política i esport (Avui tocarem... IV)

No s'ha de barrejar la política i el futbol.

Això m'ho he escoltat dir moltes vegades. Sempre les he escoltat de gent que creia que les meves idees no són les més adequades per veure segons quins tipus d'espectacles esportius.

Si ens centrem a nivell futbolístic, per fer una primera visió, hom escull el seu equip en funció de la seva localitat d'origen/residència. Si és nascut amb un equip de cert nivell és fàcil fer-se seguidor d'aquest; si no n'hi ha, el cerca en un equip gran o que desperti simpaties per un motiu, i si n'hi ha més d'un doncs tria. Servidor és seguidor de l'equip que és per motius familiars i per creences pròpies molt fondes. I sí, estic molt orgullós de ser perico.

Ara bé, existeixen una munió d'esdeveniments esportius que van més enllà de l'àmbit de clubs o personals. Són estatals. I algú pot explciar-me on no hi ha una vessant política en això? Les competicions com els JJOO o els mundials o competicons continentals no són més que batalles polítiques nacionals. Consegüentment ho són per motius polítics; especialment quan es considera que tot un país representa la seva població.

Doncs bé, partint d'aquesta base, algú pot explicar-me per què collons no puc jo barrejar l'esport i la política? Igual que hi ha gent que se sent representada per les seleccions espanyoles jo no m'hen sento -i cada vegada menys amb aquesta Espanya, si ho hagués sigut a Barcelona l'any 1936 en les olimpíades populars per l'Espanya republicana...-. Així que NO em sentiré mai representat per Espanya; i vull tenir l'opció d'ésser-ho per la meva nació: Catalunya (demanar Països Catalans ara mateix sí que seria demanar la lluna).

Així que si us plau no espereu ni em demaneu que em senti feliç per victòries forànies de qui no sols no em representa si no que pot representar tot lo contrari.

Tothom, en tot moment barreja política i esport; perquè política ho és tot.