dimecres, de desembre 09, 2009

Persépolis

Abans de parlar de Persépolis de Marjane Satrapi voldria fer un petit comentari al respecte del "novè art".

Tot i que hagués sigut molt fàcil per mi, ja que mon germà Francis sempre ha sigut un gran admiarador i seguidor del còmic, mai n'he sigut un "lector de vinyetes". No sé ben bé el motiu. I com he dit, tenia moltes opcions per fer-ho: la col·lecció de mon germà era, i supose que continua essent, molt gran. Mén enllà de la meva passió per Astèrix, poques vegades em decantava per altres coses: Sandman de Gaiman, Calvin & Hobbes, Slaine, 300 -molt abans de la peli- eren les lectures que agafava de la cole de mon germà més assiduament; i esporàdicament altres obres.

Dit això, podré comentar Persépolis dient que el vai' agafar sabent que era un comic-book (quatre volums) i sabent la seva temàtica. El fet que fos un còmic em semblava molt atractiu.



Val a dir que quan el vai' agafar vai pensar en l'Anna Massallé (aquí teniu el seu bloc), potser perquè alguna vegada vàrem parlar, supose. (La seva entrada respecte la pel´·lícula aquí)

M'ha semblat una obra molt interessant Persèpolis. Molt i molt recomanable. Gairebé de lectura obligatòria; i dic gairebé perquè els sers de ment tancada (que no són dignes d'ésser anomenats persones) no l'acceptarien. [Sense necessitat obligatòria que t'agradi]

La història comença al 1980 quan la protagonista, l'obra és autobiogràfica, es troba al seu primer any d'escola amb vel ja que després de la revolució islàmica a l'Iran les coses han canviat molt.

Des d'aquest punt de partida viurem els següents quinze anys de Marjane Satrapi i amb ella els del seu país. Sabrem com i per què s'arribà a aquella situació i el que això començarà a significar. La seguirem en la seva fugida a Europa i la seva tornada.

Els seus dibuixos en blanc i negres són clars i directes perquè ens centrem en el guió, la veritable joia d'aquesta novel·la gràfica. Ens transmet perfecfament els sentiments i sensacions d'una noia primer, seguits pels d'una adolescent i després pels d'una dona jove vivint la repressió havent nascut en un ambient de cultura, d'una família laica i de tradició comunista. Creixerem amb ella tant a nivell cultural com social i veurem i viurem aquesta evolució de més de vint anys.

Un país viu el somni d'una revolució, i acabarà vivint el malson de la repressió religiosa. Una nena viurà el pas de la infantesa i els somnis a la dura vida adulta.

Un país culte cau sota el jou integrista, i la resta del món es renta les mans creient-se superiors...

La sang dels màrtirs no fa crèixer flors sinó que es coagula als carrers i els ciutadans no poden viure.

Els somnis cal construir-los des de la lluita creient que un altre món millor és possible.





És una obra tendre, dura, directe, sentimental, política, profunda... és una gran novel·la gràfica. Una lectura molt recomanable





podeu trobar més informació d'aquesta novel·la gràfica per exemple aquí

la pàgina del pel·lícula aquí

a la pàgina 46 troabreu un article al respecte aquí

una pàgina no oficial aquí


*

3 comentaris:

  1. Totalment d'acord Natxo. Marjane Satrapi és fantàstica i Persepolis hauria de ser lectura obligatoria per tothom. Si no podeu accedir al còmic mireu la peli que també està molt bé.

    Què sents quan t'obliguen a passar de les samarretes heavies al burka?

    Quines coses es poden fer amb les flors de jezamí?

    Com viu la gent de veritat l'opresió?

    Gràcies Natxo. Una magnífica ressenya. ;P

    ResponElimina
  2. Fa temps me'n van parlar molt bé i els vaig tenir a les mans. El vaig trobar molt interessant, però encara no era el seu moment. Tot arribarà.

    ResponElimina
  3. Jo vaig veure la peli per recomenació de Patrícia i em va agradar molt, és dura com el moment històric que el país va viure. Una de les coses -de les moltes- que em va agradar molt és quan la mare planteja la possibilitat d'anar-se'n del país i el pare contesta:
    "Per què? Perquè tu acabis fent de cambrera i jo de taxista?"
    Com dieu s'hauria de fer que es llegís perquè hom conegui la vessant humana d'un inmigrant i moltes coses més com és el pas de la infantesa a l'adolescència i a ser adulta que fa la protagonista.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"