Hi hagué una època a la meva vida en la que els caps de setmana podien esdevenir a Girona. Tot i això, val a dir, tampoc vaig poder descobrir totalment la ciutat, així que és un deute pendent; emperò, hi ha imatges meravellosament inesborrables.
En alguna de les estones en que vagarejava pels carrers de Girona, vaig seure en una pilona entre la Plaça del Vi i el carrer d'abeuradors (crec recordar). Allà, les paraules havien pujat des de les aigües del riu Onyar amarant-se dels efluvis dels records de la ciutat.
Temps després aquest poema, Pedres, fou llegit a On vàrem perdre Nausíca?, lectura en la que obria, plenament, la meva ànima en forma de texts.
PEDRES
Deixa't perdre
pels carrers
d'una vila antiga.
Ara
repiquen les campanes.
Camina deturant-te;
observa,
destil·lant,
les ancianes pedres;
han viscut tantes històries...
Veieren al gent
anar a mercat;
ensumaren
l'amor fugisser
traït a la nit.
Aquí es construïa la vida;
i ara ens veu passar.
Sols som caminar,
elles, mentre aguantin,
són la història
en una cinta de möbius.
Vagaregem entre les ànimes
que des d'una eternitat
ja viscuda
revisiten el passat;
ens poden recordar
que la soledat
ens guiarà
a saber compartir
el temps.
Heus ací
com s'ha forjat
les narracions;
com ens hem trobat
i ens destrobem;
així avança la sorra
i les onades
s'inspiren.
Entre les llums
que ballen per la foscor
hi ha fades
que ens acaronara
dibuixant-nos el somrís.
Amb el perfum
de les alenades
des de la roda del riu,
on s'ha netejat
les llàgrimes
i s'han besat els amors
que només la nit
podia veure.
Aquests vells carrers
poden saber
què seria de nosaltres.
Deixem-nos perdre
i dibuixem un instant
de plaer a la vida.
una sensació viscuda arreu,
narrada (redactada) a Girona;
una nit d'estiu.
N.B.S. 2-3/VIII/2006 Girona
imatges: realitzades per Èlia López (primera i última) i Raquel Riba (emmarquen el poema) realitzades aquelles durant l'excursió a Girona i L'Estartit per visitar part de l'exposició d'Olafur Elisasson i aquestes durant el Sant Joan 2009 a Girona.
Clar que no podies fer de guiri si et tancaves a una habitació! xD
ResponEliminaM'has fet recordar dues coses:
Pedretes
i un dia genial a Girona i l'Estartit (amb els viatges empalagosos en cotxe inclosos i la lluna -mentidera, oi?- de nit)
No recordava l'última foto! He hagut de remirar-la per saber a qui t'abraçaves! :P
Recordo que quan vam passar pel piló on t'assagueres per escriure, em vas explicar el fet i vas somniar despert sobre una placa en aquell carrer amb el teu nom...
M'agrada molt el que diu el poema. Molt bones paraules! :)
No ens tancàvem en una habitació; si vàrem arribar a sopar i prendre mate de nit a les muralles... ;p
ResponEliminaSegur que vai' ésser jo qui digué allò de la placa?
Sí, aquella excursió fou molt maca. I és obvi que et recordi a Pedretes ( http://afroditacalipigia.blogspot.com/2009/09/pedretes.html ).
Gràcies.
bonitos versos.
ResponEliminaGràcies jordim per les teves paraules.
ResponEliminaVisitaré el teu blog i em deixaré perdre.