divendres, de gener 08, 2010

El abanico de seda



Lisa See nos presenta una realidad novelada en Snow Flower and the Secret Fan. Ens narra la vida de Lirio Blanco:

Tengo ochenta años y soy lo que en nuestro pueblo se denomina «una que todavía no ha muerto», una viuda. Sin mi esposo, los días se hacen largos. Ya no me apetecen los manjares que me preparan Peonía y las demás. Ya no me ilusionan los sucesos felices que con tanta facilidad se producen bajo nuestro techo. Ahora sólo me interesa el pasado. Después de tanto tiempo, por fin puedo decir lo que debía callar cuando era niña y dependía de los cuidados de mi familia, o más tarde, cuando pasé a depender de la amilia de mi esposo. Tengo toda una vida por contar; ya no tengo nada que perder y pocos a los que ofender.


Aquest és l'inici d'una novel·la corprenedora. A la pàgina 296, de les 317 que té, vaig aturar la lectura perquè hi havia quelcom oprimint el meu cor i els meus ulls es negaven en llàgrimes. És sols una mostra.

Vaig iniciar la seva lectura perquè li havien deixat a ma mare i ella me'l recomanà. A la nota prèvia es pot llegir:

Se cree que el nu shu (el código secreto de escritura utilitzado por las mujeres en una remota región del sur de la provincia de Hunan) apareció hace mil años. Parece ser la única escritura del mundo creada y utilizada exclusivamente por mujeres.

Això és com a mínim curiós, interessant; i tenint present que descobrim que la protagonista naix el 1823, sembla que pot ésser interessant llegir una història al respecte de com vivien les dones xineses durant el s.XIX.

I vàrem començar la lectura. Al principi la història t'agafa ja que vas descobrint com sobrevivien les dones -allò és una situació de tortura i explotació- dins d'una societat tant diferent, per costums -aquí també eren plenament maltractades-, de la nostra.

De vegades pots pensar que la història no t'enganxa, però estàs errat; ets sents plenament interessat per l'esdevenidor de Lirio Blanco. El món cultural que les envolta és fascinador per una part i odiós per l'altre:

descobreixes que les dones han de viure en el món interior, a l'habitació de dalt, i els homes en el món exterior; que existeixen les laotong -germanes de l'ànima, un vincle, contractual, més fort i durador que el matrimoni; observes com sempre han pensat que no hi ha res pitjor que nàixer dona; i com aquestes han de patir "l'embenat" per aonseguir obtenir els "lotus daurats"; i moltes tradicions tant diferents respecte occident.

Seguim tota la vida de la protagonista, i veiem, novament, com la dona ha sigut menystinguda urbi et orbe; i com, tot i això, es mantenia ferma i lluitava, amb les armes que tenia a l'abast per tractar, si més no, de sobreviure. Intentant canviar quelcom que no canvia.

M'ha agradat moltíssim la novel·la i la recomano fervorosament. És ràpida de llegir, tot i estar plena de detalls; i mica en mica anireu sentint com la pell de la vostra ànima va sentint les esgarrapades i les dures cures que van patint a la història.

3 comentaris:

  1. Pel que m'has explicat és un d'aquells llibres que s'han de llegir per molt mal que facin.

    Raquel

    ResponElimina
  2. Hola,

    M'has fet recordar el llibre d'Amy Tan "La esposa del dios del hogar" en el que la protagonista narra totes les terribles peripècies viscudes de petita i de jove, fins poder escapar de la Xina i del tot el que comporta ser dona allà.

    Hi ha una cosa que més d'un cop surt en el llibre, que és llarg, i és les queixes de la protagonista sobre Confuci, ja que diu que aquest va inventar totes les normatives per tenir a la dona sota el total control de l'home.

    Bon dissabte!

    ResponElimina
  3. Respecte les normes de Confuci, òbviament, aquí també les anomena, i la veritat que fou quelcom que em sobtà.

    Al principi és com una sensació de "joder, cagoenelpensador; ja es podia haver quedat amb la ment en blanc", a més no és un dels grans savis orientals sempre en boca de tothom a occident? I llavors recordes que la història d'occident és plena de grans pensadors que directament o indirecta han malparlat de les dones o han ajudat a la seva repressió.

    Un exemple seria la manipulació feta per les diferents religions. (Recomano el llibre Vitta brevis de Jostein Gaarder al respecte; és una suposada carta de Flora Aemília, la concubina de Sant Agustí d'Hipona, li envia després que aquest publiqués les seves Confessions).

    Malauradament la història està plena d'exemples d'aquests. Cal mantenir la lluita.

    Gràcies per la ressenya, l'apuntem per llegir.lo en un futur.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"