplendoroses

que a trenc de dia el sol ixent.

Tot abraçant-se la cintura,

passen trencant la quietud:

diuen a l'una l'Hermosura,

diuen a l'altra Joventut.

Plenes de força, ardides, belles,

creuen rialles i petons,

bo i coronant-se de roselles,

símbol sagnant de les passions.

Tantost al vell dallaire obiren,

trobant-lo lleig, feble, impotent,

amb escarnots i bulla el miren,

fent-hi gatzara turbulent.

Mes lo vell Kronos mou la testa

sorprès, irat d'aquell menyspreu,

i son esguard, llamp de tempesta

que ho pot fer runes tot arreu,

sobre les boges presumides

caient ferotge i venjador,

les ha deixat esmortuïdes,

lo cap de neu, de cendra el cor.

La Joventut i l'Hermosura

a rodolons per terra van;

Kronos lo vell, amb sa mà dura

l'eterna dalla està esmolant.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

imatge: composició dels Saturn devorant a un dels seus fills de Rubens i Goya, que poden contemplar-se ambdós al Prado.