Un gran plaer és deixar-se perdre entre les pàgines organitzades d'una biblioteca; especialment entre les de poesia. La última ensopegada, com aquestes que es produeixen en els primers minuts de les pel·lículs romàntiques entre els protagonistes, ha sigut amb un llibre intitulat Jardí Ebri.
Sembla ésser aquest jardí ebri és una tria de l'obra El Divan del poeta Ibn Khafaja traduïda per Josep Piera amb la col·laboració de Josep R. Gregori. Sembla que fou entre altres coses poeta i amant de la bona vida; nascut a Xàtiva cap a l'any 1058. I ara servidor es sumbergirà en la seva lectura.
Val a dir que per mi el record d'Al-Àndalus, més que el record, la imatge (auto)formada és la la vessant lluminosa del que podia haver set l'Edat Mitjana: la cultura, les fonts, les músiques, els jardins i l'amor; i per damunt de tot: el somni de la convivència... l'intent de crear una nació feta per diverses sensibilitats.
********
Certament, al meu paradís d'Al-Àndalus
la bellesa és la més pura
i l'olor l'alè més net.
La claror del dia té la gràcia d'unes dents blanques,
com la foscor de la nit els llavis els té vermells.
En bufar el ventijol, vaig cridar:
Quin desig tinc d'Al-Àndalus!
********
Aboca el vi, ara que és suau la brisa,
batega el fullam ombriu del rafal,
la flor del taronger desperta
amb parpalleig plorinyós, i l'aigua
és clara i somriu transparent.
Quin agràcia, la d'aquest jardí ebri
a qui el ventijol vincla les branques,
Humit i platejat de rosada,
en despullar-se
l'ha tornat d'or el crepuscle.
********
Dolç és el riu, com dolça és la saliva
olorosa dels llavis de l'amant.
El zèfir arrosega mandrós la cua humida.
Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo m'enamore d'aquest verger
on la camamil·la és el somrís,
la murta els rínxols
i, la viola, una piga.
********
foto: els camins de Riells.
ais...
ResponEliminaLa teva crítica m'ha deixat sense cap paraula i amb un somriure als llavis.
Gràcies per tot el que dius, tot i que em sona a massa llegir que sóc una de les millors plomes que ha donat la nostra llengua...m'agafa com vergonya de llegir-ho i arribar a imaginar-m'ho.
Suposo que totes les paraules que utilitzes, en el fons, poden ser una petita venjança de la meva condició d'escarida... (:P) però tornant al meu "m'ha agradat molt", significa el mateix que totes les paraules meravelloses que m'has escrit, o si més no, volien arribar al mateix.
Com tu dius, tinc la capacitat d'expressar allò que més sento amb les paraules precises, encara que "et superi"...intentaré allargar-me més al criticar-te. ;)
Gràcies amor!! :)
(veus com sí que puc escriure 3 frases seguides! jajaja)
gràcies per les teves paraules.
ResponEliminales meves paraules no eren una mena de venjança per la teva "condició d'escarida"; saps que puc ésser molt donat a fer comentaris llargs, que per obtenir el titular de premsa cal cercar molt en les meves parrafades.
sé el que un "m'ha agradat molt" teu significa; per això és tant important per a mi.
I el que et deia que et fa dibuixar un somriure rubortizat és la, si més no meva, veritat.