dilluns, de febrer 15, 2010

Cerré mi puerta al mundo...

Un altre gran poeta de la Generación del 27, potser un dels més desconeguts, és Emilio Prados.

La seva és un poesia on es troben des de referències als presocràtics fins a Freud passant per la passió per la natura, en especial per la mar, cursà estudis de Ciències Naturals, així com postulats en favor de la llibertat durant la República i la Guerra Civil amb posicions properes al comunisme.

Digué Juan Rejano:

Unió siempre el poeta Emilio Prados, en difícil maridaje la lucidez y la gracia, la sobriedad y la riqueza, el rayo de lo espontáneo y la virtud crítica de la laboriosidad. Fue sentenciosos y melancólico, como un campesino bético, y su verso, perfecto como un trébol, trémulo de interior musicalidad, aunque expresara ansias universales, escichó y recogió siempre el eco de la canción tradicional andaluza como un tributo a al tierra de origen, a la sanbgre y al misterio más recóndito que en ella se aposenta.






Cerré mi puerta al mundo;
se me perdió la carne por el sueño...
Me quedé, interno, mágico, invisible,
desnudo como un ciego.

Lleno hasta el mismo borde de los ojos,
me iluminé por dentro.

Trémulo, transparente,
me quedé sobre el viento,
igual que un vaso limpio
de agua pura,
como un ángel de vidrio
en un espejo.


(de Cuerpo Perseguido)








imatges: Pati amb porta negra; Georgia O'keeffe; Museum of Fine Art. Gift of William H. Lane Foundation. Boston. Mujer asomada a la puerta del jardín; Julio Romero de Torres.

7 comentaris:

  1. ¡Ohhhhh! Però què bonic! M'ha encantat.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Trobo que té algunes imatges sublims, i que el conjunt és perfectament rodó.

    ResponElimina
  3. Has descobert ja a Don Pedro Salinas? Si la resposta es NO, et recomano "La voz a ti debida". I si és un SI, doncs no hi ha paraules.

    ResponElimina
  4. Quines imatges més boniques, l'àngel de vidre...

    Gràcies Natxo!

    ResponElimina
  5. Quina alegria trobar-te per aquí Ingrid!

    Sí, ja vaig descobrir fa temps a Pedro Salinas. Tant és així que el mític primer poema de "La voz a ti debida" formà part d'una lectura poètica, ara no recordo però si arribà a llegir-se a l'escenari o es queda en la pre-selecció.

    Si més no, ja tenim autor seleccionat per la propera entrada..

    ResponElimina
  6. Certament Magda, les imatges que dibuixa amb les seves paraules són precioses.

    La de l'àngel, la d'il·luminar-se per dins, ...

    ResponElimina
  7. Genial. Idem en tot el que han dit prèviament.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"