La passió segons Renée Vivien

«Fa uns cinc anys em van caure a les mans uns versos d'una fosca bellesa». Així s'inicia La passió segons Renée Vivien, la única novel·la que escrigué Maria-Mercè Marçal. És una novel·la, com ella mateixa diu en una nota final, inspirada en la vida d'aquesta poeta d'origen anglès i d'expressió francesa, el nom de la qual era Pauline Mary Tarn (Londres 1877-París 1909).Segurament ens trobem davant de la primera autora després de Safo (continua dient la pròpia Marçal) que ha cantat de forma inquívoca i oberta l'amor per una altra dona. Així, el seu nom destaca amb llum pròpia en una tradició certament existent, però subterrnània i afectada de forma especial per la invisibilitat i el silenci. (...)

»La novel·la, bastida a partir d'un canemàs de fets reals, documentats, és però una obra de ficció. Tot i que no he inventat cap dels personatges que van envoltar Pauline/Renée ni cap dels episodis de la seva vida, tot això no constitueix sinó un punt de partença, un escarit esquema inicial. (...)

»En el meu relat he volgut presentar la protagonista de forma indirecta, a través dels altres personatges que la recorden o que s'hi interessen per tal de donar una perspectiva múltiple, complexa, fins i tot a voltes contradictòria d'ella i del seu entorn. (...) He cercat també que les lectores i els lectors s'endinsin en la història no pas d'una manera lineal, sinó que aquesta es vagi construint en la seva ment a partir de dades fragmentàries que es van acumulant, afermant o replantejant en les pàgines successives, de forma aparentment caòtica, tal com ens sol arribar la informació sobre els éssers i els esdeveniments del present o del passat. La novel·la té, doncs, també, deliberadament, alguna cosa de trencaclosques a mig fer.

I la veritat, i aquesta ja és la meva opinió, és que és una novel·la molt interessant. Tant és així que ahir, al acabar-la, una de les primeres coses que vai' fer fou atansar-me a una biblioteca a cercar alguna obra de Renée Vivien -vai' trobar una antologia-. Tornant a la novel·la: és una petita delicía. El llenguatge marçalià, la seva bella, visceral, brutal, sublim poesia és a cada paraula; i això permet que una història que comença fent-te dubtar d'on ets i què llegeixes et subjugui i et mantingui aferrat a la seva lectura. Mica en mica, el personatge de Pauline/Renée, la seva vida i la seva obra -tant absolutament lligada l'una amb l'altra- van formant una xarxa de la no pots, ni vols, escapolir-te. Aquest collage amb el que et presenta la vida de Pauline/Renée, diverses veus en diferents moments, fan que et sentis captivat per la seva història. No pots abandonar la lectura, vols saber més de la seva vida; i al mateix temps, veus els deu anys de feina que necessità per fer la novel·la i et preguntes per què no en sabies res de Renée Vivien i vols descobrir tota la seva obra.

Gràcies al recorregut que fa la novel·la permet a Maria-Mercè Marçal fer dissertacions al respecte de la vida, la poesia, al condició femenina, l'amor i totes les grans preguntes de la humanitat; i qualssevol de les persones lectores de l'obra veu les veritats davant seu en la lletra escrita.

El meu consell seria que agaféssiu un bon lloc per llegir: estirats en una gandula sota l'ombra fresca dels arbres a l'estiu, arraulits sota una manta vora el foc a l'hivern, i us deixeu seduir per una novel·la intensa, apasionada, captivadora i d'una sonoritat excelsa i sublimment amorosa.