Potser Nadal

Les dates nadalenques ja són aquí. Ja arribat l'època de joia per els més petits, així com la disbauixa consumista per els no tan petits -aquests ajuden, val a dir-ho. Ara que comencen sopars i més trobades i recerques a la captura d'aquell regal inabastable; potser fora bo recoradar què és el Nadal. I qui millor per fer-ho que el gran Miquel Martí i Pol.

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot: potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol; Per preservar la veu, 1985

imatge: Dimoni caganer de la col·lecció de Sebastià Capella, extret de la pàgina amics del caganer