El abanico de seda

Lisa See nos presenta una realidad novelada en Snow Flower and the Secret Fan. Ens narra la vida de Lirio Blanco:

Tengo ochenta años y soy lo que en nuestro pueblo se denomina «una que todavía no ha muerto», una viuda. Sin mi esposo, los días se hacen largos. Ya no me apetecen los manjares que me preparan Peonía y las demás. Ya no me ilusionan los sucesos felices que con tanta facilidad se producen bajo nuestro techo. Ahora sólo me interesa el pasado. Después de tanto tiempo, por fin puedo decir lo que debía callar cuando era niña y dependía de los cuidados de mi familia, o más tarde, cuando pasé a depender de la amilia de mi esposo. Tengo toda una vida por contar; ya no tengo nada que perder y pocos a los que ofender.


Aquest és l'inici d'una novel·la corprenedora. A la pàgina 296, de les 317 que té, vaig aturar la lectura perquè hi havia quelcom oprimint el meu cor i els meus ulls es negaven en llàgrimes. És sols una mostra.

Vaig iniciar la seva lectura perquè li havien deixat a ma mare i ella me'l recomanà. A la nota prèvia es pot llegir:

Se cree que el nu shu (el código secreto de escritura utilitzado por las mujeres en una remota región del sur de la provincia de Hunan) apareció hace mil años. Parece ser la única escritura del mundo creada y utilizada exclusivamente por mujeres.

Això és com a mínim curiós, interessant; i tenint present que descobrim que la protagonista naix el 1823, sembla que pot ésser interessant llegir una història al respecte de com vivien les dones xineses durant el s.XIX.

I vàrem començar la lectura. Al principi la història t'agafa ja que vas descobrint com sobrevivien les dones -allò és una situació de tortura i explotació- dins d'una societat tant diferent, per costums -aquí també eren plenament maltractades-, de la nostra.

De vegades pots pensar que la història no t'enganxa, però estàs errat; ets sents plenament interessat per l'esdevenidor de Lirio Blanco. El món cultural que les envolta és fascinador per una part i odiós per l'altre:

descobreixes que les dones han de viure en el món interior, a l'habitació de dalt, i els homes en el món exterior; que existeixen les laotong -germanes de l'ànima, un vincle, contractual, més fort i durador que el matrimoni; observes com sempre han pensat que no hi ha res pitjor que nàixer dona; i com aquestes han de patir "l'embenat" per aonseguir obtenir els "lotus daurats"; i moltes tradicions tant diferents respecte occident.

Seguim tota la vida de la protagonista, i veiem, novament, com la dona ha sigut menystinguda urbi et orbe; i com, tot i això, es mantenia ferma i lluitava, amb les armes que tenia a l'abast per tractar, si més no, de sobreviure. Intentant canviar quelcom que no canvia.

M'ha agradat moltíssim la novel·la i la recomano fervorosament. És ràpida de llegir, tot i estar plena de detalls; i mica en mica anireu sentint com la pell de la vostra ànima va sentint les esgarrapades i les dures cures que van patint a la història.