gaudir del temps fred (covava l'ou...)

Sembla que l'hivern arriba i amb ell les nits es fan llargues, les temperatures baixen, i la sensació és de voler romandre a casa.

Potser hi haurà qui li agradi esperar i veure la pluja o la neu des d'una finestra; o potser qui prefereix passejar sota una freda lluna per després arraulir-se sota una manta davant la xemeneia. Tal vegada hi haurà qui aprofitarà per viatjar encara més a móns llunyans mitjançant la literatura; o qui es deixarà seduir per les seves peces de música preferides.

Sigui com sigui és una època meravellosa per gaudir-la.

Així que aquí us deixo un poema de la gran, i malauradament massa jove desaparescuda, Maria-Mercè Marçal; i la versió musical de la gran, i molt jove, Sílvia Pérez Cruz.

La versió, inclosa en un cd homenatge a la poetessa editat per la FMMM, ha sigut, merescudament, guardonada amb el premi Premi Miquel Martí i Pol, Terra i Cultura 2009.

Deixeu-vos seduir per la seva veu i per la poesia. Ara ja tenim altres joies per a l'hivern.


COVAVA L'OU DE LA MORT BLANCA

Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil•lants
en el trapezi
on em desperto
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal•lí com una deu.
La deu primera, mare.

Maria Mercè Marçal