Aquesta vesprada he aprofitat per tornar a passejar per les platges de la meva ciutat, Barcelona. Com que sembla que la tardor ja vol donar pas a l'hivern, a aquest hivern que a ciutat dura, sumant tots el dies, no més de tres setmanes, era el moment perfecte: gairebé ningú, la nit davallada damunt la ciutat, les onades arribant a la sorra...
Ha sigut molt maco, des de la Barceloneta, fins el nou hotel -atemptat- i des d'allà fins les torres. La situació m'anava conquistant. I les muses semblaven visitar-me; però ha sigut curiós, perquè al principi les idees en el meu cap brollaven en anglès. Potser era reminiscènica, o melangia momentània, de les passejades camí del laboratoti al País de Gal·les.
Sigui com sigui, he gaudit molt de la passejada. Les idees encara no estan plasmades totalment; però m'han fet pensar en la poesia dels romàntics anglesos; on relacionat amb aquesta circumstància destacaria el tràgic final de Shelley.
A DIRGE (Percy Bysshe Shelley)
Rough wind, taht moanest loud
Grief too sad for song;
Wild wind, when sullen cloud
Knells all the night long;
Sad storm, whose tears are vain,
Bare woods, whose branches strain,
Deep caves and dreary main,-
Wail, for the world's wrong!
(1822)
ENDECHA
Oh viento que ruges tan fuerte
tristezas que no han de cantarse;
oh furia ante la cual las nubes
funestas redoblan de noche;
tormentas de lágrimas vanas,
ramajes del bosque extendidos,
grutas hondas, lúgubres aguas,
¡gemid, pues el mundo se pierde!
Trad. Juan Abeleira y Alejandro Valero
Es curiós que amb aquest temps d'aquests dies en sortir al carrer i notar el fred, la humitat... també he tingut reminiscències de temps enrera quan anavem a la casa de camp...
ResponEliminaJa ho diuen que les sensacions i les olors no desapareixen mai de la memòria.
M'encanta la foto, tot i que m'ha fet pensar en un documental que vaig veure sobre la quantitat d'ocells que moren cada any confosos per les llums de les ciutats.
Una abraçada,
M'hagués encantat acompanyar-te a fer aquesta passejada entre el vent, la sal i l'aigua. És brutal poder gaudir d'aquests moments, sobretot quan hi ha persones que s'amaguen a casa i dels defugen.
ResponEliminaDe fet aquesta foto és ben aprofitable pel blog de Barcelona.
ResponEliminaUna abraçada,
Gràcies pel comentari de la foto. Ara que ho dius, sí que podria ésser pel blog de la ciutat.
ResponEliminaÉs cert que les imatges nocturnes de la ciutat ens poden semblar molt maques, ho són de vegades, però no podem oblidar tot el que suposa d'efectes respecte el planeta.
L'olfacte és el més primitiu dels sentits, ja ho demostrà Proust el com les sensacions vitals poden reaparèixer en qualsevol moment que se les evoqui encara que inconscientment.